El Museu Tèxtil de Terrassa i les seves col·leccions

El museu

El Museu Tèxtil de Terrassa és situat al carrer de Salmerón, núm. 25, al cor del Parc de Vallparadís, prop del centre de Terrassa. Gestionat per la Diputació de Barcelona des del 1981, el museu s’originà amb la col·lecció de teixits antics propietat de l’industrial terrassenc Josep Biosca, que, el 1946 i per iniciativa d’un grup d’industrials, passaren a formar el fons del Museu Tèxtil Biosca, regit per un patronat privat. De la seu provisional inicial, els fons passaren a l’Institut Industrial el 1956, on la col·lecció de teixits va romandre fins l’any 1970.

L’any 1960 el Museu Tèxtil Biosca va passar a ser propietat municipal i gestionat per un patronat mixt públic i privat. El 1963, mitjançant un acord entre la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Terrassa, la primera institució es comprometia en la gestió del centre i a la construcció d’un nou edifici per albergar els fons que, a poc a poc, havien anat augmentant amb noves donacions. L’actual seu es va inaugurar el 1970.

Actualment, el fons del museu és format per diverses grans col·leccions de teixits, passamaneria, indumentària, etc. (col·leccions Biosca, Viñas, García Capafons, Rocamora, Tolosa, Moragas, Tòrtola València, etc.) que en els darrers anys s’ha anat incrementant amb donacions i compres de peces més modernes, a més de la recollida de mostraris i documentació relativa a la indústria tèxtil del país.

La major part de les col·leccions antigues és formada per teixits de seda de procedència molt diversa: des de teixits orientals (del Japó fins al Proper Orient passant per la Xina, l’índia, etc.), nord-africans i americans (precolombins i posteriors) a teixits de procedència europea (bàsicament de la Península Ibèrica, França i Itàlia). Es tracta d’un recull parcial del món del teixit, ja que les teles que ens han arribat són, generalment, les produccions més luxoses. Els teixits i la indumentària quotidians no han perdurat fins als nostres dies a causa del desgast tant per l’ús continuat com per l’escassa resistència de la matèria (llana, fil, cotó, etc.).

Els teixits coptes1 de llana i de lli procedents de necròpolis són el conjunt de teles més antic del fons museístic i un dels més interessants, seguit per les teles hispano-àrabs, de seda, elaborades en telers d’Al-Andalus des de l’inici de la dominació musulmana (segle VIII) fins als segles XV/XVI2. La producció sedera europea (i catalana3) a partir dels segles XII/XIII i fins a l’actual segle es troba present per mitjà d’una gran quantitat de teixits destinats bàsicament a indumentària i tapisseria, amb produccions d’una gran riquesa cromàtica i decorativa.

Teixits medievals

El Museu Tèxtil de Terrassa, a banda dels teixits d’elaboració autòctona, conté una bona representació de teixits medievals trobats a Catalunya però que van ser elaborats als telers seders d’al-Andalus(*). La col·lecció de teixits hispanoàrabs és molt més àmplia, però rarament es pot establir la procedència dels fragments de tela(*).

Els teixits hispanoàrabs localitzats a Catalunya que trobem al Museu Tèxtil formaven part de la indumentària mortuòria o del folre dels sarcòfags de bisbes catalans o altres personatges religiosos, d’entre els quals destaquem:

• Fragment de teixit de seda anomenat “dels elefants” procedent d’una església dels Pirineus i datat entre els segles VIII i X(*). El petit fragment de tela és decorat amb motius vegetals estilitzats i es pot observar part d’un cercle, que, per altres fragments, sabem que són decorats amb elefants(*)
• Alba de Pere d’Urtx, bisbe de la Seu d’Urgell (1269-1293). Es conserven diversos fragments del vestit sepulcral del bisbe(*) datat al segle XI. Es tracta d’una tela de seda llavorada amb motius romboidals de color beix daurat i un fragment on es pot apreciar una sanefa amb decoració geomètrica i lletres cúfiques
• Vestit sepulcral de Sant Bernat Calbó, bisbe de Vic (1180-1243). Diversos fragments de teixit de la vestidura del sant(*), del tipus anomenat “pallia rotata”. Es tracta d’una tela de seda llavorada a dues cares, datada al segle XII o inici del segle XIII, amb decoracions de grans cercles tangents a l’interior dels quals hi ha dos animals de cara humana —esfinxs— afrontats; el cercle és decorat amb una sanefa de motius florals estilitzats i, als espais entre els cercles, la decoració és a base d’animals i estels de disposició simètrica. Els colors són vermell, blau, groc i negre(*)
• Tern de “San Valero”, bisbe de Saragossa al segle IV. Al Museu es conserven diversos fragments de teixit del segle XIII, que pertanyen a la capa i a les dalmàtiques(*). Procedeixen de la catedral de Roda (Baixa Ribagorça) dedicada al sant, on es traslladà el seu cos al 1076. Sembla que al segle XV, el tern es portà a Lleida per restaurar-lo i, al segle XIX, el bisbe de Lleida el va vendre per pagar les obres del Seminari; l’adquirí finalment el 1932 la Junta de Museus, però ja estava força malmès. Els fragments del mateix teixit corresponents a la capa(*) són de seda, amb motius llavorats, de tècnica “lampas”, de rosetons i llaceries alterns, amb colors blau clar, rosat i fil de plata. Quant a les dalmàtiques, formades per diferents teixits de seda, se’n conserva un fragment al museu(*), de tècnica “taqueté”, decorat amb figures geomètriques i estels de vuit puntes que enquadren lleons afrontats, en colors taronja, blau i or. Cronològicament és datat al segle XIII
• Fragment de teixit procedent de Sant Joan de les Abadesses, probablement d’origen sepulcral. Es tracta d’un teixit de seda decorat amb àligues inscrites dins d’un estel de vuit puntes(*). Datat al segle XIII

A més, entre el nombrós grup de teixits hispanoàrabs datats abans del segle XIV i de procedència forana o desconeguda, cal destacar diversos fragments de les teles del reliquiari de Santa Librada procedents de la catedral de Sigüenza (segle XII), els procedents del monestir de Santa Maria la Real de Huelgas, a Burgos (segle XIII) i nombrosos fragments decorats amb cercles (els anomenats “pallia rotata”), llistats, motius geomètrics, llaceries, estrelles de vuit puntes, etc., datats entre el segle XII i el XIII.

Entre les teles europees cal destacar un teixit de seda de Palerm (Sicília) datable al segle XIII, decorat amb bandes en ziga-zaga rivetejades per signes cúfics i motius de flor de lis en colors groc i negre(*).

Bibliografia

• Gómez Moreno, 1946
• Colección Viñas de tejidos antiguos, 1957
• May, 1957
• Herrero Carretero, 1988
• Martin, 1988
• Morral-Segura, 1991
• Sánchez Martínez, 1991, pàgs. 169-188
• Segura, 1991, pàgs. 149-168