Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Església de Montalé (Ivars d’Urgell)
Art romànic
El lloc de Montalé es troba al peu del camí de la Fuliola Actualment tan sols hi ha una casa habitada El lloc, com els altres indrets propers, fou conquerit vers el darrer quart del segle XI pels comtes d’Urgell, i poc després fou donat al bisbe i al capítol d’Urgell L’única referència de la seva antiga església, de la qual es desconeix el titular, data de l’any 1391, quan el “ rector de Montale ” contribuí amb 10 sous a la dècima papal collectada en aquell any a la diòcesi d’Urgell Posteriorment, el 1431, el prelat urgellenc cedí el lloc de Montalé a l’abat del monestir de Montserrat, tot i…
Sant Julià de Boix (Ivars de Noguera)
Art romànic
Situació Interior de l’església mirant l’absis, avui molt malmès, precedit d’un profund arc presbiteral ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Julià és al centre del poble abandonat de Boix, al costat del pantà de Santa Anna Mapa 32-13327 Situació 31TCG016410 S’hi arriba per la pista que surt d’Ivars de Noguera i arriba fins a Tragó i Alberola JAA-MLIC Història Aquesta església era la parròquia del poble i antic terme del castell de Boix Fou una dependència de l’abadiat d’Àger, vinculació que es documenta des de la segona meitat del segle XII Entre les esglésies subjectes…
Sant Joan de la Cendrosa (Ivars d’Urgell)
Art romànic
El lloc de la Cendrosa és constituït per un grup disseminat de masies situat a la banda de ponent del terme municipal L’indret fou conquerit a la darreria del segle XI pel comte Ermengol IV d’Urgell i a l’inici del segle XII, entre els anys 1120 i 1130, fou donat pel comte urgellenc Ermengol VI a Ramon Arnau La seva església, dedicada a sant Joan, era inclosa dins el bisbat d’Urgell, i consta que l’any 1391, el seu rector, Ramon Guillem, dit Pere, contribuí amb 12 sous a sufragar la dècima papal recaptada en aquell any a l’esmentada diòcesi Avui dia l’església de Sant Joan és una capella…
Castells i edificacions militars del Pla d’Urgell anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells i les edificacions militars del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó Barbens Castell de Barbens Castell d’Aguilella Bell-lloc d’Urgell Castell de Bell-lloc Fondarella Castell de Fondarella Golmés Castell de Golmés Ivars d’Urgell Castell d’Ivars Castell de Montsuar Castell de Montalé Castell de Vallverd Linyola Castell de Linyola Miralcamp Castell de Miralcamp Sidamon Castell de Sidamon Torregrossa Vila i castell de Torregrossa
Esglésies del Pla d’Urgell anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó Barbens Santa Maria de Barbens Santa Maria d’Aguilella Bell-lloc d’Urgell Sant Miquel de Bell-lloc Bellvís Santa Maria de Bellvís Santa Maria de les Sogues Santa Maria de les Sogues Sant Antoni dels Arcs Castellnou de Seana Sant Joan de Castellnou de Seana Fondarella Santa Maria de Fondarella Golmés Sant Salvador de Golmés Ivars d’Urgell Sant Andreu d’Ivars Sant Joan de la Cendrosa Església de Montalé Linyola Santa Maria de Linyola Miralcamp Sant Miquel de Miralcamp…
Castell de Valldellou
Art romànic
Valldellou fou conquerit pels vescomtes d’Àger abans del 1090 La incor poració al vescomtat fou fruit de les campanyes militars del vescomte Guerau Ponç II de Cabrera, conqueridor de totes aquestes contrades, des de Casserres fins a Pinyana, en nom dels comtes de Barcelona Aquest vescomte lliurà al cavaller Arnau Pere de Girbeta una alberga a Valldellou Ja a la fi del segle XII les tropes reials assetjaren el castell de Valldellou 1191 Sovint el castell de Valldellou fou lliurat en esponsalici a les vescomtesses d’Àger, com ara Estefania 1092, Marquesa d’Urgell 1194, 1204 i Elo de Castre 1205…
Santa Maria de Castellonroi
Art romànic
El poble de Castellonroi s’emplaça a 454 m d’altitud, a l’esquerra del Reguer L’indret fou conquerit a la darreria del segle XI pel vescomte Guerau II Ponç de Cabrera, el qual l’any 1103, conjuntament amb la seva esposa Estefania, atorgà a l’abadia de Sant Pere d’Àger, entre d’altres béns, “ ipsis ecclesiis de Castellon ” Posteriorment, en la segona gran dotació de Sant Pere d’Àger que feren els esmentats vescomtes es consigna la donació de l’església de Castellionis juntament amb la torre d’Avimor i d’Avimheba que era a l’Horta 1107, donacions que foren ratificades l’any 1174 pel vescomte…
Torre o castell d’Almassor (Penelles)
Art romànic
Almassor és un petit llogaret situat a migdia del terme, prop d’Ivars d’Urgell i al nord-est de Linyola Té el seu origen en una quadra documentada des del 1069 1079, en què el comte d’Urgell Ermengol IV, en dotar Santa Maria de Gualter, va concedir al nou monestir, entre altres béns, la meitat de la quadra d’Almassor El 1078 el mateix Ermengol IV va establir a Arnau Dalmau la torre d’Almassor, donació que confirmaren el 1125 el comte Ermengol VI i la seva muller Arsenda a Ramon Arnau, fill de l’anterior Al principi del segle XIV Almassor era de Gilabert de Centelles L’any 1306 hi…
Castell d’Espígol (Tornabous)
Art romànic
Espígol és en l’actualitat una partida del terme de Tornabous, a llevant d’aquesta darrera població, on es troba un important poblat ibèric conegut com “El Molí d’Espígol” A la part més elevada d’aquesta partida, damunt un petit turó, es troben les restes del poble medieval d’Espígol, el terme del qual és esmentat probablement des del 1090 Consta que aquest any Guitard donà a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica un alou que tenia a Claravalls, a la quadra de Sant Ermengol, que limitava a migdia amb el terme d’Espigolell La primera referència segura del lloc i de la seva església es…
Castell de Llenguaeixuta (Tàrrega)
Art romànic
Es desconeix exactament el lloc on s’emplaçava aquest castell, però tot fa pensar que fou bastit a l’altiplà de Llenguaeixuta, a la serra d’Espígol La primera referència històrica que s’ha localitzat data de l’any 1136, en què Berenguer de Torroja féu donació a Santa Maria de la Seu, per a la seva obra, d’un mas en propi alou situat al comtat d’Urgell, “ in ipso castro de Lenguaexuta ” segons les afrontacions territorials que s’exposen en l’escriptura, aquest castell confrontava a l’est amb el terme de Claravalls, al sud amb el d’Espígol, a ponent amb el de Montmagastrell i al nord amb el…