Es desconeix exactament el lloc on s’emplaçava aquest castell, però tot fa pensar que fou bastit a l’altiplà de Llenguaeixuta, a la serra d’Espígol. La primera referència històrica que s’ha localitzat data de l’any 1136, en què Berenguer de Torroja féu donació a Santa Maria de la Seu, per a la seva obra, d’un mas en propi alou situat al comtat d’Urgell, “in ipso castro de Lenguaexuta”; segons les afrontacions territorials que s’exposen en l’escriptura, aquest castell confrontava a l’est amb el terme de Claravalls, al sud amb el d’Espígol, a ponent amb el de Montmagastrell i al nord amb el terme d’Ossó. Uns anys més tard, el 1178, Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell, conjuntament amb els canonges d’Urgell, concediren en feu a Ramon de Torroja i a la seva esposa Gaia de Cervera el kastrum de Lengua Exuta amb totes les seves pertinences. Una vintena d’anys després, el 1196, el mateix Ramon de Torroja llegava en testament al seu fill Hug de Torroja l’esmentat castell, a més dels de Tarroja, Ivars i Espígol.
D’altra banda, la vila de Llenguaeixuta és mencionada l’any 1183 en una escriptura per la qual Bernat de Concabella i la seva esposa Guisla donaren a l’església d’Urgell la quarta part del delme que rebien d’aquesta, a més dels que els pervenien de molts altres llocs dels encontorns. Cal afegir que en aquest document es diu que la vila de Lingua Exuta s’anomenava antigament de Sant Just.
Des del segle XII no hi ha cap més referència sobre el lloc i el castell de Llenguaeixuta. Tot i això, se sap que l’any 1754 Maria Helena de Lanuza, muller de Gener, marquès de Dosaigües, s’intitulava senyora de Puigconill i de Llenguaeixuta.