Resultats de la cerca

La cella S Felicis fou confirmada, amb les seves dependències, al bisbe d’Elna Salomó per un precepte de l’emperador Lotari del 7 d’abril del 834 El 17 de desembre del 875, un judici establí que l’església de Sant Feliu ”cum claustra” ja pertanyia a l’església d’Elna des del temps del bisbe Venedari 783 Era l’església primitiva de la localitat, dita Roca Frusindi el 854, que fou aprisiada per un hispà anomenat Ildefons i confirmada als seus fills Sumnold i Riculf per un precepte de Carles el Calb del 7 de juliol del 854 L’església parroquial actual fou bastida aparentment al segle XIV o XV La…

L’actual església parroquial de Banyuls té els seus precedents en una altra església del mateix titular esmentada per primera vegada l’any 1091 L’església era situada aleshores a la riba meridional de l’estany que separava Banyuls de Sant Joan la Cella, en l’indret on hi havia el poble primitiu, al terme avui anomenat Vila Vella, un sector del qual rep el nom de Sant Andreu en record de l’emplaçament de l’església primitiva Probablement al segle XIV, en tot cas abans del 1411, el poble es traslladà al cim d’un turó pròxim per raons de defensa i potser també de salubritat L’actual església…

Documentada des de l’any 1077 Quan la vila de Ribesaltes fou fortificada el 1172, els habitants foren agrupats al seu voltant Això feu que esdevingués la parròquia de la població, en detriment de Sant Andreu de Ribesaltes, de la qual manllevà l’advocació actual Fou reconstruïda entre els anys 1657-69

La primera notícia documental que es coneix de l’església de Sant Sadurní d’Ortolanes data de l’any 961 S’esmenta a propòsit de la donació que el dit any feu Sunifred, comte de Cerdanya i Besalú, d’un camp al monestir de Sant Miquel de Cuixà, el qual afrontava amb el cementiri d’aquella església El temple de Sant Sadurní feia les funcions de culte per a la vila d’Hortolanes, però també servia al lloc de Tàpia ipsa Tapia , 956, ambdues localitats situades entre Pià i Ribesaltes, avui totalment desaparegudes El primitiu edifici romànic fou modificat i reconstruït al segle XIV al segle XVII el…

El topònim del lloc de Pià, grafiat Apianum , figura en la documentació medieval des de l’any 902 A la darreria del segle X, concretament l’any 991, és consignada la seva església parroquial en una escriptura per la qual la comtessa Guisla, juntament amb els altres executors testamentaris de Gausfred I, comte del Rosselló, atorgaren —seguint els desitjós expressats en el testament del comte— la “Villa Apiano com sua ecclesia, que dicunt Sanch Quiric’ , a la seu episcopal d’Elna Del segle XIII, una referència documental informa d’un conveni signat l’any 1287 entre els homes de Pià i Guillem de…

Un dels primers esments de l’església parroquial de Pesillà data de l’any 876, en què Anna, filla del difunt Alaric, comte d’Empúries, donà al comte Radulf i a la seva esposa Ridlinda diversos alous, entre els quals s’esmenta la “Villa Pidiliano cum sous ecclesias” encara que el document no explicita les advocacions d’aquestes esglésies, hom sap que es tracta de Sant Sadurní, l’església del cementiri, i de la de Sant Feliu, l’església parroquial Anys més tard, el 898, els comtes Radulf i Ridlinda cediren a Santa Maria de la Grassa la propietat de la vila de Pesillà, juntament amb les seves…

Aquesta església i antiga parròquia, avui completament desapareguda, era situada prop de l’actual mas Bearn, al nord-est de Perpinyà És documentada per primera vegada juntament amb la vila de Tanyeres l’any 901, i se’n tenen notícies històriques fins al segle XVII L’any 1139 va ser donada pel bisbe Udalgar al capítol d’Elna En l’actualitat el topònim Sant Genís de Tanyeres només designa una partida del terme de Perpinyà, propera al mas Bearn

El 876 la villa Covengos i la seva església de Sant Esteve formaven part dels dominis alodials donats al comte Radulf germà de Guifré el Pilós i de Miró el Vell i a la seva esposa Ridlinda probablement neboda seva per Anna, filla de difunt Alaric, comte d’Empúries, i de la comtessa Rotrudes ella mateixa filla del comte Berà I de Rasès i de Barcelona Nogensmenys, el 14 de juny del 899, la villa Codincus i la seva església, curiosament, són compreses entre els nombrosos predis confirmats al pròcer narbonès Esteve espòs de la susdita Anna pel rei Carles el Simple Ató, fill d’Esteve i Anna,…

L’església de Sant Vicenç de Bajoles, documentada des de l’any 1089 i seu d’una comanda hospitalera, subsisteix encara entre Perpinyà i Castellrosselló, prop del mas anomenat Anglada o Mas Blanc L’actual edifici rectangular de l’església és tardà i poc característic El lloc ja pertanyia a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem l’any 1172 El seu primer comanador, Arnau d’Alverí, és conegut a partir del 1211 A la casa de Bajoles residien un prior i diversos frares, mentre que els cavallers de l’orde tenien la seva residència a Perpinyà Fou la principal casa hospitalera del Rosselló, i…

Situada a l’exterior i a l’oest de la vila de Perpinyà, la domus S Assisclija és esmentada el 902 La documentació sobre aquesta església, però, és molt escassa Depenia, al segle XII, de Sant Ponç de Tomeres Qualificada d‘ “ecclesia ruralis” el 1435, era un priorat que fou unit a Sant Joan de Perpinyà pel bisbe Galceran Albert el 14 d’abril de 1451 No era més que una hermita al segle XVII i, malauradament, ha estat totalment enderrocada al segle XX