Resultats de la cerca

Molt escasses són les referències sobre el castell de Meranges, del qual avui s’ha perdut completament el rastre La primera notícia sobre aquest castell data de l’any 1106, quan el dia 9 de febrer va ser consagrada l’església de Sant Vicenç de Rus, pel bisbe Ot d’Urgell i a instàncies de Bernat Ugó, Pere Gilabert, Sinfré Mir i altres habitants de la vila de Rus El bisbe la constitueix en parròquia, n’assenyala els límits, un dels quals és el terme del castell de Meranges in termino castri de Meranicus i estableix que aquesta parròquia pagui cada any el cens sinodal a Santa Maria de la Seu d…

El primer problema amb què ens trobem és el del mateix nom de Castellar de N’Hug, que ha estat objecte de discussions pel que respecta a la segona part del topònim La grafia actual fou adoptada en una època relativament recent, admetent com a certa la suposició que es referia a un personatge històric de nom Hug de Mataplana, per exemple Però hi ha proves documentals que semblen indicar que, en realitat, aquest nom prové de Nuce nuc, en català, mot que indica corrent o origen d’un corrent d’aigua, i que podria referir-se molt probablement a les fonts del Llobregat que originen aquest riu…

No es coneix la ubicació de la fortificació del castell de l’Areny, sembla, però, que no ha de ser gaire lluny del nucli de cases del mateix nom Poques són les referències històriques que tenim de Castell de l’Areny, nom que sense cap mena de dubte suggereix l’existència d’una fortificació, provada documentalment, però de la qual en l’actualitat no queda cap rastre La primera notícia del lloc la trobem en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, on podem llegir l’existència d’una parròquia anomenada “ Castro Adalasindo ” i que hem d’identificar amb Castell de l’Areny Retrobem el topònim en…

No coneixem la ubicació del castell d’Estela, però, seguint la toponímia berguedana, podríem aventurar la hipòtesi de relacionar aquest castell amb el pic anomenat Cim d’Estela que s’aixeca sobre el llogarret d’Espinalbet, al municipi de Castellar del Riu Si és desconeguda la seva ubicació, gairebé també ho és la seva història, car les notícies que es conserven sobre el castell d’Estela són molt escasses L’única referència conservada sobre el castell d’Estela la trobem en un document de l’antic fons de l’arxiu del monestir de Santa Maria de Serrateix, datat l’any 983, en el qual el comte…

En l’actualitat no queda cap rastre del castell de Casserres, encara que tenim constància de la seva importància per molts documents Queda, però, el seu record en la tradició i en l’escut de la vila Efectivament la tradició oral situa el castell de Casserres en un serrat que encara rep el nom d’“EI Castell”, el qual és també conegut com el Serrat de Terra Cuca és aquest un turó arrodonit i amb una gran esplanada formada per roques on es poden veure indicis del que podia haver estat una muralla defensora Un altre element fosc sobre aquest castell el trobem en un document que guarda un…

El castell de Madrona, malgrat ésser molt documentat, presenta una gran dificultat de localització Seguint les traces de Martí de Riquer, que ha estudiat molt bé la zona i la documentació referent al tema pel seu treball sobre el trobador Guillem de Berguedà, el castell de Madrona “ cal localitzar-lo, sens dubte, a l’imponent tossal escarpat dit Castellberguedà que s’aixeca davant Berga, prop del Santuari de Queralt ” Les restes d’aquest castell serien, doncs, l’església de Sant Pere de Madrona i alguns elements de l’avui Santuari de Santa Maria de Queralt Les referències més antigues sobre…

Nombroses són les referències que tenim sobre aquest castell, les restes del qual Joan Serra i Vilaró situa en el lloc anomenat torre de Santa Magdalena, situada prop del Bastareny, a una hora de distància de Bagà Les notícies més antigues sobre el topònim Faia apareixen en l’acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà 983, on podem llegir “ Et in ipsa Faia casas et terras et vineas cum affrontaciones illorum ” Aquest topònim apareix en un altre document de donació al mateix monestir datat l’any 1087, en el qual els marmessors del difunt Bremon Sinfré cedeixen a Sant Llorenç…

Situat dins el terme de la parròquia de Sant Julià de Fréixens, molt a prop del camí que anava a Maçaners, es devia trobar el castell de Grallera, avui totalment perdut, conegut també amb el nom de castell de Grayera o de Prat Una família homònima és documentada des del 1255 com a senyora del castell de Grallera i el seu primer membre és Joan Bernat de Grallera “ miles de Baucebre ” Aquesta família residí sempre a l’esmentat castell, però tenia escampats una part dels seus dominis i propietats per la baronia de Pinós és documentada fins al final del segle XIV Aquest castell de Grallera devia…

No es coneix cap resta ni la ubicació del castell d’Espà, malgrat que la documentació sembla indicar que aquest va tenir una gran importància a l’edat mitjana El lloc de l’Espà surt ja esmentat documentalment el segle X, relacionat amb el monestir de Sant Llorenç prop Bagà El 961 els marmessors del difunt Ava donen al monestir diverses propietats a l’Espà “ hoc quod habeo in ipsas Spatas ” i a l’any 983, l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Llorenç esmenta que el monestir tenia quatre masos al lloc esmentat “ ipsas Spatas ” La primera referència sobre el castell la trobem…

D’aquest castell avui no queda cap rastre i només en coneixem l’existència per escasses referències en la documentació El castell de Clarà apareix documentat en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí d’Avià, datada el 12 de gener de l’any 907 on apareix una menció concreta al castell “ aecclesia est haedificata que postmodum nondum fuerat consecrata, ut eam Christo donante ad dedicationis culmine perduceremus ut et istius ville populus et alii quin in Castro Clairano ad hanc orationis domum ” L’acta també esmenta el lloc de Clarà en parlar de la dotació a aquesta església “… Hanc…