Castell de Faia (Bagà)

Nombroses són les referències que tenim sobre aquest castell, les restes del qual Joan Serra i Vilaró situa en el lloc anomenat torre de Santa Magdalena, situada prop del Bastareny, a una hora de distància de Bagà. Les notícies més antigues sobre el topònim Faia apareixen en l’acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (983), on podem llegir: “Et in ipsa Faia casas et terras et vineas cum affrontaciones illorum”. Aquest topònim apareix en un altre document de donació al mateix monestir datat l’any 1087, en el qual els marmessors del difunt Bremon Sinfré cedeixen a Sant Llorenç tres vinyes situades al lloc de Faia: “Ugo Dalmacio, et Bernard Guitard, et Arnardad Sinfred, manumissores de quodam Bremon Sinfre... in ipsa Faia, in comitatu Cerdaniense, in valle Bucranense in apendicio de Pujo que vocant de Avellaned”. Més endavant, a mitjan segle XIII trobem l’antropònim Faia. Seran els primers senyors de Faia (Bernat de Faia, 1254). Tot fa pensar, doncs, en una família de petits nobles que edificaren un castell a uns dos quilòmetres del Palau dels Pinòs a Bagà i que adoptaren el nom de Faia (fageda-fagia-faia) com a antropònim. Aquest castell devia tenir una missió de guaita i de defensa. Relacionat amb els senyors de Faia hi ha a Bagà una antiga tradició que es perd en la foscor dels temps i que és anomenada “La Fia-faia”. Aquesta festa se celebra la vigília de Nadal al capvespre i consisteix a cremar unes torxes fetes d’herba seca tot recordant el cerimonial que els baganesos feien per rebre als senyors de Faia, quan aquests baixaven des de la seva torre-castell a Bagà per acudir a la missa del gall.