Resultats de la cerca

L’actual veïnat de Guarda-si-venes, situat al nord-oest de la vila de Guissona, va tenir el seu origen en un castell o guàrdia documentat des del segle XI En un judici celebrat l’any 1024 sobre unes terres que Guillem de Lavansa havia pres indegudament al bisbe Ermengol d’Urgell, consta que “ Guardiasiveniunt ” era un dels límits del terme de Guissona El castell de Guarda-si-venes surt explícitament citat per primera vegada l’any 1040 en la segona consagració de la catedral de Santa Maria de la Seu Segons aquest document, el castellum Guardasivenen es trobava integrat, com molts d’altres,…

Aquest castell fou un dels molts que es construïren a l’antic terme de la vila de Guissona al segle XI Donà lloc a un petit agregat de la vila que actualment ha desaparegut Com la majoria de castells de Guissona, la referència més antiga de la seva existència es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 1040, on consta entre les possessions de l’Església d’Urgell el castellum Rubeolis , dins el terme de Guissona El castell de Rubiol és mencionat també en molts altres documents del segle XI referits a Guissona, com en el testament sacramental de Guillem Guifré…

Vilamur és el nom d’un antic poblat del terme de Guissona que actualment ha desaparegut del tot Degué estar emplaçat entre el camí de baix de Massoteres i el començament de la carretera de Biosca En els seus orígens Vilamur fou una de les múltiples fortaleses bastides al segle XI dins l’àmbit del castell de Guissona La referència més antiga de Vilamur la proporciona l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 1040, en la qual entre els castells de Guissona es fa esment del castellum Villemuri , també pertanyent al bisbe i a la canònica Vilamur va tenir, com altres indrets…

Aquest castell era situat prop de la partida de Tapioles, al camí de Torrefeta El seu nom originari fou el de castell de Foratmicó, el terme del qual es documenta des de l’any 1098 Al segle XII la meitat del castell pertanyia als Fluvià El 1172 Bernat de Fluvià cedí en el seu testament la seva part sobre el castell de Foratmicó al seu fill Bernat En una venda d’una vinya de l’any 1226 ja es constata el canvi de nom del castell, en esmentar-se que el castell Bisbal abans s’anomenava Foratmicó Aquesta fortalesa existí durant tot el temps medieval i sovint representava una contraforça del…

Fou un dels nombrosos castells que es bastiren dins l’antic terme de la ciutat de Guissona al segle XI Formà també, com molts d’altres, una quadra o partida autònoma, a ponent de la vila i que donà lloc a un petit llogaret, avui desaparegut La primera menció d’aquest castell es troba en la segona consagració de la catedral de Santa Maria de la Seu de l’any 1040, on consta que l’església i la canònica d’Urgell posseïen dins el terme del castell de Guissona el castrum Tapeolis El bisbe d’Urgell fou, doncs, el senyor eminent del lloc De l’any 1057 és una convinença entre el bisbe Guillem d’…

Aquest castell es trobava dins l’antic terme de Guissona i centrava una quadra o partida autònoma que era situada a l’est de la vila De l’antic llogaret que hi hagué a l’indret, no n’han pervingut vestigis Es tenen referències del castell de Fluvià des del 1040, any en què es redotà l’església i la canònica de la Seu d’Urgell En aquests moments consta que es trobava inclòs dins el terme del castell de Guissona i que pertanyia a Santa Maria de la Seu d’Urgell Els Fluvià foren els feudataris del lloc Van tenir una destacada intervenció en la reconquesta d’aquest sector del país i ajudaren tant…

Castell La primera notícia del castell és de l’any 1054, en què el comte Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis concediren el puig d’Agramunt actual Gramuntell a una sèrie de famílies perquè el repoblessin En l’esmentat document es fa constar que Gramuntell en aquells moments formava part del terme del castell de Granyena El domini del comte de Barcelona sobre Granyena també s’observa en la donació que Ramon Berenguer I féu a títol d’esponsalici a la seva dona Almodis l’any 1056, en la qual li llegà, entre d’altres, el castell de Grannana El 1076 Ramon Berenguer I llegà en el seu…

Tordera forma un petit agregat al nord del municipi de Granyanella El seu castell, tot i que segurament fou construït al segle XI, és esmentat per primera vegada al principi del segle XII El 1112 hom sap que Bertran i Ermessèn eren feudataris del castell de Tordera en nom d’Arnau Bertran i tenien també l’honor d’Altet En el testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera del 1133 s’establí que, una vegada morts la seva filla i el seu gendre, la batllia de Tordera passés al seu nét Guillem Es probable que el terme de Tordera estigués dins els límits del comtat de Berga Al segle XIV n’eren…

Aquesta torre, avui una gran casa senyorial fortificada de tipus renaixentista que es conserva en força mal estat prop del terme de Cervera, centrà històricament una partida autònoma o quadra del terme del castell de la Curullada Els primers senyors coneguts d’aquesta quadra foren els Saportella, que prengueren el nom precisament d’aquesta fortalesa Els Saportella van tenir el domini del lloc fins al segle XVIII, quan, mitjançant llaços de parentiu, els Vilallonga esdevingueren senyors de la torre de Saportella L’any 1708, Magí de Vilallonga i de Saportella, senyor d’Estaràs, fou nomenat…

Com tots els castells propers a Cervera, el de la Curullada fou bastit segurament a mitjan segle XI, en un indret on s’encreuaven els camins ramaders de la Noguera i l’Alt Urgell que es dirigien cap a Santa Coloma de Queralt i el Camp de Tarragona En un primer moment la Curullada fou un domini dels Cervera En el testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera del 1133, s’establí que després de la mort de la seva filla i del seu gendre Guillem, la batllia de Tordera i de la Curullada passés al seu nét Guillem L’any 1145 apareix documentat el cavaller Mir Guillem de la Curullada…