Resultats de la cerca

Una vista de la torre primitiva L Prat Situació La torre del castell d’Ardèvol és situada al cim d’una petita penya, al centre de l’actual poble d’aquest nom, al costat de l’església parroquial de Santa Maria Aquest castell —bastit en un lloc elevat devia servir per a vigilar, vers l’any 1000, juntament amb els de Pinós, Vallferosa, Llanera, Peracamps, etc, el sector oriental de la frontera que el comtat d’Urgell tenia amb les terres dominades pels musulmans Mapa 330M781 Situació 31TCG772347 Venint de Torà, poc després del punt quilomètric 1 de la carretera que va d’aquesta…

Situació Dins el municipi de Pinós, al vessant de ponent de la seva serralada, hi ha el petit nucli d’Ardèvol, un dels pocs agrupaments urbans d’aquesta comarca Mapa 330M781 Situació 31TCG770580 Per arribar-hi, hom pot triar entre l’ample camí que arrenca del punt quilomètric 13 de la carretera de Sant Ramon a Solsona, prop de Torà —amb 10 km més, hom arriba a Ardèvol—, o bé el camí que, al punt quilomètric 12,500 de la carretera Cardona-Su-Miracle-Solsona, porta directament de Su a Ardèvol amb 10 km Finalment hi ha una altra carretera, la qual, entroncant amb la de Valls de Torroella a Calaf…

Gairebé segur que la primera notícia és la que es troba en un testament signat el 29 de setembre de 1027, en què una tal Rotudis, o Rutudis, fa diverses deixes aquest escrit tingué lloc al “ locum veneracionis s lusti martiris, cuius ecclesia sita est in comitatu Urgellitano, infra terminos de castrum Ardeval ” De l’església antiga no queda res ocupa el seu lloc un edifici barroc bastit en l’època d’esplendor d’aquesta comarca Amb tot, remarquem el conjunt que fa aquest edifici amb les altres construccions anteriors

Situada dins l’antic terme del castell d’Ardèvol, no degué passar de capella rural o sufragània de la parroquial de Santa Maria d’Ardèvol Les primeres notícies de l’església es troben al testament sacramental de la muller del senyor del castell, Retrudis, publicat l’any 1027, en el qual feia una deixa d’un mancús a l’església de Sant Guerau “ Sancti Geraldi ” com que féu deixes a totes les esglésies del terme del castell d’Ardèvol, ha de correspondre a aquesta d’aquí L’any 1064 el vescomte de Cardona, Ramon Folc, i la seva muller donaren a Ramon Gerbert…

A 2,600 km del camí d’Ardèvol a Su, abans de trencar cap a Cal Cós, en un petit bosc de roures encerclat pel camí nou i el vell, hi ha algunes deixalles del que havia estat Sant Pere del Cós En un document datat el dia 15 d’abril de l’any 1202, apareix que un tal Pere Sarraí, fill d’Arnau de Cardona, llega a Santa María de Solsona alguns honors del Castell de Comabella i del terme d’Ardèvol, “ ço es de Sant Pere de Chos ” Fa poc més de cinquanta anys que aquest temple fou desmuntat i hom en reaprofità els carreus per a bastir amb ells una altra construcció propera D’…

Situació Aspecte que ofereix des de ponent l’església, que constitueix un edifici molt modificat L Prat Geogràficament i històrica aquesta església es troba situada dins l’antic comtat de Berga, a la falda de migjorn de la serralada d’idèntica toponímia i dins el territori de la baronia de Pinós Mapa 362M781 Situació 31TCG790319 Els camins d’accés són un per la carretera de terra que, des de la de Torà a Solsona, a uns 26 km de Solsona i a 1 km de Torà, arrenca en direcció a Ardèvol Des d’allí hom pot adreçar-se cap al santuari que hi ha al cim de la serralada i, amb 1 400 m més…

Situada dins l’antic terme del castell de Riner Inicialment depengué de la parròquia de Sant Martí de Riner com a capella o sufragània, però posteriorment passà a tenir funcions parroquials, que ha conservat fins a l’actualitat Depengué de la canònica de Solsona El lloc de Su “ Suvo ” és documentat a partir de l’any 1053, mentre l’església ho és des del 1055, quan Dalmau, senyor del castell de Riner, la seva muller Elisava i llurfill Hug, donaren a Guifré i a la seva muller Ermengarda un alou situat al terme del castell de Riner, al lloc de Su “ Suvi ” o al Cors prop de Fornells “ ipso Cursu…

Castellar de la Ribera Castell de Clarà Castell de Ceuró Castell de Castellar Castell de Pampe Clariana de Cardener Castell de Clariana La Coma i la Pedra Castell de la Pedra Castell del Pujol del Racó Torre de la Vila Guixers Castell de Sisquer Castell de Castelltort Torre de la Corriu Lladurs Veure l’estudi monogràfic Castell de Lladurs Castell de la Llena Castell de Timoneda Castell de Terrassola Castell d’Isanta Llanera de Solsonès Castell de Llanera Castell de Cellers Castell de Fontanet Castell de Claret Castell de Vallferosa Llobera de Solsonès Castell de Llobera Castell de Peracamps…

Una vista del conjunt exterior de l’església de Sant Serni de Llanera L Prat L’església de Sant Serni de Llanera es troba situada al costat sud-oriental d’aquest municipi, entre el riu de Llanera i el barranc de Bringués Mapa 329M781 Situació 31TCG727338 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Torà poc després del punt quilomètric 25 es troba un camí que mena a Ardèvol Al punt quilomètric 4, a mà esquerra, hi ha una pista senyalitzada que porta a l’església, on s’arriba després de recórrer 2 km Per entrar-hi cal demanar la clau a la casa veïna S’hi celebra culte…

Situació Façana del palau senyorial dels Ardèvol, reconstruïda a partir del 1955 amb els carreus de l’antic edifici i al mateix indret on fou erigit ECSA-J Bolòs Actualment la façana d’aquest palau es conserva reconstruïda al carrer del Carme de la vila de Tàrrega Fins el present segle, aquesta façana era situada en un edifici construït en aquest mateix carrer i indret —en època medieval anomenat d’en Falcó—, al costat de la capella del Corpus Christi JEM Mapa 33-15 389 Situació 31TCG452125 Història La construcció d’aquest singular edifici del romànic civil català és deguda a la…