Resultats de la cerca

La primera notícia del castell data del 1228, any en què la comtessa Guillema II de Pallars Sobirà arribà a una concòrdia amb els habitants de la vila, els quals hi havien construït un castell sense el consentiment de la comtessa Aquesta es comprometé a protegir els béns dels vilatans sempre que li lliuressin la potestat del castell i va rebre com a compensació 400 sous de morlà

Apareix documentat per primera vegada el 1187, any en què la comtessa de Pallars Sobirà Guillema I i el seu fill Bernat retenen com a penyora el castell i la vila de Mencui en el plet que mantenen amb Bernat de Toralla Uns anys després, el 1201, la mateixa comtessa lliurarà el castell a Bernat de Toralla, un cop resolt el plet que mantenia amb ell El 1280 el rei Pere II el donà en feu, entre d’altres castells i viles, a Bernat de Toralla

El castell de Sos va donar el nom a la vall Sositana, a tota la rodalia coneguda actualment per la Solana Va ser, doncs, el centre polític comtal a la baixa vall de Benasc Se sap que el castello de Os superiore va pertànyer primer al comte Miró, després l’heretà el fill Guillem i, finalment, la comtessa Major II de Ribagorça El comte Miró n’acaptà els delmes i després, l’any 976, el fill Guillem lliurà dites rendes del castello de Os superiore al monestir d’Ovarra A la primeria del segle XI, tal com narra la Crònica d’Alaó, la comtessa Major de Ribagorça, havent…

El 1190 la comtessa Guillema II de Pallars Sobirà autoritzà Bernat d’Eramont i la seva muller a construir un castell a la vila de Pobellà Ja al final del segle XV, el castell passà a mans del cavaller Agustí de Planissoler per cessió de Joan Ramon Folc de Cardona

La primera referència que en tenim data de l’any 882 el bisbe de Girona Teuter dóna diversos delmes de la “basilicam Sancti Petri in monte foliani” , que era possessió de la seu, a la canònica L’any 1058 la comtessa Ermessenda restituí aquest temple al bisbe de Girona Berenguer Guifré Montfullà fou lloc reial L’edifici actual és d’època moderna

L’enclavament de Pelegrinyó, que domina l’artèria del barranc del Regal, fou conquerit i repoblat pels comtes d’Urgell en data desconeguda Formà part de l’anomenada honor de Ribagorça La primera referència del castell de Pelegrinyó data de l’any 1226 quan la comtessa Aurembiaix d’Urgell el concedí en feu a Ramon de Peralta, fet confirmat als seus descendents pel rei Jaume I 1234 i per Ponç I d’Urgell 1236, 1267

L’any 1118 és esmentat per primera vegada com a afrontació oriental del castell veí de Sersui “ in terminis de kastro Petre Alte ” L’any 1182 Montaner de Peralta i els seus fills, Ramon i Montaner, es reconegueren homes propis de la comtessa Guillema i del seu fill Bernat i, per manament de l’abat Hug de Gerri, els donaren la batllia i el domini del castell de Peralta No posseïm cap altra referència sobre aquesta fortalesa

Torre esmentada l’any 962 guardia de Feges en unes afrontacions de l’alou de Prats de Balaguer que fou llegat a Sant Miquel de Cuixà segons disposició testamentària de la comtessa Ava Fou destruïda l’any 1654, al mateix temps que el castell d’Ovança Sols el lloc dit “la Guàrdia”, prop del llogaret de Fetges, que es correspon a un turó d’aspecte piramidal, en conserva el record Estava en relació visual amb els castells d’Ovança, Planès i Prats de Balaguer

El castell d’Arestui, avui desaparegut, era situat a la vall de Baiasca i té una història molt semblant a la d’altres castells propers La seva primera notícia documental és força tardana Els castells i les viles de Biuse, Arestui, Tírvia, Glorieta i Farrera foren empenyorats l’any 1296 per la comtessa vídua Blanca de Bellera al comte Roger Bernat III de Foix per 53 000 sous melgoresos Inclosa dins la baronia de Rialb, la jurisdicció d’Arestui passà l’any 1435 dels Bellera als comtes de Foix i vescomtes de Castellbò

Aquesta església és avui desapareguda i no es coneix el seu emplaçament exacte, tot i que era propera al turó de Montmagastre El topònim Camp-ras és esmentat des de l’any 1010 1019 En aquesta data, el comte Ermengol II d’Urgell, la comtessa Ermessenda de Barcelona i el seu fill el comte Berenguer Ramon, entre altres béns, cediren a Sant Miquel de Montmagastre les Coromines de Campo de Rasio De l’església de Santa Maria de Camp-ras se’n té notícia des del 1119, quan rebé la deixa de certes oliveres