Resultats de la cerca

Les primeres mencions de l’església parroquial de Sils es troben en les butlles de Luci III del 1185 i d’Innocenci IV del 1246, ambdues atorgades a favor del monestir de Breda, tot confirmant les seves possessions L’església formà part de la batllia de Riudarenes, al vescomtat de Cabrera Els nomenclàtors del bisbat de Girona, del segle XIV, fan esment de l’església parroquial de “ Sancte Marie de Sils ” Actualment s’hi veneren els sants Cosme i Damià

Antiga església parroquial que era el centre religiós del sector sud-oest del terme de Maçanet El seu edifici actual, proper a la carretera d’Hostalric a Maçanet, fou refet totalment al segle XVIII L’església fou cedida o unida al monestir de Breda el 1185 pel Papa Luci III, i aquesta subjecció li fou confirmada el 1246 pel papa Innocenci IV Més endavant se cita com una de les parròquies del deganat de la Selva, unida modernament a Maçanet de la Selva com a sufragània

Les primeres notícies d’aquesta església, situada a la capçalera de la riera de Ramió, daten de l’any 1185, en la butlla del Papa Luci III a favor del monestir de Sant Salvador de Breda També consta en la butlla del 1246 atorgada pel Innocenci IV a favor del mateix monestir, i en el Llibre verd del capítol de Girona, el 1362 Formà part dels dominis del castell de Montsoriu i fou integrada, a partir del segle XIII, a la batllia de n’Orri del vescomtat de Cabrera En els nomenclàtors del bisbat de Girona, del segle XIV, apareix com a “ Ecclesia parrochialis Sancti Andree de…

El poble de Grions formava part del terme jurisdiccional del castell de Montsoriu, i des del segle XIII passà a formar part de la batllia de n’Orri, dins el vescomtat i els dominis que tenia la família dels Cabrera El monestir de Sant Salvador de Breda tenia possessions l’any 1185 dins la demarcació del terme de Grions, que l’any 1246 serien confirmades pel papa Innocenci IV, com també ho féu respecte als privilegis del monestir L’església parroquial del terme de Grions es troba sota l’advocació de sant Gabriel, i és una de les comptades i potser l’única església medieval…

Santuari dels Munts Sant Agustí de Lluçanès © CIC-Moià Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou una capella rural dependent de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès Les primeres notícies s’inicien l’any 1227, quan consta l’existència de l’església de Santa Maria del Mont de Monfe, que en endavant rebia diferents llegats dels feligresos de la comarca la devoció augmentà amb la creació, l’any 1335, d’una confraria de fidels de la Mare de Déu dels voltants El segle XVII fou d’un gran esplendor del santuari car l’any 1679 el papa Innocenci XI revitalitzà la confraria i el…

L’any 1019 apareix l’església de Sant Dalmai, com a “ Sancti Dalmatii de Tornavels ”, en una dotació feta per a la canònica gironina El 10 de maig de 1185, una butlla del papa Luci III confirmà, entre d’altres coses, tots els drets que el monestir de Sant Salvador de Breda tenia sobre l’església parroquial de Sant Dalmai L’any 1246, una nova butlla a favor del monestir de Breda, aquesta vegada del papa Innocenci IV, torna a citar l’església de Sant Dalmai entre les seves possessions Com a confirmació de la seva dependència territorial del castell de Brunyola, l’any 1279 és citada…

L’antic convent de Sant Salvador és situat al carrer del mateix nom, al centre de Perpinyà, entre la plaça Rigau i el Museu d’Història Natural El monestir de canongesses augustinianes de Sant Salvador és documentat des de l’any 1244, quan Guillema, filla de Perpinyà Mercer, feu un llegat de tres sous a les seves canongesses pel mateix temps consta que va rebre del papa Innocenci IV 1243-54 una butlla d’indulgències als que contribuïssin a la seva construcció El monestir de Sant Salvador fou protegit pels reis de Mallorca i perdurà fins a la fi de l’Antic Règim El vestigi més important de tot…

L’església de Santa Coloma apareix citada per primer cop en un document de Carles el Simple de l’any 898 Pocs anys després, vers el 926, fou destruïda per una acció de tribus hongareses, que havien envaït les comarques gironines travessant els Pirineus De l’any 950 data la nova consagració de l’església a càrrec del bisbe Gotmar de Girona, després de la restauració empresa per Ènnec i el seu fill Giscafred En l’acta de consagració, que ens ha arribat gràcies a una còpia del segle XII realitzada pels monjos de Sant Pere Cercada, el bisbe Gotmar concedí a l’església els delmes, primícies i…

Aquesta església parroquial del municipi de Vidreres havia estat en possessió del monestir de Sant Salvador de Breda, i depenia eclesiàsticament de l’arxiprestat de Santa Coloma de Farners Així mateix, la parròquia de Santa Maria tenia com a sufragània l’església de Sant Esteve actualment de Santa Susanna de Caulès L’any 1115 ja tenim alguna notícia d’aquesta parròquia, però el document més antic conservat que en fa referència és un de l’any 1143, en el qual es parla d’una sèrie de fundacions, i on apareix com a “ Santa Maria de Vitrariis ” El mot itrariis ve del llatí vitrarium , que vol dir…

Les primeres referències documentals del lloc d’Arbúcies apareixen al final del segle IX en alguns preceptes carolingis de Carles el Calb, en la forma Arbutiae , esmentat com a límit de propietats L’església de Sant Quirze fou consagrada el 6 de febrer del 923 pel bisbe Guiu de Girona, i li foren atorgades com a sufragànies les esglésies de Santa Maria de Llors, Sant Pere Desplà, Sant Iscle, Sant Nazari i Sant Segimon del Bosc ara dins la parròquia de Sant Feliu de Buixalleu Segons Monsalvatje, fou manada construir per Gauribert L’any 1162, l’església de Sant Quirze, amb les sufragànies de…