Resultats de la cerca

Situació Les ruïnes d’un edifici antic es troben a la carena o el serrat del Fitor, contrafort que davalla vers llevant al massís del puig Alt i que acaba a migdia en una penya alta i destacada, el Fitor pròpiament dit En aquest punt el vessant cau de manera molt brusca i sobtada vers el fondal de la vall de Montjoi, que divideix en dos sectors Mapa 259M781 Situació 31TEG179786 Per arribar-hi convé situar-se a la carretera de Roses a Montjoi, de la qual surt, prop del mas Marès, una pista que puja vers la base militar del Pení Aquesta pista coincideix, o hi passa a la vora, segons els llocs,…

Situació Hom troba els vestigis molt destruïts d’una edificació al paratge de la Farella, que és un ampli replà elevat i dominant, sobretot vers llevant i migdia, que és a llevant del coll de l’Alzeda o del Fitor, més amunt del pla de les Gates, als contraforts orientals del puig Alt que davallen vers el litoral de la badia de Monjoi Mapa 259M781 Situació 31TEG172791 Per arribar-hi, la ruta más fàcil es pot fer agafant la carretera de Roses a Montjoi, de la qual, prop del mas Marès, surt, vers tramuntana, una pista de terra que puja cap a la base militar del Pení Cal seguir-la…

Situació Les ruïnes d’una antiga edificació al paratge de la Casa Cremada es troben a llevant de l’indret del Cap de l’Home i a ponent del puig d’en Marès o d’en Romuald, en un contrafort que davalla en un pendent lleuger, uns 400 m al nord de la masia dita la Casa Cremada, avui abandonada, que ha donat nom al lloc A migdia de les ruïnes s’escola un dels torrents de capçalera de la riera de la Quarentena o de la Cuana Mapa 220M781 Situació 31TEG172795 El camí més accessible és arribar-se a les cases d’estiueig del cim del Cap de l’Home D’allí cal seguir un corriol que passa prop…

Aquesta església, totalment desapareguda, és esmentada en un document de l’any 1369, segons el qual dins el delmari de l’església parroquial de Santa Coloma de Finestret, vers ponent, hi havia un altre temple, dedicat a sant Feliu Del record d’aquella església ha restat el topònim Sant Feliu, que designa un extens paratge

Església de la comanda del Temple establerta l’any 1168 al nord i extramurs de la vila, en el paratge de la Timba o puig de la Cavalleria, nom aquest darrer que deriva d’aquesta casa Els hospitalers hi substituïren els templers, i l’any 1655, com els altres convents, fou destruït no en queden restes

El 1161 era senyor d’aquesta casa forta Bernat de Bellfort, que la tenia pels Besora La família se segueix documentant fins al 1441, mentre el 1419 Huguet i Roger de Bellfort són considerats com a generosos i homes de paratge generosum et hominem de Paratico Actualment és un mas amb una torre i finestrals del segle XVI

En el terme de Caborriu hi ha un paratge anomenat “el monestir”, on es poden veure les restes d’uns murs, d’aparell format per carreus, i d’un possible absis, que s’ha identificat amb l’antic monestir de Santa Maria El lloc és conegut també per la “Font d’Issot” El mas de Caborriu apareix en el cens del 1860 L’any 1904, la casa de Coborriu formava part de la parròquia de Valldarques

Església avui desapareguda situada a la vall dita encara de Sant Cugat popularment Sant Colgat, vers el terme d’Escaró És esmentada des de l’any 981, en què la cella Sancti Cucufatis in comitatu Confluentis fou confirmada pel rei Lotari al monestir de Sant Genís de Fontanes Encara existia a mitjan segle XVII En aquest paratge hi ha les mines de ferro de la Coma de Sant Colgat documentades amb aquest nom l’any 1662, que eren explotades pels senyors Nyers No sembla que hi restin vestigis de l’església medieval

La capella de Sant Pau es troba annexa al mas de la Coma, situat a la part llevantina de l’antic castell de Fornils, en un paratge situat a ponent de l’església de Sant Martí Sacalm, de la qual depenia religiosament És esmentada en els mateixos testaments dels anys 1269 i 1317 que fan el primer esment de Sant Pere de Fornils A diferència de Sant Pere es va refer al segle XVII i es va restaurar de nou al començament del segle XIX No té culte, però en conserva sencer l’edifici

D’aquest castell, avui desaparegut, se’n té referència des de l’any 1262 Hom desconeix si es trobava a l’indret de l’actual vilatge de Ginclar, a la riba esquerra del riu Bolzana, o bé en un altre paratge, encimbellat al límit dels actuals municipis de Salvesinas i Ginclar, conegut amb el nom del Solan de la Tor, que indica bé l’existència d’una fortificació en aquest punt La senyoria de Ginclar va pertànyer a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà fins l’any 1263, en què passà al rei de França, que la cedí en feu a l’esmentat monestir