Resultats de la cerca

Aquest castell és documentat des del 939 i s’esmenta en donacions a Sant Benet de Bages fins al segle XII Més endavant consta la família Marfà, sense atributs militars, com a batlles del lloc, que depenia civilment de l’abat de Sant Benet de Bages i en l’aspecte criminal del sots-veguer del Moianès o de la corona Sembla que cal situar aquest castell a l’indret de l’actual mas Marfà, en el qual, però, no s’endevinen restes d’època medieval, ja que ha estat modificat en més d’una ocasió Aquest mas es troba a poca distància de l’església de Sant Pere de Marfà

El castell de Conill és documentat a partir del 1019, data en què el vescomte Bermon de Cardona restituí a Sant Vicenç de Cardona diversos béns, entre els quals es trobaven els drets que hi tenia al castell de Conill El castell de Conill apareix en l’acta de consagració de Sant Vicenç de Cardona de l’any 1040 com una de les possessions del cenobi La subjecció a la canònica cardonina d’aquest castell també es comprova en la butlla del papa Anastasi IV adreçada a l’esmentada església L’any 1052 torna a aparèixer el castell en un document d’una venda que va fer Udalard d’unes terres situades…

Des de la darreria del segle XIII el castell d’Astell apareix estretament vinculat als castells de la Vall d’Àssua i de la vall de Sarroca com un domini més dels Bellera, feudataris dels comtes de Pallars L’any 1290 Alfons el Liberal reclamà a Guillem de Bellera la potestat del castell d’Astell i la cedí al comte Arnau Roger L’any següent, Guillem de Bellera tornava a tenir en feu reial el castell d’Astell i la Vall d’Àssua L’any 1303 l’apoderat del mateix Guillem de Bellera lliurà els castells d’Astell i Torena al veguer reial de Lleida i Pallars, que li restituí quatre anys més…

A la vall de Bardaixí s’originà l’important llinatge ribagorçà dels Bardaixí, que sobresortí en especial a la fi de l’edat mitjana Al principi del segle XII trobem ja esment de Ximeno Fortuny com a senyor de Calassanç i de Bardaixí, que devia ser fill del cèlebre Fortuny Dat i de Beatriu de Ribagorça Mentre que a la meitat d’aquest segle figuren Pere de Bardaixí, fidel del comte Arnau Mir de Pallars Jussà i dels Erill Berenguer de Bardaixí, que donà a Sant Victorià d’Assan heretats a Santa Maura, Celias, el Vilar i Senz i Guillema de Bardaixí, casada amb el senyor Roderic d’Estada L’any 1289…

El casal de Montesquiu era una domus que depenia del castell de Besora, dintre el terme del qual es trobava Inicialment estigué infeudada a la família Conanglell, si bé els Besora recuperaren tots els drets i convertiren la domus en un casal de residència de la família primerament hi habitaven de manera esporàdica, i ho feren de manera continuada quan el castell de Besora no oferí condicions d’habitabilitat Les primeres notícies de la domus de Montesquiu son de l’any 1285 Entre aquesta data i el 1337 la domus estigué infeudada a la família Conanglell, que la tenia pels castlans del terme, els…

La capella de Sant Pau, avui desafectada, ocupa el costat oest del claustre del cementiri, el qual és situat a la banda de ponent de l’església parroquial de Sant Jaume Una menció documental d’aquesta capella data del 1294, en què el rei Jaume I de Mallorca notificà al veguer, al batlle i al jutge de Vilafranca que la vila havia de pagar una renda anual de 6 sous per tal de fer front a les obres d’engrandiment del cementiri, ja que la construcció de la nova capella n’havia ocupat una gran part L’any 1410, en una escriptura, aquesta església és esmentada com a “capella claustral”…

El lloc de Setcases apareix esmentat en unes donacions que el comte Sunifred de Besalú féu l’any 965 al monestir de Sant Pere de Camprodon L’any 1017, mitjançant una butlla, Benet VIII confirmà al monestir de Camprodon diverses possessions, entre elles el dret del cenobi a pescar al riu Ter, des de “ Septem casis ” fins als Calquers Un segle després, l’any 1118, el comte Ramon Berenguer III de Barcelona, donà al monestir de Ripoll un extens alou que posseïa “ omne alodium nostrum proprium”, a la parròquia de Sant Miquel de Setcases, que devia comprendre la major part del terme, ja que des d’…

El lloc de Llavorsí és documentat des de l’any 1149, tot i que la força no ho és fins al segle XIII Segurament Llavorsí havia format part en el seu origen del terme del castell de Gilareny, molt properal poble Llavorsí fou un terme de jurisdicció comtal La primera referència de la força de Llavorsí és produeix en el context de les guerres del Pallars al final del segle XIII L’any 1298 Roger Bernat III, comte de Foix i vescomte de Castellbò, és negà a lliurar els llocs i els castells de Tírvia, Glorieta, Biuse i Arestui, empenyorats per la comtessa vídua Blanca de Bellera, quan aquesta li…

És impossible distingir, segons un mateix topònim —Castellum Nigrum— entre aquest Casterner, a la conca d’Aulet, i el de la vall de Senyiu El trobem citat en el cartulari d’Alaó d’una manera genèrica els anys 979, 1044 i 1074, però la lògica i el fet de no ser esmentat en les convinences comtals pallareses fan pensar que encara no existia al segle XI Al segle XIII els Vilamur senyorejaven la vall de Betesa El vescomte Ramon I es revoltà contra Pere el Gran, amb els comtes de Foix, Pallars i Urgell assetjat a Balaguer 1280 i empresonat, hagué de lliurar al rei els castells de Naens, Sant Just…

El poble de l’Espluga es localitza a l’altra banda de la serra de Santa Creu i a l’esquerra del barranc que porta el seu nom L’any 1068 el rei Sanç Ramírez dotà la restauració de l’església de Roda amb un excusat a in Speluncham Armentare El 1089 aquest mateix rei i l’infant Pere de Ribagorça donaren en alou a Sant Vicenç de Roda el castell, la vila i l’església de l’Espluga, amb els termes i les pertinences que hi tenia aleshores el senyor d’aquest castell, des del mencionat torrent fins a la terra de la vall, i la vall damunt d’Arrafal Vacamorta Després de moltes disputes, l’any 1176 els…