El castell de Conill és documentat a partir del 1019, data en què el vescomte Bermon de Cardona restituí a Sant Vicenç de Cardona diversos béns, entre els quals es trobaven els drets que hi tenia al castell de Conill.
El castell de Conill apareix en l’acta de consagració de Sant Vicenç de Cardona de l’any 1040 com una de les possessions del cenobi. La subjecció a la canònica cardonina d’aquest castell també es comprova en la butlla del papa Anastasi IV adreçada a l’esmentada església. L’any 1052 torna a aparèixer el castell en un document d’una venda que va fer Udalard d’unes terres situades dins el terme d’aquest castell a l’abat del cenobi de Sant Vicenç de Cardona.
L’afermament dels Cardona a Calaf, tot erigint aquesta població com a seu dels seus dominis a la regió aleshores anomenada Segarra, incidia de ple sobre el proper nucli de Conill de Segarra —com era aleshores conegut—. Així, en el segle XIII, es disputaven la jurisdicció del lloc el monarca i el vescomte de Cardona. La indefinició motivà una forta tensió quan, el 1303, el batlle i el lloctinent dels Cardona a Calaf s’avançaren al veguer de Cervera en el tractament d’un assassinat comès en el terme de Conill, volent així palesar que la darrera jurisdicció era vescomtal. El 1330, havent-s’hi produït un mort en el context d’una confrontació entre els homes de Conill i alguns veïns, es torna a obrir el conflicte jurisdiccional; el veguer de Cervera elevà, de seguida, el cas al monarca, qui delegà les actuacions a Guillem de Cervelló, el gerensvices del procurador general, l’infant i primogènit Pere. De tota manera, com en altres llocs coetàniament, el rei hagué de transigir i aviat deixà de posar-se en dubte la pertinença de Conill de Segarra als Cardona; ho corrobora la seva inclusió en la llista d’indrets que el 1375 esdevenen comtat de Cardona. Posteriorment el lloc va seguir la mateixa evolució que tots els dominis dels Cardona fins a la fi del sistema senyorial. La manca de necessitats defensives importants i l’absència d’exercici jurisdiccional propi facilitaren l’immediat desvirtuament del castell de Conill, avui dia completament perdut.