Resultats de la cerca

Ara és un mas que recorda la vila rural d’ Oligo , documentada des del 898 Es trobava dintre el terme del castell de Sant Esteve o de Centelles, en un pendent del Pla de la Garga Durant els segles XII i XIII s’anomena sempre domus i el 1209 els Centelles la varen donar al monestir de l’Estany En endavant fou el centre d’una batllia administrativa del monestir El mas actual de l’Ollic fou construït el segle XVI

L’església de la vila de Bellver és esmentada per primera vegada l’any 1271, en què Galceran IV de Pinós vengué, durant dos anys, a P de Riba de Puigcerdà per 3 375 sous de Barcelona, tots els rèdits, les justícies i altres drets que rebia en els termes dels castells de Bellver i de Prats, i en la batllia de Bolvir, excepte els redelmes del temple i de la batllia de Bellver La vila de Bellver havia estat fundada per Nunó Sanç, senyor de Rosselló i Cerdanya, el 1225 L’església de Bellver depengué en un primer moment de la no gaire llunyana de Santa Maria de Talló, esdevinguda canònica, que…

Situació Ruïnes de la torre de planta quadrada del recinte superior del poblat ECSA - A Roig El conjunt d’aquest despoblat es troba a 1030 m d’altitud, al capdamunt del turó que s’alça a l’esquerra de la confluència del barranc de Ruixou amb el Flamicell Actualment, el jaciment es troba dins els límits del municipi de Gerri de la Sal Pallars Sobirà, a pocs metres de la partió administrativa amb el municipi de la Torre de Cabdella Pallars Jussà Mapa 33-10214 Situació 31TCG323891 Antigament, hi havia un camí que des de la Pobleta de Bellvei pujava, amb un fort pendent, fins a dalt del turó Avui…

La referència documental més antiga de la vila de l’Arboç és dels anys 1057-1071, data en què el comte Ramon Berenguer I i la seva muller Almodis feren una donació-infeudació a Raimon Arnau Ja en aquest document s’esbrinen dues característiques fonamentals que és una quadra in terra herma i un domini comtal excepte medietatem de dominio, qui inde exierit quem ibi retirent ad suum domenge Així l’Arboç va néixer com una unitat independent jurisdiccionalment, però lligada a l’àrea militar del castell de Castellet, també de propietat comtal, del qual va dependre tot i ser declarada vila reial…

L’esment documental més antic pel qual es té constància del lloc d’Adraén data del 835, i correspon a un precepte pel qual l’emperador Lluís el Piados, a precs de Calort, abat de Sant Serni de Tavèrnoles, concedí la protecció i la immunitat per al monestir de Sant Salvador de la Vedella entre els indrets on els monjos d’aquest darrer cenobi tenien possessions consta el lloc d’Atrasenne , que cal identificar, sens dubte, amb Adraén A banda d’aquesta primera menció, es troba esmentada la parròquia d’ Addragigno en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell De fet, s’han trobat poques…

Malgrat la possible existència d’un castell sarraí a la vila que avui coneixem amb el nom de la Pobla de Mafumet, hom descarta la pretesa localització llegendària d’un castell de grans proporcions en aquest indret un castell que segons la tradició rondallística seria fortíssim, inexpugnable i gaudiria de grans jardins És evident, però, la relació entre la vila i la dominació sarraïna, no sols per les troballes numismàtiques que s’han fet d’aquesta cultura, sinó també per l’etimologia del mateix nom Així, a l’edat mitjana hom coneixia la vila per la “Guàrdia de Mahomet” i després canvià pel ja…

Situació Vista de la façana de l’església de Sant Julià de Tregurà F Tur Aquesta església és situada a l’extrem de llevant del poble de Tregurà de Dalt, al qual s’arriba per un curt trencall d’un parell de quilòmetres, que surt per la part esquerra de la carretera de Camprodon a Setcases, al lloc on la riera de Tregurà s’aboca al riu Ter i on hi ha una central elèctrica Mapa 218M781 Situació 31TDG415883 APF-JAA Història Les dades documentals sobre aquesta parròquia s’inicien amb un document fals copiat l’any 1354 i referit a una cessió feta, el 18 d’octubre del 955, pel comte de Besalú, Oliba…

Situació Absis de l’església, ornat amb decoració llombarda, i un dels que millor es conserva de tota la Vall Ferrera J Tous L’antiga església parroquial de Sant Serni de Norís és situada a l’extrem de ponent del poble de Norís, que es troba a uns 5 km d’Alins sobre la carretera que porta a Tor MLlC Mapa 34-9182 Situació 31TCH640140 Història L’església de Sant Serni de Norís és situada en una vall secundària de la Vall Ferrera, de manera que les seves vicissituds històriques generals són comunes als altres pobles de la vall Com a lloc del vescomtat de Castellbò, i dins la divisió …

El temple parroquial de Santa Maria de Palautordera és situat just a l’entrada del poble homònim, cap del municipi Aquesta església apareix documentada ja l’any 862, en un precepte de Carles el Calb, on dóna al comte Sunyer I d’Empúries-Rosselló aquesta parròquia junt amb la de Sant Esteve de Palautordera i Sant Esteve de la Costa, tal i com les havia cedit el 858 a Unifred o Humfrid en nomenar-lo comte de Barcelona i marquès de Gòtia Aquest document és important també perquè s’hi marquen els límits d’aquest gran alou reial, i diu que se n’exceptuen els béns situats a Campins i al Vilaret de…

Situació Antiga església parroquial on és perfectament visible el notable sobrealçament de la nau ECSA - MÀ Font L’església parroquial de Sant Agustí de Berganui es troba aïllada del nucli del poble, al sud de la pista que duu al poble des de la N-230 Mapa 32-11 251 Situació 31TCG088808 Tot just a la cruïlla de la N-230 amb la carretera que puja a Areny, surt una pista en direcció a l’oest que després de 5,5 km arriba al poble de Berganui Cal demanar la clau al Mas de Baix MAF Història El lloc de Berganui ja és esmentat en la documentació del segle X Varginui , el 972 i, pel que sembla, no…