Resultats de la cerca

Situació Petita capella d’època romànica tardana, situada als afores de la població Arxiu Gavín La capella de Santa Llúcia és als afores, cap a llevant, del poble de Vilamitjana Mapa 33-12290 Situació 31TCG285683 Vilamitjana és al costat esquerre de la carretera comarcal 1 412, entre Tremp i Figuerola d’Orcau JAA Història No s’han localitzat notícies històriques documentals d’aquesta capella del terme de Vilamitjana, tot i que les seves formes arquitectòniques indiquen que fou alçada en època romànica MLIR Església És un edifici molt senzill, d’una sola nau, capçada…

Vers el 1020 és esmentat al Ròtol de Vallabriga el lloc i la plana de Sant Climent, cosa que indica l’existència d’una església dedicada a aquest sant Potser es tracta de l’actual ermita de Sant Miquel, situada als afores del poble, cap a ponent

Es desconeix on era emplaçada aquesta capella, que era situada als afores d’Aler N’hi ha notícia l’any 1122, quan el cavaller Berenguer Bernat, abans de marxar a la host de Lleida, deixà en testament a l’església de Santa Cristina d’Aler la quantitat de 5 sous Als voltants d’Aler hi ha actualment les ermites de Sant Martí i de Sant Pere, que semblen d’època moderna

Les ruïnes de l’església de Santa Anna són a pocs metres a llevant de l’actual capella, amb la mateixa advocació, que s’aixeca als afores de la població de Torres del Bisbe Solament n’han restat dos fragments de mur, els quals no permeten endevinar detalls sobre la seva arquitectura cal assenyalar, però, que un dels fragments sembla correspondre a un pilar quadrat, la funció del qual és desconeguda

Es té constància de l’existència d’un castell al poble de Turbiàs, a l’obaga de la Vall de Castellbò, més amunt de la capital de la vall, des del 1159 Era una de les moltes fortaleses del vescomtat de Castellbò, situada dins el quarter homònim Als afores del poble de Turbiàs hi ha un gran tarter amb indicis d’alguna estructura, però no pot afirmar-se que siguin les restes del castell

Les ruïnes d’aquesta capella es troben als afores del llogaret de l’Abadia, cap al sud-est, als vessants del tossal de Monesma De la capella de Sant Miquel de l’Abadia només resten escassos vestigis, que comprenen part del mur sud i del semicilindre absidal, al nivell dels fonaments, els quals permeten de veure només que es tractava d’un edifici d’una sola nau, capçat a llevant per un absis semicircular obert directament en aquesta L’aparell, de carreus irregulars, sembla evocar les formes constructives del segle XII

Capella emplaçada als afores de Llers, probablement no gaire lluny del castell d’Hortal, anomenat Ordal en documents medievals Per la relació de G Pallisser, sabem que ja no existia al segle XVIII “ capella de Sant Jaume la qual estava situada a la part de ponent de la casa Aymar de Hortal, entre un camp de dit Aymar y de una propietat que vuy es de Francisco Las Plasas, a hont ay un gran claper de pedras que es cerca lo camí moliner ” 1730 Prop d’aquest indret l’any 1912 fou descoberta una necròpoli

Aquesta església, de localització avui desconeguda, pertanyia a l’alou comtal El capbreu de les propietats que tenien Ramon IV i la seva esposa Valença del Pallars Jussà vers mitjan segle XI i que havien estat lliurades com a dot a Garcia Eiz l’any 1044 consigna després de Noals l’església de Sant Iscle amb les cases, els horts i els noguers fins al riu i sota la paret Tal vegada es tracta de l’actual església de Santa Caterina de Vilamajor, situada als afores de Noals els seus vestigis semblen remuntar-se a l’època romànica

El poble de Castelló de Tor és situat al NW del terme municipal, prop de la riba dreta de la Noguera de Tor, 1 km aigua amunt de la confluència amb la Noguera Ribagorçana L’església de Sant Esteve de Castelló de Tor probablement ja existia al segle XI, car en la venda del castell de Castelló l’any 1040, els comtes Ramon III i Ermessenda de Pallars Jussà consignen també suas parrochias Posteriorment el temple de Sant Esteve restà vinculat a la parròquia de Sant Martí de Llesp i a la seu de Roda-Lleida Tot i el seu origen romànic, l’edifici actual és modern Emplaçat als afores de…

Aquesta església apareix esmentada com a “ ecclesia de Cabania ” els anys 1279 i 1280, en les Rationes decimarum Al segle XIV ja apareix amb la denominació “ sancti Vicencii de Cabanis” i “ecclesia parrochialis Sancti Vicentii de Cabanis” L’edifici actual és una construcció del segle XVIII Hom considera força probable que l’església medieval es correspongui amb les restes d’un temple romànic, descobertes fa molt poc al costat del cementiri de la població, als afores del nucli urbà, i de les quals es dóna una primera notícia en el present volum vegeu-ne l’estudi monogràfic Si…