Resultats de la cerca

Aquesta església, situada a la vora del camí d’Argelers a Sureda, avui del tot desapareguda, s’anomenava primitivament Sant Julià de la Garriga i tenia títol parroquial, tal com constata un document del 1178 El nom de Roar és atestat a partir del segle XIII

El llinatge de la família que vivia en aquesta fortalesa es perfila a partir del 1183 amb Bernat de Vilatamar Més tard el llinatge es va refondre amb els Palmerola Vicenç de Palmerola residia a Vilatamar entre el 1398 i el 1406 i s’anomenava indistintament de Palmerola o de Vilatamar La seva filla Blanca es casà amb Pere Despujol de la domus de Despujol de Voltregà i seguí les vicissituds d’aquesta família Aquesta antiga domus s’ha transformat en mas, que encara conserva la disposició de la fortalesa dels segles XIV-XV

Dins el terme de Santa Eugènia de Vila-romà hi hagué una capella dedicada a sant Romà, la qual més tard es convertí en santuari de la Mare de Déu de la Pietat En un capbreu de l’any 1315 és anomenat l’indret de Sant Romà i el de l’ Esgleiola , que sembla que es corresponen La capella, doncs, ja devia existir, potser, fins i tot, al segle anterior Com a capella és documentada en la visita pastoral de l’any 1401 L’any 1517 ja s’anomenava Santa Maria de la Pietat i mantenia un altre altar sota l’advocació de sant Romà L’edifici, amb una masia afegida del segle XVII, ha estat molt…

La vila de Fontsagrada s’anomenava en un primer moment de Santa Fe, segons que consta en un document de l’any 1175, en què el comte de Pallars Jussà, Ramon VI, prengué sota la seva guàrdia i batllia la “ villa Sancte Fidis, que est subtus Terraza, et est in termino Gallinarii ” En el fogatjament del 1381 el lloc de Fontsagrada pertanyia a la baronia d’Orcau, jurisdicció que perdurà fins l’any 1831, quan era senyor jurisdiccional el comte d’Aranda Si bé l’església de Santa Fe devia existir ja l any 1175, no apareix novament documentada fins a la visita pastoral del 1758, en què…

Malgrat el lloc de Sant Boi aparegui esmentat a partir del 905, no apareix l’esment del castell fins al 1276 Des del 962 era una propietat de la mitra vigatana per donació de la vescomtessa Riquilda de Narbona i la posterior permuta el 993 amb Sendred de Gurb que havia obtingut l’alou de Sant Boi del comte Borrell de Barcelona El 1291 el noble Berenguer de Cirera feu acte de vassallatge al bisbe de Vic per la castlania del terme del castell de Sant Boi, tal com l’havien posseït els seus antecessors La referència al castell de Sant Boi es perd a partir del segle XV, que apareix esmentat com a…

També se l’anomenava castell, però mai no tingué un terme jurisdiccional Actualment també se li dona el nom de castell de la Vinyeta En aquesta fortalesa residiren els castlans del castell de Curull que amb aquest nom es documenten el 1068 amb Galald de Curull, si bé l’edifici no es troba fins al 1193, quan Bertran de Curull amb la muller i els fills posà sota la protecció de l’orde del Temple la vila del Vilar El 1275 apareix la família cognominada Vilar amb Bertran del Vilar El 1336 la domus del Vilar ja havia passat a la família Milany pel casament de Francesca del Vilar i…

Aquest castell era situat prop de la partida de Tapioles, al camí de Torrefeta El seu nom originari fou el de castell de Foratmicó, el terme del qual es documenta des de l’any 1098 Al segle XII la meitat del castell pertanyia als Fluvià El 1172 Bernat de Fluvià cedí en el seu testament la seva part sobre el castell de Foratmicó al seu fill Bernat En una venda d’una vinya de l’any 1226 ja es constata el canvi de nom del castell, en esmentar-se que el castell Bisbal abans s’anomenava Foratmicó Aquesta fortalesa existí durant tot el temps medieval i sovint representava una…

Aquesta església era situada al marge esquerre del riu Segre, davant de l’actual cementiri municipal, a la Torre del Pastoret, extensa explotació d’horta que era controlada des d’un tossal Cal cercar l’origen d’aquesta finca en una granja o almúnia musulmana, propietat d’un tal ibn-Sucuna al-Fandir, que disposava de mesquita i mitja dotzena de cases Amb la conquesta, una part de la propietat passà a mans de Guerau de Jorba i després als templers, però gran part romangué a mans del bisbe de Lleida, que inicià la repoblació efectiva del lloc Per aquesta raó passà a anomenar-se Palatium Episcopi…

L’antiga parròquia de Sant Sadurní de Sovelles, “ Sovezillas ”, apareix documentada l’any 925, quan el bisbe de Vic, Jordi, la donà, amb Sant Martí de Vinyoles, al monestir de Ripoll Donació que es veu confirmada per la seva inclusió en el breu donat pel papa Alexandre IV l’any 1260 al monestir de Santa Maria de Ripoll, confirmant-li les seves possessions La parròquia de “ Sancto Saturnino de Soveiles ” o “ Sovidiviles” o “Sovediles ” apareix a les llistes parroquials del bisbat de Vic dels segles XI i XII, i en el plet esdevingut entre aquest bisbat i el monestir de Ripoll, que es sentencià…

Se suposa que era la capella del mas de la Torre de Galimany esmentat el 1158, els esplets del qual foren cedits en aquesta data pel monestir de Sant Cugat del Vallès a Gerald Galimany i la seva descendència El mas de la torre de Galimany torna a ser esmentat el 1190, any en què fou cedit per Gerard de Lavit a Sant Cugat del Vallès Després es va convertir en la masia de Ca l’Esbert del Raïm, en la qual resten elements arquitectònics de gran vàlua artística, possiblement posteriors al segle XIII, que han estat restaurats acuradament pels actuals propietaris, les caves Segura Viudas No es pot…