Resultats de la cerca

L’antiga parroquial de Sant Llorenç de Corrubí, avui integrada al municipi de les Llosses, formava part del municipi de Viladonja, el qual fou creat l’any 1830 i suprimit l’any 1974 Aquest municipi era format, a més, per les parròquies de Santa Eulàlia de Viladonja, Sant Feliu d’Estiula i Sant Esteve de la Riba El primer esment de l’església de Sant Llorenç de Corrubí data de l’any 905, on apareix com a filial de Sant Jaume de Frontanyà, parròquia de la qual depengué fins al segle XIX, que passà a dependre de Sant Esteve de la Riba El seu nom sembla que prové del roc o cingle de Corrubí, que…

Era l’església de l’antic vilatge medieval de Cervera, al peu oriental del puig de Querroig i del castell del mateix nom Tot i ser documentada tardanament 1384, els seus orígens semblen molt més antics

Trobem esmentada aquesta església en un document de l’any 1079 El 13 d’agost de 1376 el bisbe ordenà al rector de Palau-solità el trasllat a l’església parroquial dels dos altars antics de Sant Joan i Santa Eugènia i d’altres objectes de culte perquè la capella de Sant Joan estava en ruïna Més endavant, amb les seves pedres, s’edificà el Forn del Vidre

Aquesta fortalesa es trobava en l’actual mas Coll que la substituí, i es documenta el 1306 quan el prior Guillem de Sant Llorenç de Munt comprà al noble Francesc de Sant Vicenç la domus del Coll que la posseïa per cessió que li havia fet Sibilla del Coll, filla de Bernat de Montealegre i Agneta del Coll L’edifici conserva un cos fortificat amb llargues espitlleres i merlets antics, avui tapiats, però no correspon a una edificació romànica

En el document de restitució del monestir de Senterada al bisbe Ermengol d’Urgell, datat entre el 1010 i el 1033, s’esmenta entre les possessions del cenobi el feu del Soler de Pugcerver L’any 1171 apareix esmentat el castell de Puigcerver De la seva església, dedicada a sant Salvador, sabem que l’any 1904 era una sufragània de la parròquia de Senterada Possiblement aquesta subjecció ja datava de temps antics Actualment depèn de la parròquia de la Pobleta de Bellvei

Aquesta capella, avui desapareguda, era situada dins el castell de Pena-roja, el qual era emplaçat al tossal de la Mola, als vessants ponentins del qual s’esgraona la població de Pena-roja És ja documentada el 1185, i figura també en les relacions d’esglésies que contribuïren a la dècima papal els anys 1279 i 1280 Fa ja alguns anys, en fer el dipòsit d’aigua de la població a l’indret on hi hagué el castell, aparegueren restes de murs i antics enterraments, probablement del cementiri de l’església de Santa Maria

Segons sembla aquesta església, avui desapareguda, fou la primitiva parròquia d’Estopanyà Era situada una mica més avall del nucli de població i vora dels alous que allí tenia Sant Vicenç de Roda L’any 1302 Joan Merni, rector d’Estopanyà, i el prior de Roda definiren llurs respectius drets Al segle XIV els rectors de Sant Martí exercien tot sovint de notaris de la vila Jaume Merí, 1340 Arnau Tarés, 1385 Actualment només en resten fragments dels antics murs, aprofitats en les espones dels camps de conreu

L’antiga capella del mas de Colls, avui en ruïnes, és a migjorn de Montanyana Entre les alzines hom pot trobar fragments dels antics murs De l’església de l’Assumpció avui només resten algunes parets, construïdes amb carreuó sense polir, simplement escairat, disposat en filades uniformes i irregulars, que dibuixen el perímetre d’una església d’una nau, capçada amb un absis semicircular Es tracta probablement d’un edifici de la fi del segle XI o del començament del següent, construït de forma matussera i sense ornamentació

L’església de Sant Llàtzer era la capella de l’hospital dels leprosos, un dels més antics de Perpinyà Situat primerament al solar que ocupà després el monestir de Sant Domènec, fou transferit extramurs l’any 1243, prop del portal de Canet Posteriorment, des de l’any 1565 hom testimonia la seva localització prop del pont de la Pedra pont Joffre, a la riba esquerra de la Tet Una primera menció documental referent a l’hospital de Sant Llàtzer data de l’any 1195, quan Ramon Guirau li llegà mitja quartera d’ordi

Els antics habitants de la casa de la Sala es coneixen des del 1226 Els Sala es refongueren amb la branca bastarda dels Vilademany, la del cavaller Roger de Vilademany, relacionat amb el castell de Sentfores i la domus d’Heures o Sala d’Heures Els descendents de Roger de Vilademany i Esclarmonda de Sala, feren de la Sala el casal de residència familiar fins al 1450 Actualment és un mas renovat els segles XVII i XVIII, amb una torre rodona d’angle d’època medieval però es fa difícil assegurar que sigui romànica