Resultats de la cerca

L’única referència documental que coneixem d’aquesta església data de l’any 834, en què fou donada pel prevere Dató a l’abat Ananias, i altres germans, tots servents del monestir de Sant Vicenç de Gerri No queden traces d’aquest edifici, ni del seu emplaçament, que devia ésser prop de l’estany de Montcortès El castell Cortès citat en el document del 834 segurament es refereix a Montcortès, motiu pel qual creiem que aquesta església podria ser l’església de Sant Pau in Cortis de la butlla del 1164 atorgada pel papa Alexandre III al monestir de Gerri

La primera notícia referent a l’església de Sant Cebrià i Sant Just de Fogars apareix en la butlla atorgada per Benet VI a favor de l’abat Hildesind de Sant Pere de Rodes, el 974 Trobarem més dades en el precepte del rei Lotari, del 977, a favor també de Sant Pere de Rodes, i el 1185 en la butlla de Luci III, confirmant les possessions de Breda A partir del segle XIII quedà emmarcada dins la batllia de n’Orri, del vescomtat de Cabrera L’“ Ecclesia parrochialis Sancti Cipriani de Falgariis ” apareix també en els nomenclàtors del bisbat de Girona, del segle XIV

Les primeres notícies d’aquesta església, situada a la capçalera de la riera de Ramió, daten de l’any 1185, en la butlla del Papa Luci III a favor del monestir de Sant Salvador de Breda També consta en la butlla del 1246 atorgada pel Innocenci IV a favor del mateix monestir, i en el Llibre verd del capítol de Girona, el 1362 Formà part dels dominis del castell de Montsoriu i fou integrada, a partir del segle XIII, a la batllia de n’Orri del vescomtat de Cabrera En els nomenclàtors del bisbat de Girona, del segle XIV, apareix com a “ Ecclesia parrochialis Sancti Andree de…

El poble de Masriudoms agregat de Vandellòs, situat a la vora del riu Llastres, en la carretera que va a Vandellòs, conserva una antiga torre renaixentista actualment amb funcions de campanar de l’església parroquial que hi ha qui creu que ja existia als segles XIII-XIV Possiblement el lloc té a veure amb Ramon de Riudoms, el destinatari de la carta de població de Vandellòs del 1191, atorgada per Albert de Castellvell i el castlà Arnau de Fenollar A la primera meitat del segle XIV posseïa Masriudoms, dins la baronia d’Entença, el castellà de Pratdip, Alegret Taudell Al segle XV…

L’església de Sant Bernabé de les Tenes s’erigí a l’antiga vila rural de les Tenes, “ Terinas ” o “ Tendas ”, que havia estat objecte de donació dels seus delmes i primícies per part del bisbe Gotmar de Vic a l’església de Sant Pere de Ripoll, l’any 890 L’església devia existir ja el segle X com a filial del monestir ripollès I l’any 1011, a la butlla atorgada pel papa Sergi IV en reconeixement de les propietats del monestir de Ripoll, s’esmenten uns alous de “ valle Tentarios ” Al segle XVIII s’aixecà una nova església sobre el solar de l’edificació antiga L’any 1878 fou…

Aquest castell, ara desaparegut, era situat segurament al capdamunt del nucli originari de la vila del Pinell El seu origen és andalusí És esmentat per primera vegada el 1153 en el document de donació del castell de Miravet als templers, en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV també donà a l’orde el castell del Pinell, a més d’altres fortaleses properes El Pinell esdevingué part de la comanda de Miravet i seguí les seves vicissituds En la carta de poblament del castell, la vila i el terme del Pinell atorgada el 1207, Bernat de les Gunyoles, comanador de Ribera, es reservà…

La primera notícia del lloc de Tossa data del 966, en què el comte Miró féu donació de l’alou de Tossa al monestir de Ripoll La donació incloïa les esglésies de Sant Vicenç i Sant Lionç, i fou confirmada pel comte Borrell II, el 993 L’església de “ Sancti Vicentii de Tursia ” tornarà a tenir importància com a nucli de població en la carta de poblament atorgada per l’abat de Ripoll, Ramon, el 1187 Actualment roman a Tossa la vella església, construïda dins l’antic recinte, durant el segle XIV A mitjan segle XVIII, i essent insuficient l’antic temple, es construí un de nou amb el…

Espinavessa és en l’actualitat una partida o veïnat de masos del terme situat al sud-oest de la ciutat, prop del Francolí A l’indret hi hagué un castell, si hom té en consideració la notícia que proporciona la donació que feu l’any 1060 el comte Ramon Berenguer I a Bernat Amat de Claramunt del puig anomenat Ullastrell Entre les afrontacions d’aquest castell, al nord, s’esmenta Santa Maria d’Alcover, el castell d’Espinavessa i Montferri Malauradament, després d’aquesta data no hi ha cap altra referència a aquesta possible fortalesa En la carta de poblament del lloc d’Espinavessa, del 1155,…

La parròquia de Colldejou va dependre en un primer moment de l’arquebisbat de Tarragona, i passà més tard, segurament durant el segle XIII, a ésser subjecta al bisbat de Tortosa, situació que s’ha mantingut fins a l’actualitat Colldejou, a l’extrem de ponent del Camp, va disposar d’església des dels primers temps de l’ocupació cristiana ja apareix esmentada en la butlla d’Anastasi IV del 1154 En aquest moment sembla estar relacionada amb l’església de Pratdip, ja que, a diferència de la resta d’esglésies, en aquest cas són esmentades conjuntament També és mencionada de nou en la butlla …

El primer esment del lloc d’Escàs és del 1124, en què Gelura, vídua de Bernat Caregue, donà al comte Bernat els béns que tenia al lloc d’Escàs, si bé el castell d’Escàs es documenta l’any 1069 Escàs apareix amb el nom Sescas en la confirmació de béns atorgada pel papa Alexandre III a favor del monestir de Gerri l’any 1164 Es coneixen notícies de l’església de Santa Coloma d’Escàs a partir de la fi del segle XVI, com a sufragània de l’església de Caregue, integrada a l’oficialat de Sort En canvi, l’església de Caregue apareix citada en sengles relacions d’esglésies parroquials del…