Resultats de la cerca

Situació Vista de les dues tombes de cista de la necròpoli, una d’elles amb la coberta reconstruïda A Carreras El tossal de les Forques és un turó de 572 m d’alçada que es troba a la dreta de la carretera Poblet-Vilanova de Prades, davant del trencall que va cap a Castellfollit La proximitat del lloc a la font de Nerola fa que alguns autors l’anomenin també amb aquest topònim Mapa 33-16417 Situació 31TCF374817 Necròpoli L’any 1971 un membre del Grup d’Investigació Espeleològica de Montblanc va documentar dues tombes de cista o lloses en aquest tossal Sembla, però, que una de les tombes havia…

Situat dintre el terme del Codony, el castell de Perafort va iniciar la seva història amb la colonització d’aquestes terres les seves minses restes són situades dins un bosquet de pins, al costat d’una urbanització que hi ha als afores del poble La presència de la família Plegamans durant el segle XIII com a senyora del castell no està verificada, i, per tant, la primera notícia documental cal situar-la el 1310 Es tracta del jurament d’homenatge fet per Saurina de Castellvell pels seus castells dels Garidells i de Perafort al nou arquebisbe tarragoní Guillem de Rocabertí Cal apuntar el fet…

Situació Fortalesa d’enigmàtica història, situada al nord del poble d’Espirà, al capdamunt d’un turó sobre la vall del Lentillà ECSA - A Roura Les ruïnes del castell d’Espirà, conegut popularment com el Castellàs, s’alcen al nord del poble d’Espirà de Conflent, al cim d’un serrat que domina la vall del Lentillà Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 27” N - Long 2° 30’ 5” E Per a arribar-hi cal agafar, desde la carretera N-116 entre Vinçà i Marquixanes, la carretera D-25, que segueix parallela a la riba esquerra del riu Lentillà fets uns 2 km per aquesta carretera, abans d’arribar al poble d’…

Situació Fortificació de paredat i tàpia, semblant a d’altres de la comarca, a la qual algunes hipòtesis atorguen un origen islàmic ECSA - J Bolòs Torre de tàpia situada a la falda de les muntanyes que s’alcen al sud del pla del Penedès, a llevant de la Torre Ramona, entre les dependències del mas de Cal Pinya Mapa 36-16420 Situació 31TDF021863 Si seguim la carretera que va de Sant Sadurní d’Anoia a Gelida, després d’haver deixat endarrere el trencall principal que puja al veïnat de la Torre Ramona, cal girar a mà dreta quan trobem el segon trencall Cal Pinya és a uns centenars de metres més…

Situació El munt informe de pedres que es veu a la imatge és el resultat de l’esfondrament de l'antiga fortificació coneguda com el Castelló ECSA - A Roura El Castelló és un pujol cònic, al final d’un petit serrat, vora la riba dreta de la Tet, vers l’extrem occidental de la cubeta de l’embassament de Vinçà Té una forma i una alçada semblants al puig que hi ha a l’altre extrem de la mateixa riba del pantà, a llevant, el qual té al cim l’església romànica de Sant Pere de Bell-lloc Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 28’ 46” N - Long 2° 31’ 54” E Pel vessant meridional d’aquest serrat passa la…

Foli 50v del ms 41, amb la representació de l’escena de la Crucifixió, que destaca per la intensitat dels colors ECSA - J Colomé Missal compost per 130 folis 23,5 × 18,5 cm, escrits en lletra francesa de mitjan segle XII, a una columna de 20 línies i amb caixa d’escriptura 17 × 13 cm, de la qual encara queden marques traçades amb un instrument punxant Al llarg del text hi ha petites inicials calligràfiques en tinta vermella i blava i rúbriques en vermell, per a indicar l’inici dels fragments més importants En el foli 1, en blanc, una mà posterior hi va escriure els mots “Fo estimat XXXII sous…

Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 59 Gramàtica de Priscià Detall del foli 84v amb una caplletra obtinguda amb un simple motiu vegetal i diversos entrellaços pintats en negre i omplint els buits amb taques de color taronja Arxiu Mas Gramàtica de Priscià Una caplletra “Q” del còdex, per a la decoració de la qual hom ha tirat mà de l’entrellaç, amb diverses derivacions Arxiu Mas Aquest manuscrit és compost per 319 folis 25 × 30,80 cm, escrits en lletra carolina minúscula dels segles X-XI * conté el text corresponent a la Gramàtica de Priscià , que s’inicia al foli 2 “ Incipit ars prisciani…

Talla Talla de la Mare de Déu de procedència incerta i que avui es conserva al Museu Diocesà de Lleida amb el núm 327 de l’inventari ECSA - M Macià Es tracta d’una curiosa talla treballada en fusta de pi, amb unes dimensions considerablement reduïdes 47 X 15 X 11 cm i que ha perdut gairebé tota la policromia Porta el dors totalment buidat, la qual cosa indica que originàriament devia anar adossada a algun tipus de mobiliari litúrgic Es conserva al Museu Diocesà de Lleida núm 327 i hom ha cregut que hi ingressà l’any 1897 procedent de l’església de Sant Gil de Pinyana o de Santa Maria d’…

Situació Timpà romànic encastat a l’actual església barroca, en què tres arcs aixopluguen la Mare de Déu amb l’Infant i, a banda i banda, dues figures masculines identificades amb sant Joan Evangelista i un profeta ECSA - FX de Rueda Les restes de l’antiga església romànica de Santa Maria estan adossades al mur sud de l’actual temple barroc dedicat a Santa Maria i situat al centre de la vila Mapa 34-16418 Situació 31TCF537897 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior FEB Història El lloc de Sarral, dit antigament Saüc, és esmentat per primera vegada l’…

Situació Portal de ponent, d’arc de mig punt, emmarcat amb dovelles, que donava accés a aquest important i sever castell ECSA - A Roura El nucli de la vila de Jóc s’esglaona en un vessant dels darrers contraforts del Canigó, en l’interfluvi del còrrec de Sant Martí i de la ribera de Rigardà El castell té una situació dominant sobre la plana, a la part més alta de la població, al sector sud-est Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 27’ 17” N - Long 2° 31’ 28” E Per a anar-hi cal arribar a Vinçà per la carretera N-116 i, un cop allí, agafar la carretera D-13 fins que es troba, a mà esquerra, el…