Necròpoli del tossal de les Forques o de Nerola (Vimbodí)

Situació

Vista de les dues tombes de cista de la necròpoli, una d’elles amb la coberta reconstruïda.

A. Carreras

El tossal de les Forques és un turó de 572 m d’alçada que es troba a la dreta de la carretera Poblet-Vilanova de Prades, davant del trencall que va cap a Castellfollit. La proximitat del lloc a la font de Nerola fa que alguns autors l’anomenin també amb aquest topònim.

Mapa: 33-16(417). Situació: 31TCF374817.

Necròpoli

L’any 1971 un membre del Grup d’Investigació Espeleològica de Montblanc va documentar dues tombes de cista o lloses en aquest tossal. Sembla, però, que una de les tombes havia estat excavada anteriorment per Salvador Vilaseca i l’altra, amb restes òssies, havia estat oberta per persones de Valls. El jaciment restà d’allò més remogut fins l’any 1983, que el Servei d’Arqueologia de la Generalitat va realitzar una excavació d’urgència. Fruit d’aquesta intervenció es va procedir a estudiar les dues tombes abans esmentades amb criteris científics. La intervenció arqueològica mostrà que els dos enterraments estaven dipositats en un tall efectuat al terra i eren formats per lloses calcàries clavades al terra i cobertes per lloses de pissarra, les quals eren falcades amb pedres. L’orientació dels enterraments era la usual est-oest. En un sepulcre, les restes aparegueren remogudes i situades a la capçalera; l’altre era buit i l’estructura era incompleta ja que hi mancaven les lloses de la part oest. No hi havia aixovar en cap dels dos enterraments, que d’altra banda són probablement contemporanis.

L’estudi antropològic de les restes ha estat realitzat per E. Vives. Es documenten dos individus del sexe femení, un adult, gràcil, i un altre madur o senil, robust i amb artrosi. Hi ha també el peroné d’un tercer individu. L’esquelet de la dona senil mostra signes d’artrosi i problemes dentaris; l’altre mostra també problemes d’artrosi a mans i peus, i problemes dentaris com càries, pèrdues i hipoplàsia dental. L’autora de l’estudi suposa que aquest individu havia patit un període de carestia entre els dos i els tres anys de vida. També s’han documentat maternitats, possiblement set, i indicis d’una forta activitat física per les insercions musculars. Una ossificació inusual a la cavitat cotiloidea en ambdós cranis fa pensar en el parentiu proper entre els dos esquelets.

Bibliografia

  • Vilaseca-Prunera, 1966, fase. 93-96, pàgs. 25-46
  • Giem, 1972
  • Carreras, 1984, núm. 18, pàgs. 6-8
  • Adserias, Muñoz, Sardà, 1989b, núm. 9, pàgs. 135-149; 1990, núm. 12, pàg. 240
  • Vives, 1990, pàgs. 78-79.