Resultats de la cerca

Uns documents del 958 relacionats amb un prevere anomenat Torrell parlen d’un lloc dit Sancta Bella , que suggereix l’existència d’una primitiva església L’indret era localitzat al castell d’Orrit, prop de la Paül, davall de la serra i ran de l’estrada pública que confrontava a ponent i a sota Aquests termenals i la semblança del nom ens porten a relacionar-la amb la vila i el lloc “ qui vocatur Belga ”, documentat el 960, que Rubió i Lois identifica amb el mas de Vallibel, entre Aulàs i Sapeira

Santa Maria del Prat era el nom primitiu de l’actual església parroquial d’Argelers, situada al centre del poble parrochia Sancte Marie de Prato , 1178, topònim encara utilitzat a la fi de l’antic règim Fou totalment reconstruïda i proveïda d’un imposant campanar al segle XIV De l’església anterior, en resta una bella pica baptismal del segle XIII, la qual és signada pel mestre picapedrer que la feu amb la inscripció següent “MAGISTER GVILLELMVSMARCHI DE VOLONO ME FECIT”, que traduït del llatí vol dir “Em feu el mestre Guillem Marc del Voló”

La primera referència de l’església és del 1152, any en què Guillem de Torroja, bisbe de Barcelona, consagrà la capella de Santa Maria de Bellver, de Pulcro videre , és a dir, literalment, bell veure o bella vista En un principi, Santa Maria no tenia funcions parroquials, però a poc a poc va anar adquirint drets El 1305 el bisbe Ponç de Gualba va haver de proveir d’un rector, que fou Guillem Company, la capella de Bellver, atès que aquesta església tenia rèdits suficients i cementiri Finalment, vers el 1492 passà a tenir funcions de parròquia en substitució de Sant Vicenç de…

Aquesta església, que era situada a l’oest del terme de Balaguer, fou la seu d’un convent de trinitaris Els seus orígens es remunten al 31 de març de 1293, quan el comte Ermengol X de Cabrera confirmà la donació de béns i propietats a l’orde dels trinitaris per tal d’iniciar la fundació d’un convent i la seva església L’església es construí d’acord amb els cànons estilístics del romànic amb tot, fou un centre de poc interès i poca rellevància Presidia l’altar major una bella imatge gòtica de la Mare de Déu El convent fou abandonat amb la guerra del Francès i enderrocat després de…

Aquesta església molt probablement degué ser fundada a la segona meitat del segle XI, en el mateix moment que es construí el castell de Montgai, després de la conquesta de la zona efectuada pels comtes de Barcelona i d’Urgell, Ramon Berenguer I i Ermengol III Tot i que n’han pervingut al present escasses mencions documentals, es pot suposar que des de l’inici acomplia les funcions d’església del castell i alhora parròquia del lloc En aquest darrer sentit, l’ecclesia de Mungay figura esmentada en la relació de la dècima recaptada a la diòcesi d’Urgell l’any 1279, i posteriorment, el capellanus…

El poble de la Torre del Comte s’assenta damunt un tossal de 497 m d’altitud, a la riba dreta del Matarranya, entre les valls d’aquest riu i el barranc del Regali El terme fou conquerit als musulmans cap al 1157 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, al mateix temps que Vall-de-roures L’any 1175 el rei Alfons I féu donació de la demarcació de la Pena d’Asnarlagaia al bisbe de Saragossa, reservantse, però, una heretat a la riba del Matarranya, que probablement era ja del seu pare, el comte Ramon Berenguer IV, i que donà origen a la futura població de la Torre del Comte La seva església…

L’església parroquial de Santa Maria de Montalbà de l’Església és documentada l’any 1278 en el testament de Beatriu, filla del difunt Arnau de Montdony i veïna de Palaldà, la qual llegà 5 sous al rector de la dita església A més d’aquesta notícia, l’església de Montalbà sembla no haver deixat cap més rastre de la seva història en temps medievals, tot i que possiblement un bon rastreig en la documentació local en forniria més dades Tot i així, per la data del document citat, és evident que la primitiva parròquia de Montalbà era un edifici d’origen romànic del qual avui dia no queda cap rastre…

Santuari marià, situat en un lloc alt i vistent entre les poblacions de Premià i Vilassar de Dalt El lloc ad ipso Cisa és esmentat des del 994, i el 1295 hi consta el mas Cisa Aquest mas va reemplaçar probablement una villa o assentament romà, d’acord amb les troballes fetes al lloc No consta el moment en què es va erigir la primitiva església o capella eremítica, que no trobem esmentada fins el 1371, bé que això no suposa que no existís abans Reconstruïda el 1545 i cremada l’any 1713 per les tropes filipistes, fou reedificada de bell nou entre el 1742 i el 1780 Posteriorment patí les…

Làpida de Ramon d’Urtx baró de Mataplana, mort l’any 1297 i enterrat al convent de Sant Domènec de la vila de Puigcerdà J Gumí El convent de Sant Domènec de Puigcerdà havia conservat la làpida sepulcral de Ramon II d’Urtx, baró de Mataplana, que hi fou sepultat després de la seva mort sobrevinguda el 26 de desembre de 1297, com ho atesta una bella inscripció Actualment, es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya a Barcelona Sobre la pedra sepulcral, el cavaller difunt és representat jacent, vestit amb l’armadura, amb les mans juntes i portant espasa És voltat per monjos i…

El petit poble de Glorieta és situat a la part central del terme, damunt un turó a la banda oriental de la vall de Torrent L’indret és esmentat en la documentació des de la darreria del segle XI, i el 1163 es fa menció de la quadra de Glorieta, quan fou donada per Ramon de Cervera i la seva família a Carbonell de Vilagrassa i a la seva esposa Ermessenda amb la condició de bastir-hi una fortalesa El lloc de Glorieta estigué sota el domini eminent dels Cervera fins que el 1380 la jurisdicció de l’indret fou adquirida pels hospitalers De l’antiga església parroquial romànica, dedicada a Santa…