Resultats de la cerca

El lloc de Bonastre és conegut des de l’any 1011 El castell és documentat més tardanament El 1167 apareix documentat un tal Pere de Bonastre, que fa donació d’un mas a Sant Cugat del Vallès S’ha identificat el castell amb el castell de Salastri , que el 1177 pertanyia a Bernat de Papiol Al fogatjament del 1359 consta com a propietat de l’abat de Sant Cugat amb quaranta-tres focs El 1382 Pere el Cerimoniós va declarar Bonastre incorporat a la corona, després de la redempció de la jurisdicció de Sant Cugat No obstant això, el monestir vallesà va continuar…

El lloc de Bonastre és documentat des de l’any 1011 De l’església de Santa Magdalena de Bonastre Alastre no se’n fa esment, però, fins a l’any 1270, que apareix en el testament de Ramon de Noguera d’Albinyana És probable que fos sufragània de Sant Bartomeu de Puigtinyós, esmentada l’any 1214 L’església actual és una construcció d’època barroca

Aquesta església es trobava inicialment dins de l’antic terme del castell de Masquefa, en el lloc anomenat Palau No passà de capella rural de la parròquia de Masquefa Depengué del monestir de Sant Cugat del Vallès Les primeres notícies d’aquest castell corresponen a l’any 963, que el comte Miró vengué a Ènnyec Bonfill de Gelida el castell de Masquefa Les referències sobre el lloc de Palau són del 1008, data en què Adroer i la seva filla Bonadona vengueren a l’abat Orió de Sant Cugat unes terres situades al terme del castell de Masquefa i en el de Castellet, les quals afrontaven amb l’estrada…

El lloc de Vandellòs fou repoblat a partir del 1191, que Albert de Castellvell, senyor del castell de Tivissa, i el seu castlà, Arnau de Fenollar, atorgaren a Ramon de Riudoms el terme de Vandellòs perquè s’hi establissin dotze famílies L’església, dins el bisbat de Tortosa, es degué bastir poc després El seu rector ja es consigna en les relacions de dècimes papals dels anys 1279 i 1280 En la visita pastoral del bisbe Francesc de Poalac del 1314 l’església de Vandellòs apareix com a sufragània de la parròquia de Sant Jaume de Tivissa N’era vicari Berenguer de Bonastre El temple…

Mapa dels castells i dels edificis militars de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf anteriors al 1300 C Puigferrat L’Alt Penedès Avinyonet del Penedès Castell d’Avinyó Castell de les Gunyoles Quadra de Santa Susanna Torre de l’Arboçar de Baix Castellet i la Gornal Castell de Castellet Castellví de la Marca Castell de Castellvell de la Marca Castell de les Pujades Castell de Can Pascol La Torreta de Castellví Font-rubí Castell de Font-rubí Castell de Guardiola Gelida Castell de Gelida La Granada Castell de la Granada Castell de Mal Consell Mediona Castell de Mediona Olèrdola Poblat d’…

Mapa d’esglésies conegudes de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, anteriors al 1300 C Puigferrat L’Alt Penedès Avinyonet del Penedès Sant Pere d’Avinyó o d’Avinyonet Sant Salvador de les Gunyoles Sant Sebastià dels Gorgs Santa Magdalena Santa Maria de la Llinda Les Cabanyes Sant Valentí de les Cabanyes Castellet i la Gornal Sant Pere de Castellet Sant Pere de la Gornal Sant Esteve de Castellet Sant Marçal de Castellet Mare de Déu de Muntanyans Sant Simeó Sant Martí de Castellnou Castellví de la Marca Sant Sadurní de Castellví o de la Marca Santa Maria de la Múnia Sant Miquel del…

Situació Antiga torre de guaita, avui mig arruïnada, situada dins el nucli urbà ECSA - J Bolòs Restes d’una guàrdia situada al nucli de la població del Vendrell Mapa 35-17447 Situació 31TCF769651 Seguint la carretera de Tarragona, havent deixat a l’esquerra l’estació de trens, unes travessies més enllà hom veu la torre, al cim d’un marge, en un carreró que hi ha a la dreta S’hi pot arribar fent una volta pel carrer següent i per darrere JBM Història Aquesta torre sembla que podria haver estat l’embrió del nucli del Vendrell, el qual s’esmenta suposadament per primera vegada el 1032, quan Mir…

Situació Portada romànica de l’antiga església, integrada al nou edifici d’estil barroc ECSA - I Companys L’església parroquial de Santa Maria és situada al nucli antic de Salomó, no gaire lluny de la carretera Mapa 34-17446 Situació 31TCF639658 A Salomó, s’hi pot accedir per diversos indrets Sortint de Tarragona, cal seguir la carretera N-340 i pocs quilòmetres abans d’arribar a Altafulla s’ha d’agafar, a mà esquerra, la carretera local T-202, que en un recorregut aproximat d’uns 13 km porta directament al poble de Salomó També s’hi arriba per l’autopista AP-2, per la sortida de Santes Creus…

Mapa de l'Anoia, amb la senyalització dels tres bisbats que en època medieval es repartien el seu territori i amb indicació de totes les esglésies conegudes anteriors al 1300 C Puigferrat i F Sabaté Argençola Sant Llorenç d’Argençola Santa Maria de Clariana Santa Maria del castell de Clariana Sant Maur de Contrast Sant Martí d’Albarells Sant Pere de la Goda Sant Jaume de Rocamora Sant Bartomeu de Carbasí Sant Genís de Porquerisses Sant Pere Desvim o del Vim Bellprat Sant Miquel del castell de Queralt Sant Jaume de Queralt Sant Esteve de Ferriols El Bruc Santa Maria del Bruc Sant Pere de…