Resultats de la cerca

Aquesta capella apareix esmentada en els nomenclàtors del final del segle XIV, relatius a la diòcesi de Girona, com a capella adscrita a la parròquia de Santa Coloma de Cabanelles L’emplaçament d’aquesta església desapareguda ha estat localitzat vora el mas de Can Garriga, a uns 3 km vers migjorn de Cabanelles, vora la riera de Sant Jaume Segons la informació recollida al mateix lloc, al punt on devia erigir-se l’església, tot treballant les terres aparegué una cavitat que hom deixà al descobert esperant que algú anés a investigar-la El forat fou tapat posteriorment, sense que ningú no n’…

Aquesta església era situada al peu de l’actual Secà o Secanet de Sant Pere, barri perifèric al nord de la ciutat de Lleida Segurament estigué dedicada a sant Pere Fins fa uns vint anys, en l’encreuament de la carretera que puja al Secà amb la d’Albesa hi havia les restes d’una estructura murària de forma cúbica, constituïda per cinc filades de carreus horitzontals que arribaven als 180 cm d’alçada, i que podria ser la cantonada sud-occidental de l’església El seu tipus d’aparell, carreus de 30 cm d’alçada falcats amb còdols, és l’habitual a la zona durant el segle XII i XIII Cal…

Situació Un aspecte del recinte murallat, amb el portal que dona accés a l’església parroquial de Santa Eulàlia ECSA - A Roura Les restes de la muralla de la força de Marquixanes envolten la part més alta del nucli de població, a l’entorn de l’església parroquial de Santa Eulàlia Mapa IGN 2348 Situació Lat 42° 38’ 43” N - Long 2° 29’ 11” E S’arriba al poble de Marquixanes per la carretera N-116, entre les poblacions de Prada i Vinçà JBH Història La vila de Marquixanes —el topònim de la qual, segons P Aebischer, provindria de Matres Caxanas “roures-mares” o grans roures— és esmentada en la…

Situació Una vista exterior de la casa amb un mur d’època alt-medieval F Tur Fragment de mur situat a tramuntana de les dependències del mas Can Vidal de la Palma La Palma és un veïnat de cases situat al riberal del Fluvià, entre les poblacions d’Orfes i de Vilert Mapa 258M781 Situació 31TDG881712002E Si seguim la carretera que va de Bàscara a Esponellà havent passat la població d’Orfes, poc després del quilòmetre 7 i abans d’arribar als camps de Vilert, surt a mà dreta una carretera de terra que baixant al llarg d’uns centenars de metres, porta fins al grup de cases de la Palma Can Vidal és…

Situació A l’extrem de llevant del poble de Cantallops, a tocar del camí actual que mena a Requesens, a la part oriental d’una casa, hi ha un mur atribuït a una construcció de l’alta edat mitjana Mapa 220M781 Situació 31TDG939969 Història A la part de llevant de l’habitatge, hi ha un fragment de mur format per pedres de granit de mida petita i per còdols units amb morter de calç, que s’arrengleren formant un opus spicatum força ben marcat Segurament aquest tros de paret havia pertangut a un edifici de l’alta edat mitjana L’existència de morter entre les pedres i el fet d’haver-hi…

L’any 1173, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó va autoritzar l’abat del monestir de Sant Miquel de Cuixà, senyor d’ençà del segle X de la vila de Baó, a construir “una fortificació o clos tan fort com fos possible, feta de terra o de pedres, i també una torre i uns valls” Sembla que també hi devia haver un castell, ja que l’any 1261 hom troba documentada l’existència de Pere Berenguer, castlà de Baó El 1478 fou venuda una casa situada a la fortalesa del lloc de Baó Actualment, d’acord amb els estudis fets per Bayrou i Castellví, sembla que en aquesta població hi ha restes d’un recinte que fa…

Situació Interior de la capella que ocupa l’absidiola sud de l’església de Sant Joan el Vell, amb el característic aparell de còdols ECSA - JL Valls La capella de la Mare de Déu dels Correes ocupa l’absidiola sud del transsepte de l’antiga església de Sant Joan el Vell, i forma la base del campanar de la catedral de Sant Joan Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 5,4” N - Long 2° 53’ 48” E Història Tot i l’origen romànic de la capella dels Correes, la documentació ha deixat escassos testimonis del seu passat medieval Una de les primeres referències a l’altar de santa Maria, com…

Situació Petita església de planta rectangular situada a la part alta de la població, avui en estat de ruïna ECSA - EECG L’església de Sant Bartomeu és situada al poble de Seguer, damunt d’un tossal sota el qual s’esglaonen les cases de la població Mapa 34-16418 Situació 31TCF668894 El poble de Seguer és a 10 km de Santa Coloma de Queralt per la carretera local T-213, que partint d’aquesta població es dirigeix al Pont d’Armentera Història El lloc de Seguer tingué origen a l’edat mitjana a redós del seu castell, el qual fou el continuador d’una torre de defensa Apareix esmentat en un document…

Situació Vista de l’església des de la part sud-est, amb l’absis semicircular i els pilars exempts de l’antic campanar d’espadanya ECSA - A Roura El poble de Planèsas és situat a la riba esquerra de l’Aglí, aigües avall de Rasiguèras i aigües amunt de la Tor de França L’antiga església parroquial de Sant Pèire, al costat de l’antic cementiri, és situada uns 150 m al NE del poble, sobre un petit turó Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 46′ 07″ N - Long 2° 37′ 21″ E Planèsas és a 9 km a l’W d’Estagell per la D-17 i la D-9 PP Història Aquesta església fou una possessió de l’abadia de Santa Maria de…

No hi ha gairebé notícies directes de l’existència d’un castell a Bàscara, vila que depenia, des d’almenys el segle IX, dels bisbes de Girona La possessió d’aquesta població fou molt discutida ja a l’alta edat mitjana i, així mateix, al llarg de la restant època medieval i àdhuc posteriorment, a causa de la seva situació, que féu que Bàscara tingués un paper estratègic considerable Segons Josep Pella i Forgas Historia del Ampurdán , Barcelona 1883, pàg 507, el comte Hug d’Empúries atacà, l’any 1225, el castell de Bàscara A la baixa edat mitjana, aquesta població, que tingué un paper…