Resultats de la cerca
Es mostren 1547 resultats
Sant Miquel d’Estopanyà
Art romànic
Situació Capella propera al cementiri d’Estopanyà, amb un curiós campanar d’espadanya a l’extrem de llevant del mur de migdia ECSA - JA Adell L’església de “Sant Miquel es troba al costat del cementiri, a la part alta del poble d’Estopanyà, al nord-oest i en un tossal parió al del castell, a uns 400 m Fa les funcions de capella del modern fossar d’Estopanyà JBP-JAA Mapa 32-13 327 Situació 31TBG968529 Història Per la seva situació, i a manca d’una prospecció arqueològica al castell, es pot suposar que aquesta església correspon a l’antiga capella del castell d’Estopanyà, una església pròpia…
Castell o torre de Carruçumers (Preixens)
Art romànic
L’existència d’aquest castell o torre es coneix a través de dues escriptures datades, respectivament, els anys 1114 i 1157 Segons el primer document, Galceran, la seva esposa Ermessenda i llur fill Galceran, cediren en feu el dit any 1114 a Ponç Guillem i a la seva muller Sança el castell de Carruçumers, també dit torre de Galceran “ ipsum kastrum de Charrucumerrs cui voccant Turrem de Godceran ”, amb la meitat de la dècima i altres drets en canvi d’acomplir uns determinats deures feudals Una quarantena d’anys més tard, el 1157, uns personatges amb idèntics noms que els del…
Fortalesa de Vilanova del Camí
Art romànic
Aquesta fortificació es trobava inclosa dins el terme del castell de Claramunt La identificació de la domus de Vilanova és problemàtica ja que es pot confondre amb la domus de Vilanova d’Espoia La primera notícia segura és de l’any 1206 data en què Pere de Claramunt encomanà a Guillem de Montbui la seva domum cum fortitudine situada al costat de Vilanova del Camí Els Cardona degueren posseir també importants drets al lloc L’any 1224 el vescomte Ramon Folc IV encomanà la fortalesa a Guillem de Montbui per tal que la defensés contra Guillem de Claramunt i els seus, i pogués servir com a refugi…
Sant Germà (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Vista aèria de la capella de de Sant Germà, reformada, situada enmig d’un pla de conreus ECSA - M Catalán Situació L’església de Sant Germà es troba prop del poble de Montan de Tost, situat a uns 12 km de la carretera de Lleida a la Seu d’Urgell, en una cruïlla situada prop de l’aiguabarreig del riu de Lavansa amb el Segre, passat Organyà Mapa 34-11253 Situació 31TCG670793 Abans d’arribar al poble de Montan cal prendre un camí situat a la dreta de la carretera i, als 500 m, desviar-se’n a l’esquerra, i continuar uns 2 km prenent sempre els camins de la dreta, fins arribar al cim on hi ha la…
Santa Maria de Coscó (Oliola)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església on s’aprecia al mig de l’absis un canvi d’aparell, fet característic d’algunes edificacions del segle XII ECSA - E Pablo L’església parroquial de Santa Maria és al nucli urbà de la població de Coscó s’hi arriba per una carretera de 5 km que parteix d’Agramunt i passa per les Puelles JAA Mapa 34-14361 Situació 31TCG475317 Història L’església i el terme de Coscó, situats al vessant meridional de la serra de Montclar, apareixen força documentats des de mitjan segle XI, perquè el seu terme i l’església havien anat a parar a la canònica de Santa Maria…
Castell de Malveí (les Valls d’Aguilar)
De l’antic poble de Malveí no resta més que el nom, en un indret proper a Castellàs del Cantó, riu amunt Es despoblà a la baixa edat mitjana En aquest indret hi havia un castell, documentat el 1220, any en què Arnau de Castellbò l’investí a Guillem d’Orcau en canvi de la renúncia d’aquest als drets que posseïa sobre la comdoria de Taús
Sant Esteve i Sant Pere d’Aguilar (Graus)
Art romànic
Aquest monestir, ara desaparegut, era situat entre Santa Liestra i Aguilar Va dependre de Santa Maria d’Ovarra Una de les falsificacions ovarreses consigna la suposada donació d’aquest monestir feta pels comtes Bernat i Toda a l’abat Galafons d’Ovarra El fons històric d’aquest diploma es troba en unes notícies autèntiques del segle X relatives al monestir d’Esvú, primitiu nom del cenobi Al principi del segle X un tal Endiscle lliurà a l’abat Galifons i a la congregació del cenobi d’Ovarra “la casa anomenada d’Esvú amb el seu alou i els seus termes” i, semblantment, la casa que tenien a la…
Santa Maria d’Alsamora (la Pobla de Roda)
Art romànic
L’any 1023 el prevere Albí dotà Santa Maria de Nocelles amb una terra sota Alsamora Es tracta de la primera notícia de l’indret En una concòrdia del 1295, el monestir de Sant Victorià d’Assan cedí l’església d’Alsamora, juntament amb les de Nocelles, Torrueco i Castellar, a Sant Vicenç de Roda, de manera que esdevingué un domini del priorat En canvi Sant Victorià va rebre l’església de Campo
Castell de Terrassa (Foradada)
Art romànic
Fortalesa que centrava la vall homònima, que incloïa també Vacamorta i Trulles, lligada a la senyoria dels Lierp-Benavent L’any 1150 es va signar convinença entre Arnau de Sanaüja, membre del llinatge dels Benavent, i Roger de Montanyana, per la qual aquest va acaptar en feu el castell de Terrassa i de Vacamorta, amb la tercera part dels dominis senyorials i els respectius cavallers, en canvi de retre jurament de fidelitat
Castell de Saünc
Art romànic
Només es té una notícia respecte a aquest castell L’any 1150 Arnau de Sanaüja, hereu dels Benavent, infeudà al cavaller Roger de Montanyana el castell de Saünc amb la tercera part dels dominis senyorials, i li encomanà els cavallers en canvi del jurament de fidelitat Al principi del segle XIV el feu de Saünc i d’altres llocs figura en poder de Bernat de Benasc Després passà als comtes de Ribagorça No resta cap vestigi d’aquest castell al poble de Saünc
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina