Aquest monestir, ara desaparegut, era situat entre Santa Liestra i Aguilar. Va dependre de Santa Maria d’Ovarra. Una de les falsificacions ovarreses consigna la suposada donació d’aquest monestir feta pels comtes Bernat i Toda a l’abat Galafons d’Ovarra. El fons històric d’aquest diploma es troba en unes notícies autèntiques del segle X relatives al monestir d’Esvú, primitiu nom del cenobi. Al principi del segle X un tal Endiscle lliurà a l’abat Galifons i a la congregació del cenobi d’Ovarra “la casa anomenada d’Esvú amb el seu alou i els seus termes” i, semblantment, la casa que tenien a la riba de l’Éssera. El 925 Leu, Altemir i Alaric vengueren a l’abat Ramir d’Ovarra una vinya al castell Pelat, prop de l’Éssera, al costat del monestir d’Esvú, per nou sous; el 929 van fer el mateix Bello i la seva esposa Elo respecte a una vinya que tenien a l’Éssera, al lloc anomenat monestir d’Esvú, per set sous. Al començament del segle XI, amb les incursions musulmanes, el monestir d’Ovarra va perdre els seus béns en aquest lloc, juntament amb l’antiga cel·la d’Esvú. Els nous senyors del castell Pelat, ara dit ja de Sant Quilis, vincularen la casa d’Esvú, anomenada a partir de llavors Sant Esteve d’Aguilar, al seu patrimoni segons establia el dret de conquesta. Entre els assistents a l’elecció del bisbe Borrell de Ribagorça figura Isarn, abat de Sant Esteve (1017), i en la manipulada donació dels comtes Ramon i Major de Ribagorça del 1019 a Ovarra, en la qual probablement compensaven les pèrdues d’aquest monestir amb l’alou dels Camps d’Aguilar, trobem com a testimoni Sanila, abat d’Aguilar. Amb tot, l’arribada del nou monarca Sanç III de Pamplona comportà un nou canvi de la situació i de la legalitat vigent. Segons el document de restitució dels béns de Santa Maria d’Ovarra del 1020, probablement a instàncies del rei que ho confirmà, Ricolf i Arnau, senyors del castell de Santa Liestra, donaren a Ovarra els alous de Sant Quilis i de Sant Esteve i l’heretat de Sancto Quirico íntegra, amb terres, vinyes, horts, cases, casals i llinars, prats, pastures, aigües i cursos, molins i molinars amb drets d’aigua a tot el terme de Santa Liestra; en canvi, “pro ista carta et pro ipso monasterio prenominato Sancti Quirici et Sancti Stephani et pro ipsos alodes quod ad ipsas ecclesias pertinent”, l’abat Galí els pagà cent sous.
L’any 1171 el monestir d’Ovarra va concedir a Arnau de Barbarons la “domum et ecciesiam Sancti Stephani” d’Aguilar amb les seves pertinences, sense les cases d’Ovarra, en canvi d’una arrova de blat en pa cuit, un moltó i dos sesters de vi.