Resultats de la cerca

Aquest nom de lloc apareix com a “campo taurane” 922, “campdoran” 1019, “campo taurani” 1054, “campodaurano” 1148, etc Sembla que fou la família Campdorà qui exercí la senyoria sobre les terres dels voltants Tanmateix, al segle X eren el bisbe de Girona i els senyors dels castells d’Hostoles i Puig-alder els qui exercien els drets senyorials Al segle XII era la familia Sitjar qui tingué subinfeudat el terme, entre el 1148 i el 1166 El castell fou adquirit l’any 1266 per Ramon Renal, ciutadà de Girona, que havia comprat també el 1287 els drets de delme sobre el terme a Pere de…

Aquest castell no apareix fins al 1118 quan Ramon Bernat de Castelladral jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer III per aquest castell i per altres del mateix sector El 1135 repetí el mateix jurament al comte Ramon Berenguer IV Les dades ja passen al segle XIV quan el 1358 Bernat de Torre, ciutadà de Manresa, posseïa la quadra del Mujalt, i el 1370 la ciutat de Manresa vengué la jurisdicció de Santa Creu de Mujalt a Ramon de Peguera

La primera menció del castell de la Donzell és de l’any 1190, en què Ramon de Seró i la seva esposa Alet el llegaren a la seva filla Berenguera, casada amb Ramon de Camporrells És esmentat també l’any 1328, en què Jaume II donà el comtat d’Urgell al seu fill Alfons En començar la guerra civil contra Joan II el terme era de Joan de Casaldàliga, ciutadà de Lleida La baronia de la Donzell fou comprada a mitjan segle XVII pels Solà En l’actualitat, un vetust edifici que es troba al mig del poble de la Donzell, uns 6 km al nord d’Agramunt, conserva el nom d"’el Castell”

El llogaret de la Pobla de Ferran és situat a la banda nord-occidental del terme, sobre un petit tossal de 705 m d’altitud Aquest indret, pràcticament deshabitat des de l’inici d’aquest segle, s’originà a l’edat mitjana a l’entorn d’un castell, del qual s’ha localitzat fins a l’actualitat una referència documental ja tardana Consta que a la darreria del segle XIV, en concret l’any 1384, el ciutadà barceloní Jaume Galliners permutà amb el monestir de Santes Creus el castell de la Sala de Comalats pel de Ferran, ambdós situats dins la vegueria de Montblanc D’aquesta antiga…

Aquest castell s’ha transformat avui dia en una masia que conserva l’antic caràcter fortificat, situada a migdia del terme, entre Conill i Mirambell El castell de Castelltort és documentat des del segle XII Fou cedit com a dotació de la canònica de Sant Jaume de Calaf Originària d’aquest castell fou la família Castelltort L’any 1193 signa un Pons de Castelltort en una escriptura de la família Cervera, i poc després, el 1196, és documentat Guerau de Castelltort Probablement ambdós personatges són membres d’aquesta nissaga, com també ho era Berenguer de Castelltort, ciutadà de…

Els Picalquers són documentats a Esplugues des de mitjan segle XII El 1325 Guillemina, vídua de Ramon de Picalquers, va vendre a Pere Terré, ciutadà de Barcelona, la propietat de Picalquers amb la seva fortalesa, cases, honors i possessions El 1649 Eugènia Terré de Picalquers donà a Josep d’Ardena, senyor de Darnius i capità general de Catalunya, la fortalesa de Picalquers i altres béns que tenia a Esplugues El 1706 les tropes borbòniques que assetjaven Barcelona danyaren la torre de Picalquers, que els austriacistes havien incautat al comte de Darnius Fou reparada tot seguit A l…

El lloc de l’Ametlla és situat al peu del Montsec d’Ares, a la dreta de la Noguera Pallaresa Del seu castell, avui dia desaparegut, han pervingut escasses notícies històriques documentals Conquerit per Arnau Mir de Tost a la primera meitat del segle XI, el castell de l’Ametlla, juntament amb el d’Oroners i Sant Oïsme, foren considerats inclosos dins els territoris que formaven la vall d’Àger Posteriorment, hom sap que el lloc i castell de l’Ametlla, com també el de Montaspre, foren adquirits l’any 1333 per l’abat Hug de Cervelló i el capítol d’Àger a Ramon Cortit, ciutadà de…

La vila de Pallejà és esmentada el 910 i l’església de Santa Eulàlia ho és el 965, al testament del comte Miró de Barcelona, el qual, amb les altres esglésies del terme del castell de Cervelló, la donà a la seu de Barcelona É s documentada com a parròquia el 1179, bé que ho devia ser des de l’origen El 1369 Guillem d’Alomar, ciutadà de Barcelona i senyor de Pallejà, féu un llegat de 120 lliures per a l’obra d’un retaule pera l’església i un de 150 pera un frontal de seda per a l’altar de Santa Maria El 1430 el senyor de Pallejà, Ramon Albert de Torrelles, deixà a l’església 20…

Amb el nom de Santes Masses, ara la Mare de Déu de Santesmasses, es coneix una capella o santuari situat en una petita carenada al nord de l’església parroquial de Sant Donat de Sedó El santuari existia al segle XV segons la imatge gòtica que el presideix El topònim Santesmasses sembla derivat de l’antiga devoció als màrtirs saragossans, coneguts com Santes Masses, que tenen una capella dedicada a Pinell de Solsonès i d’altres a Osca i a la resta del territori aragonès Les Santes Masses consten en les llistes de relíquies del país del segle XI, i el 1166 residia a Lleida un ciutadà…

Amb el nom de Santes Masses, ara la Mare de Déu de Santesmasses, es coneix una capella o santuari situat en una petita carenada al nord de l’església parroquial de Sant Donat de Sedó El santuari existia al segle XV segons la imatge gòtica que el presideix El topònim Santesmasses sembla derivat de l’antiga devoció als màrtirs saragossans, coneguts com Santes Masses, que tenen una capella dedicada a Pinell de Solsonès i d’altres a Osca i a la resta del territori aragonès Les Santes Masses consten en les llistes de relíquies del país del segle XI, i el 1166 residia a Lleida un ciutadà…