Aquest nom de lloc apareix com a “campo taurane” (922), “campdoran” (1019), “campo taurani” (1054), “campodaurano” (1148), etc.
Sembla que fou la família Campdorà qui exercí la senyoria sobre les terres dels voltants. Tanmateix, al segle X eren el bisbe de Girona i els senyors dels castells d’Hostoles i Puig-alder els qui exercien els drets senyorials. Al segle XII era la familia Sitjar qui tingué subinfeudat el terme, entre el 1148 i el 1166.
El castell fou adquirit l’any 1266 per Ramon Renal, ciutadà de Girona, que havia comprat també el 1287 els drets de delme sobre el terme a Pere de Palafolls. Posteriorment fou la senyora del Castell Caterina Renal, que es va casar amb Bernat de Sitjar.
Al segle XV el castell tornà a canviar de mans; aquesta vegada Maria Sitjar el vengué a un tal Joan Campmany, ciutadà de Girona. Aquest aconseguiria del rei Ferran el Catòlic un diploma per tal de fer a Campdorà un veritable castell.
El castell passà dels Campmany al gironí Miquel Colomer l’any 1621. Finalment apareix com a propietat de l’hospital de Santa Caterina, de Girona.