Resultats de la cerca

L’ermita de Santa Fe és situada dalt del rocam de la serra de Santa Fe, dominant la vila d’Organyà, entre aquest municipi i el de Cabó L’ermita apareix esmentada l’any 1075, en què Guitard Isarn donà a la seva muller Gebelina diverses propietats a la vall de Cabó, el límit de les quals, per ponent, era “ Sancte Fide vel in roca Aguda sive in ipso grad de Fenestras ” En l’acta de consagració de l’església de Santa Maria d’Organyà, del 1090, entre els béns confirmats consta l’ermita de Santa Fe L’ermita fou reformada vers l’any 1880, amb l’allargament de la seva nau, i…

Al sector de llevant del terme, prop de Guissona, es troba el poble de la Morana, aturonat a 484 m d’altitud Conquerit a l’inici del segle XI pels comtes d’Urgell, l’indret és ja documentat el 1038, en què consta que depenia del bisbe d’Urgell Dos anys més tard el castell de la Morana s’esmenta entre les possessions de Santa Maria de la Seu en l’acta de consagració d’aquesta església Així mateix, l’any 1098, en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona foren confirmats a aquesta canònica els delmes, les primícies, les oblacions i els drets de defunció del terme de la…

Fou l’antiga parròquia del poble de Blancafort, avui negat completament per les aigües de l’embassament de Canelles L’església parroquial de Santa Fe havia estat transformada en època moderna i no restava cap vestigi del vell temple romànic que havia pertangut a la jurisdicció de l’abadia de Sant Pere d’Àger La seva dependència d’aquesta institució religiosa queda reflectida clarament a partir del segle XII en aquest sentit, la parròquia de Blancafort apareix mencionada entre els béns confirmats al cenobi d’Àger en les butlles dels anys 1162 i 1179, totes dues expedides pel papa…

Aquesta església, avui desapareguda, fou una de les primeres celles fundades pels monjos de Sant Andreu d’Eixalada Se’n té notícia des de l’any 871, en què és confirmada a Eixalada per un precepte del rei Carles el Calb En desaparèixer Eixalada, restà vinculada a Sant Miquel de Cuixà La cella de Sant Tomàs i el seu alou van ser confirmats a Cuixà en les butlles dels papes Agapit II 950, Joan XIII 968 i Sergi IV 1011 Aquesta església es devia trobar al veïnat de Sant Tomàs de Balaguer, situat sota Prats de Balaguer, prop de la confluència de la Riberola amb la Tet No gaire lluny…

Església situada a ponent del terme municipal, a l’esquerra del camí que anava de Sornian a Rebolhet en l’actualitat l’església de Santa Eugènia ha desaparegut i tan sols existeix una partida dita el “camp del cementiri”, que recorda l’indret on s’assentava El lloc d’Echós és esmentat l’any 1011 en la butlla que el papa Sergi IV atorgà al monestir de Sant Miquel de Cuixà hi consta, entre els béns confirmats a l’esmentada abadia, un alou in Uxones Una escriptura datada l’any 1188 refereix que Hug de Sornià, en professar a la comanda templera del Masdéu Rosselló, li cedí la seva…

L’església de Sant Miquel es localitza al límit nord-est de Güel, al barranc de les Badies i vora la casa Badia, al camí de Fontova D’acord amb el mateix titular, els actuals vestigis romànics corresponen a una església comtal que, conjuntament amb el palacium i els alous, fou lliurada l’any 970 pel comte Unifred I de Ribagorça a la canònica de Sant Vicenç de Roda aquests béns li foren confirmats durant la segona consagració de Sant Vicenç de Roda l’any 1035 Molt probablement, l’església de Sant Miquel fou la mateixa “ ecclesia Sancti Michaelis que est in Collo de Fonte Tova ”…

Aquesta església fou la parròquia de l’antic vilatge de Montmagastre, situat al sud-est de Peralta, entorn del tossal del castell de Montmagastre o de la Móra Molt probablement fou el comte Ermengol IV d’Urgell, abans del 1092, qui vinculà a la comunitat de Santa Maria de Solsona la futura església de Sant Julià de Montmagastre, juntament amb els béns que encara tenia la mesquita allí edificada El papa Urbà II, l’any 1097, reconegué els drets de la comunitat solsonina a l’església de Montmagastre, confirmats pels seus successors Eugeni III 1151, Alexandre lll 1180 i Climent III…

El 876 la villa Covengos i la seva església de Sant Esteve formaven part dels dominis alodials donats al comte Radulf germà de Guifré el Pilós i de Miró el Vell i a la seva esposa Ridlinda probablement neboda seva per Anna, filla de difunt Alaric, comte d’Empúries, i de la comtessa Rotrudes ella mateixa filla del comte Berà I de Rasès i de Barcelona Nogensmenys, el 14 de juny del 899, la villa Codincus i la seva església, curiosament, són compreses entre els nombrosos predis confirmats al pròcer narbonès Esteve espòs de la susdita Anna pel rei Carles el Simple Ató, fill d’Esteve…

L’església de Sant Cristòfol, avui dia arruïnada, fou el temple de l’antic vilatge de la Coscollosa, situat al nord-oest de Sant Martí de la Morana, damunt el tossal dit de Sant Cristòfol Una de les primeres referències documentals del castell d’aquest vilatge data del 1040, que és esmentat com a castellum Coscoliose en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu El 1098, en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona, consta que foren confirmats a aquesta canònica els delmes, les primícies, les oblacions i els drets de defunció del terme de Choschonosa , la…

Aquest santuari, al sud-est del terme, al costat de la carretera de Pontons, fou una capella tradicional de la parròquia de Sant Jaume de Montagut Fou i és l’església de la quadra i veïnat de Valldossera sorgit a l’entorn d’una torre subsidiària del castell de Montagut La menció més antiga de l’església és de l’any 1093, en què el comte Berenguer Ramon II de Barcelona va fer donació a Bertran Otó de la torre que anomenaven Valldossera, al terme del castell de Montagut, amb les seves pertinences i amb l’església de Santa Maria que allà hi havia En la confirmació d’aquest document de l’any 1110…