Aquesta església fou la parròquia de l’antic vilatge de Montmagastre, situat al sud-est de Peralta, entorn del tossal del castell de Montmagastre (o de la Móra). Molt probablement fou el comte Ermengol IV d’Urgell, abans del 1092, qui vinculà a la comunitat de Santa Maria de Solsona la futura església de Sant Julià de Montmagastre, juntament amb els béns que encara tenia la mesquita allí edificada. El papa Urbà II, l’any 1097, reconegué els drets de la comunitat solsonina a l’església de Montmagastre, confirmats pels seus successors Eugeni III (1151), Alexandre lll (1180) i Climent III (1188). En l’inventari de prestacions de la canònica de Solsona del segle XIII, són consignats a Montmagastre la quarta part de les primícies i el dret d’alberga. En la dècima papal del bisbat d’Urgell, l’església de de Ribacurcia fou taxada en 5 sous i 6 diners l’any 1280 i en 30 sous el 1391. (JBP)
Entre les restes del castell de Montmagastre hi ha els vestigis del que podria ésser la capçalera d’aquesta església. Es tracta d’un mur semicircular orientat a l’est que està espoliat dels carreus que devien formar els seus paraments exteriors i del qual solament es conserva el nucli de morter de 80 cm de gruix, en una alçada de 4 m. (JRG)