Resultats de la cerca

Església del poble dels Arcs, situat al nord de Bellvís, a l’esquerra del riu Corb Pertany al bisbat d’Urgell i actualment és sufragània del Poal, encara que antigament havia tingut consideració de parròquia L’indret és conegut documentalment des del 1147, bé que l’església és esmentada per primera vegada en la dècima papal del 1279 Gairebé amb tota seguretat el seu titular actual no és l’original

Situada a la vall de Lord, segurament dins l’antic terme del castell de Sisquer, tingué durant un temps consideració de parròquia, però aviat la perdé i quedà com a sufragània de la de Sisquer Fou una de les esglésies que posseïa el monestir de Sant Llorenç de Morunys a la vall de Lord No figura al capbreu de parròquies establertes entre els anys 872 i 878 pel comte Guifré i el bisbe Galderic d’Urgell a la vall de Lord, senyal que en aquell moment encara no havia adquirit la consideració de parròquia Consta que exercia aquesta funció a la relació de parròquies del final del segle X i del…

Aquesta església era a tocar de la ciutat Un capbreu de l’any 1429 diu que afrontava amb “lo vall del mur de la ciutat” Segons J Lladonosa, era prop de l’actual plaça de Mossèn Cinto Tenia consideració de parròquia i ja és esmentada el 1161 L’any 1192 el bisbe de Lleida concedí un solar a cens a la Vilanova de Sant Salvador per tal que s’hi construís un alberg

Les primeres notícies d’aquest castell corresponen a l’any 1051, quan Arnau Mir de Tost vengué a Guitard Guillem de Meià el puig del Mulnar amb la seva torre i tot l’alou que hi tenia, situat a l’apèndix del castell d’Orenga o del de Peralba, pel preu de sis unces Arnau Mir afirmà haver-ho comprat als marmessors d’Arnau Guillem Aquest Arnau Guillem podria ser un germà del comprador, bé que aquest parentiu no es pot comprovar Aquest puig amb torre de defensa prengué posteriorment la consideració de castell i amb aquesta condició apareix en el testament que l’any 1193 manà redactar Guillem III…

El lloc de Flix, bé que pertany al municipi de Balaguer, forma un enclavament entre els municipis de la Sentiu de Sió i Cubells Fou conquerit als andalusins vers el 1090, i poc després, el seu castell i terme foren infeudats a un tal Arnau Balaguer L’actual masia de Flix té una capella dedicada a sant Miquel que tingué consideració de parròquia a l’edat mitjana Es consigna per primera vegada l’any 1391 en la relació de la dècima de la diòcesi d’Urgell

Hom no té notícies històriques de l’església del poble de la Figuera abans del 1300, bé que és possible que ja existís en aquesta època No figura en la dècima papal de 1279-80 ni en cap altra documentació del moment Degué tenir categoria de sufragània, probablement de la parròquia de Cabassers, dins el bisbat de Tortosa Era vicari de la Figuera el 1497 Joan Prades L’edifici actual va ser enllestit cap al 1792 En aquesta data ja devia tenir consideració de parròquia

Església avui desapareguda que es trobava ai llogarret de Llonat, a l’indret de la plaça Apareix per primer cop esmentada l’any 1035, en què el comte Guifré II de Cerdanya feu diverses donacions a Sant Martí del Canigó abans de retirar-s’hi com a monjo Entre les afrontacions de l’alou de Marquixanes, amb els seus vilars de Joncet, Avellanet, Favars, i els dos masos que són a Llonat, hom consigna l’era de davant de l’església de Llonat Tingué consideració de capella

Aquesta església fou el temple de l’antic poble de les Pinyeres un topònim que apareix documentat a mitjan segle XIII Tingué consideració de parròquia, almenys ho era el 1314, que fou visitada pel bisbe de Tortosa Francesc de Paolac L’edifici actual va ser enllestit, o refet, cap al 1600, tot aprofitant, en part, la façana antiga El lloc de les Pinyeres va desaparèixer a mitjan segle XVII i la població es traslladà al Masroig Avui l’església, convertida en ermita, és l’única edificació que es manté dempeus

Aquesta església, al nord del terme municipal, presideix el petit nucli d’Esblada avui despoblat No ha tingut mai consideració de parròquia, i per aquesta raó no és esmentada en les diferents butlles adreçades a l’església de Tarragona a la segona meitat del segle XII Fou una sufragània tradicional de la parròquia de Santa Maria de Querol El Pla de Vicaries de 1772 la convertien vicaria nutual L’edifici actual és una construcció d’origen romànic, però tan modificat que no pot ser considerat com a tal

El lloc i el castell d’Astell apareixen documentats des del 1290 A part la consideració que aquesta parròquia formava part de les parròquies de la vall Stacione esmentades en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, l’única menció que coneixem data del 1314, quan l’església de Dustell fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona en el seu recorregut per les esglésies de l’ardiaconat de Tremp L’any 1904 formava part de l’arxiprestat de Gerri de la Sal Actualment depèn de la parròquia de la Pobleta de Bellvei