Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Santa Maria d’Avellanos (Sarroca de Bellera)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Santa Maria és a la part alta del poble d’Avellanos, al qual s’arriba per una pista d’uns 4 km que surt del poble de la Mola d’Amunt JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCG271972 Edifici romànic en la seva nau central, ampliada per capelles i un campanar tardans ECSA - JA Adell Història Malgrat que el topònim és d’origen basc, no n’hem trobat cap notícia fins al final del segle XIV, i encara referida al lloc i no pas a l’església El capbreu-llevador de Susterris del 1378 consigna “ Aveyllanoves, primerament en la vall de Sent Serni, en G del barri de Veyllanoves fa…
Jaciment arqueològic de Flix (Balaguer)
Art romànic
Situació Trull número 2, que té una capacitat de 1 746 litres, excavat en un gran bloc monolític de pedra JI Rodríguez El lloc de Flix pertany al terme municipal de Balaguer, però forma un enclavament territorial entre els municipis de Cubells i la Sentiu de Sió Mapa 33-14360 Situació 31TCG275311 Flix és situat prop de la fita del km 9 de la carretera local que de Balaguer es dirigeix cap a Agramunt Història Les primeres referències de Flix posen en relació aquest indret amb la campanya militar del comte Ermengol IV d’Urgell per envoltar la ciutat musulmana de Balaguer, d’ençà del 1080…
Sant Ruf de Lleida
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, probablement l’única part construïda d’aquest interessant edifici ECSA-X Goñi L’església de l’antic monestir canonical de Sant Ruf és al costat mateix de la carretera que va de Lleida a Torre-serona i Benavent de Segrià Es localitza en un sector pla fortament irrigat per una densa xarxa de sèquies, al nord de la ciutat Mapa 32-15 388 Situació 31TCG033124 L’església, abandonada, és a uns 2 km de Lleida, al costat dret de la carretera XEC Història Aquest antic monestir fou un priorat de canonges augustinians dependent de Sant Ruf d’Avinyó Es fundà tres anys…
Poblament i territori en època andalusina del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
Un territori ric i divers “ El termino de Çaragoça parte con el termino de Lerida e yaze el terme de Lleida contra el setentrio de Tarragona e contra el sol levante de Cordova e yaze sobre el rrio de Segura Segre, e sale este rrio de la sierra de Segura E quando fundaron la villa, fallaron este rio en el termino de Pillares Pallars Este rrio entre en Hura Ebre, un castillo que ha nombre Mineçe Mequinensa En este rrio sacan oro fino E entra en este rrio otro rrio que ha nombre Bocario Noguera, e este e los otros rrios entran en…
Santa Maria de Taüll (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Vista aèria del poble de Taüll, amb l’església de Santa Maria al centre, abans de les obres de pavimentació del seu entorn A Cutiller L’església parroquial de Santa Maria presideix el poble de Taüll, a 1 482 m d’altitud i al peu de la muntanya anomenada l’Agut d’Erill, damunt de Boí, a la dreta de la vall lateral del riu de Sant Martí Taüll consta de dos nuclis, el principal on hi ha l’església de Santa Maria, i un segon, en forma de carrer allargassat, vora l’església de Sant Climent Mapa 33-9 181 Situació 31TCH233099 Hi mena una carretera que puja des de Boí, que és a uns 3 km JBP…
Santa Creu i Santa Eulàlia o catedral de Barcelona
Art romànic
Situació Vista aèria de la catedral, construcció plenament gòtica, que substituí la catedral romànica aixecada en el mateix indret ECSA - J Todó La catedral de Barcelona, dedicada a la Santa Creu i a santa Eulàlia, es troba en l’àmbit de l’antiga ciutat romana i medieval, força excèntrica, pròxima a la muralla del sector NE Ocupa l’illa formada pel pla de la Seu i els carrers dels Comtes, dels Canonges, de la Pietat, del Bisbe i de Santa Llúcia L’edifici actual, gòtic, va erigir-se entre els anys 1298 i 1448 i va ser completat en temps recent Mapa 37-16421 Situació 31TDF313819 MVT-MTVV…
El marc històric del romànic de la Segarra
Art romànic
El topònim Segarra Un aspecte del territori segarrenc al sector nord-oest de Cervera, amb els petits nuclis de l’Aranyó i Montcortès en primer terme ECSA-J Todó Fins fa pocs anys diferents corrents erudits, seguint la tradició iniciada per Pèire de Marca al segle XVII, consideraven el nom de Segarra com una evolució del mot Ascerris Aquesta ciutat dels lacetans, citada pel geògraf grec Ptolemeu II, 6, 72 al segle II dC, no ha estat encara identificada i la derivació etimològica d’ambdós mots es presenta avui més que dubtosa En realitat la comarca ha conservat el nom del municipi romà Sigarra…