Situació
L’església parroquial de Santa Maria és a la part alta del poble d’Avellanos, al qual s’arriba per una pista d’uns 4 km que surt del poble de la Mola d’Amunt. (JAA)
Mapa: 33-10(214). Situació: 31TCG271972.
Edifici romànic en la seva nau central, ampliada per capelles i un campanar tardans.
ECSA - J.A. Adell
Història
Malgrat que el topònim és d’origen basc, no n’hem trobat cap notícia fins al final del segle XIV, i encara referida al lloc i no pas a l’església. El capbreu-llevador de Susterris del 1378 consigna “Aveyllanoves, primerament en la vall de Sent Serni, en G. del barri de Veyllanoves fa perna del miylor porch, .I. quarter de moltó, fa .IIII. cesters de çivada e al tercer any fa .I. magench ho .XII. diners e .VII. formatges e qüèstia a mercè de senyor e delme de totes coses. Ωtem fa Guillem de Garrer, perna del miylor porc e .I. magench, delme de totes coses e .VII. cesters de çivada e qüèstia a merçè de senyor”. En aquest temps, “Abellana” tenia quatre focs i pertanyia a la baronia, després comtat, d’Erill. (JBP)
Església
És un edifici profundament transformat per les constants reformes i addicions de què ha estat objecte, les quals han desfigurat totalment el seu volum exterior, especialment per l’addició de capelles als costats nord i sud de la nau, un porxo a ponent, originalment obert només a migdia, com el proper de Sant Corneli de Buira, i un campanar de torre de planta quadrada, adossat a l’angle sud-est, en posició esbiaixada en relació amb l’eix de la nau.
La seva estructura original respon a una nau coberta amb volta de canó, capçada a llevant per un absis semicircular obert a través d’un arc presbiteral. La porta, molt modificada, resolta en arc de mig punt, s’obre en la façana de ponent, i és aixoplugada pel porxo ja esmentat. S’observen en aquest porxo diverses dovelles de pedra tosca, reaprofitades en la construcció del seu mur sud, i que, amb tota probabilitat, deuen correspondre a la porta original. Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada, paredada, construïda amb peces de pedra tosca, del mateix tipus que una finestra paredada que hi ha en la façana de la capella afegida al costat sud, i que, òbviament, es tracta d’una peça reaprofitada de l’obra original.
L’interior és totalment emblanquinat i decorat, i en els punts de les façanes on és visible el parament original, aquest presenta un aparell de petit carreu irregular, allargassat, disposat en filades horitzontals poc uniformes, que palesen certa rusticitat. En general, l’edifici és de difícil filiació, però l’acurada execució de les finestres i els elements de la porta conviden a considerar-la una obra rural, ja tardana, de ben avançat el segle XII. (JAA)
Bibliografia
- Bertran, 1986-87, vol. VIII, pàg. 399.