Resultats de la cerca

No hem trobat referències documentals concretes sobre aquesta església, avui completament en ruïnes, situada a la vall d’Estac Tanmateix, l’any 1979 encara era possible veure uns murs corresponents a la façana de ponent i part de la capçalera d’una església d’una nau, amb aparell de cÀrreu de possible factura alt-medieval

Recentment s’han identificat els seus vestigis, corresponents a un edifici d’una sola nau amb un absis semicircular, construït amb un aparell polit que sembla indicar una datació dins el segle XII L’escassetat de les seves restes no permet fer-ne més precisions Tanmateix, no hi ha referències documentals d’aquesta capella fins al segle XVIII En la visita pastoral del 1758 es fa constar que a la capella de Sant Miquel, de la parròquia d’Aidí, dins l’oficialat de Cardós, s’hi diu missa un cop l’any, i està “ indecente ”, per la qual cosa el visitador prohibeix que s’hi digui missa…

La Fortesa no es documenta fins el 1202, en una donació que Ramon de Boixadors fa al monestir de Montserrat comprometent-se pels tres termes que li pertanyen Boixadors, Llavinera i Fortesa Des d’aleshores sempre consta en possessió dels Boixadors El 1282 la Fortesa és esmentada com a vila En aquestes darreres dècades del segle XIII és inclosa amb normalitat en els registres vicarials al costat dels altres nuclis de població de la zona Torremiga, Sant Pere de Zalavinera, Zalavinera Grossa, Za Fortesa, Boixadós El 1422 Guillem d’Oluges hi ostenta uns drets que pretén vendre a Ramon Berenguer…

El topònim d’aquest castell és de fàcil confusió amb aquells corresponents al de Fornils, prop de Rupit, i amb el de Fórnols de Cadí El “kastrum de Fornels cum omni ipso alodio quod in circuitu predicti kastri habebat” fou llegat per Bernat Ermengol “Bernardi Ermengaudi” al comte Ramon Berenguer I, segons consta en el Liber feudorum major , en un document del maig de 1048 També s’hi indicava que el castell passaria al seu fill, que el tindria sota la tutela del comte La vinculació d’aquest document amb el topònim és confirmada pel fet que el testamentari fa altres donacions dels seus béns a…

Situació Vista de l’església des de la part sud-est, amb l’absis semicircular i els pilars exempts de l’antic campanar d’espadanya ECSA - A Roura El poble de Planèsas és situat a la riba esquerra de l’Aglí, aigües avall de Rasiguèras i aigües amunt de la Tor de França L’antiga església parroquial de Sant Pèire, al costat de l’antic cementiri, és situada uns 150 m al NE del poble, sobre un petit turó Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 46′ 07″ N - Long 2° 37′ 21″ E Planèsas és a 9 km a l’W d’Estagell per la D-17 i la D-9 PP Història Aquesta església fou una possessió de l’abadia de Santa Maria de…

La parròquia de Geruli és esmentada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu, document datat el 819, però que en realitat sembla que fou redactat a la darreria del segle X Del lloc de Girul hi ha diverses referències corresponents als segles X, XI i XII En aquest sentit, hom té notícia que Bernat I, vescomte de Cerdanya, l’any 981, permutà amb el bisbe Salla d’Urgell i els canonges de Santa Maria de la Seu, diversos alous, entre els quals n’hi havia un a Gerulli , per un altre alou de la seva pertinença situat al terme del castell de Balsareny Gairebé un segle més tard,…

D’aquesta església parroquial, amb culte encara avui sota l’advocació de la Mare de Déu de l’Assumpció, es tenen notícies d’ençà de l’any 1094, data del testament de Ramon Guillem de Taús, en què estableix una deixa a favor de l’església de Santa Maria de Castells, consistent en una unça L’any 1180 Ermengarda de Taús donà a la seva filla Arnaua de Caboet posteriorment casada amb Arnau de Castellbò, i al seu primer marit Bernat de Tarascó la meitat de la fortalesa de Castells, juntament amb els castells de la Guàrdia d’Ares, Taús, Saüquet i Saüquedell L’any 1194 aquests mateixos personatges…

Aquesta església existia al segle XI, certament, com ho confirma un document del batlle de l’Església de Barcelona a Avinyonet del Penedès, Oliba Guillem, datat al final del segle XI o al començament del segle XII, on d’una manera explícita s’esmenta l’església de Santa Maria de Sitges, que correspon a l’actual Santa Maria de Vinyet Torna a ser mencionada el 1174 Possiblement fou l’església parroquial de Sitges fins que la substituí al segle XII o al principi del XIII la capella castellera de Santa Tecla L’església, avui santuari del Vinyet, ha estat reconstruïda en diverses ocasions i en una…

Aquesta capella gòtica fou construïda el 1307 pels monjos hospitalers de Sant Joan de Jerusalem sobre el solar de llur antiga comanda, amb corresponent permís del bisbe Ponç de Gualba i els canonges de la seu de Barcelona Es feu damunt d’una església més antiga que el mateix orde tenia des de mitjan segle XII Al llarg dels segles s’hi feren moltes modificacions, sobretot al segle XVI Durant la guerra del Francès es feu servir com a caserna, després com a magatzem fins que fou recuperada com a capella el 1851 La capella estava molt feta malbé i no fou restaurada fins l’any 1929, que quedà tal…

Casal o gran casa forta de la partida del mateix nom, situada al sud del terme, al límit amb Vila-seca de Solcina L’any 1169 l’arquebisbe Hug de Cervelló feu establiment d’un mas que era prop del torrent de Porpres a favor de N Calbó, amb pacte de tenir-lo en feu per l’església de Tarragona, la qual percebria els delmes i les primícies corresponents En aquesta donació no s’esmenta el nom del mas, però, pels límits territorials que proporciona el document, hom coincideix a assenyalar que es tracta de la primera referència del mas Calbó En aquests moments el mas era conegut amb el…