Resultats de la cerca

Situació Edifici molt arruïnat en el qual destaca la porta d’arc de mig punt J Tous Aquest colomer es troba situat en un camp a l’altra banda del torrent que hi ha a ponent del poble d’Estamariu Mapa 35-10216 Situació 31TGC783928 Per a anar-hi, cal agafar la pista que surt de la font que hi ha abans d’entrar a Estamariu, que travessa el torrent El colomer es troba a l’extrem d’un camp, enfront del mateix poble AVB Colomer Es tracta d’un típic colomer que destaca, però, per l’arc de mig punt de la porta Les seves dimensions són 4 m de llarg × 5,30 m d’alt L’aparell…

El petit llogaret de Vallllebrerola tenia un castell, l’existència del qual només es coneix per un document del 1153, un acte de venda lliurat per Guillem de la Vedrenya Entre les afrontacions de certs molins hom esmenta “ ipso castro de Valebrerola ” Vall-llebrerola destaca per la conservació de la seva estructura urbanística medieval, formada per un sol carrer les cases del qual delimiten un recinte clos en un dels extrems del carrer hi ha l’església de Sant Serni i en l’altre encara es pot advertir el portal d’accés

Situació Les ruïnes d’aquest castell són situades al cim del turó on s’emplaça el poble del Far, avui deshabitat, que es troba a l’extrem oriental del terme, vora el camí del Llor a Comabella Mapa 34-14 361 Situació 31TCG612238 S’arriba al poble del Far per una estreta carretera asfaltada que surt del Llor en direcció N-E, en uns 2 km JRG-DRR-JIR-JMT Història El castell del Far tingué l’origen al segle XI i molt probablement el seu terme formava part de la quadra del proper nucli de Bellvei El lloc és esmentat l’any 1040, en què Llop Mir i la seva muller Bonadona donaren als esposos Girbert i…

L’indret de Bell-lloc és esmentat des de mitjan segle XII, en què apareixen diversos personatges cognomenats Bell-lloc relacionats amb la colonització i el repoblament de Lleida i el seu terme Destaca Bernat de Bell-lloc, a qui el 1153 els comtes d’Urgell i de Barcelona, d’acord amb els templers, concediren una honor —segurament l’actual Bell-lloc— entre Vensilló i Pedrillons Del castell de Bell-lloc no se’n té cap referència fins el 1254, quan Jaume I atorgà la meitat del castell a la família Sassala Durant el regnat d’Alfons I 1285-91 el terme de Bell-lloc fou incorporat al de…

Aquesta església fou construïda, a la vila de Calaceit, durant els segles XIII i XIV Era un edifici de transició del romànic al gòtic En l’actualitat, al pati de la casa de la vila, es conserva una notable clau de volta procedent d’aquesta església, amb la Mare de Déu del Pla esculpida, i un gos agenollat que fou molts anys l’escut heràldic de la població L’actual església parroquial de Santa Maria de Calaceit, bastida sobre les ruïnes de l’antic temple de Santa Maria del Pla, és un interessant edifici d’estil barroc de grans proporcions, amb tres naus i cúpula sobre el creuer Fou construïda…

A 1 km vers llevant de la vila de Sant Esteve d’en Bas es troba la masia de la Dou, una de les més antigues i importants de la comarca Unida a la casa hi ha la capella de Santa Margarida, molt probablement d’origen romànic, ja que el casal és documentat des de l’inici del segle XIII Consta que al segle XVIII, el papa Pius VI concedí a aquesta capella un altar perpètuament privilegiat, i posteriorment, Pius IX li atorgà altres gràcies i indulgències Segons informa l’historiador F Monsalvatje, a la seva sagristia es conservava un quadre que representava sant Esteve Màrtir, de notable factura…

L’orde dominicà es va establir a Perpinyà l’any 1245 en un terreny que els fou cedit pel rei Jaume I al peu del puig de Sant Jaume o dels Leprosos Al final del segle XIII es va començar a construir una gran església i convent que són els que encara subsisteixen en gran part, en un indret dominant a l’est del barri de la catedral És un magnífic conjunt gòtic, edificat en la seva major part al segle XIV, que fou ocupat pels frares predicadors fins al final del segle XVIII Després fou ocupat per l’exèrcit, fins que fa pocs anys una part va passar a domini del consell de la ciutat, que l’utilitza…

Situació Aquesta casa és al costat mateix de l’església de Sant Joan del Pla Mapa L38-12295 Situació 31TDG736527 Història Tot i la dificultat d’establir hipòtesis cronològiques, resulta raonable pensar en la contemporaneïtat de les estructures més antigues de la casa amb la propera església de Sant Joan del Pla Casa Aquesta masia presenta unes estructures d’èpoques molt diverses, però destaca la façana sud, construïda amb petits carreus de pedra volcànica unida amb morter de calç i que conserva un conjunt de quatre finestres, amb arcs de mig punt, parcialment paredades i…

Peça de petites proporcions, de forma trapezoidal, localitzada a Tor tosa l’any 1900 © MNAC - Calveras / Mérida / Sagristà Aquest motlle es va localitzar al juny del 1900, en unes obres d’urbanisme del barri de Remolins, concretament en la fonamentació d’una casa, conjuntament amb 35 g de plata fosa i escòries en forma de gresol barrejat amb fonent vidriós i ennegrit i una moneda de l’emperador bizantí Joan I Zimizés 969-976 Ara és guardat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, amb el núm d’inventari 46 300 R Amador de los Ríos en el seu article “Reliquias hispanomahometanas” 1900, reproduït…

El poble de Palou de Sanaüja s’emplaça al sector septentrional del terme de Torrefeta, a 547 m d’altitud L’indret és documentat per primer cop en un inventari dels drets que el bisbe d’Urgell rebia del castell de Sanaüja, datable entre el 1042 i el 1075 L’església parroquial de Sant Ponç de Palou podria haver estat esmentada indirectament l’any 1106, en què Ot, bisbe d’Urgell, encomanà a Pere Ramon de Sanaüja la tinença dels castells de Sanaüja, Palou i Guissona, amb tots els feus que pertanyien a aquests castells, excepte l’església parroquial “ excepta parrochiali ecclesia ” D’aquesta…