Peça de petites proporcions, de forma trapezoidal, localitzada a Tor tosa l’any 1900.
© MNAC - Calveras / Mérida / Sagristà
Aquest motlle es va localitzar al juny del 1900, en unes obres d’urbanisme del barri de Remolins, concretament en la fonamentació d’una casa, conjuntament amb 35 g de plata fosa i escòries (en forma de gresol barrejat amb fonent vidriós i ennegrit) i una moneda de l’emperador bizantí Joan I Zimizés (969-976). Ara és guardat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, amb el núm. d’inventari 46 300.
R. Amador de los Ríos en el seu article “Reliquias hispanomahometanas” (1900), reproduït íntegrament en el diari de Tortosa La Verdad del 9 de febrer de 1901, donà notícia de la troballa. Un segon estudi del mateix autor de l’any 1915 destaca que es tracta d’una peça singular i notable en el seu gènere.
Presenta una forma trapezoidal i petites proporcions (12 × 7,5 × 5,5 cm). El motlle és gairebé sencer, una mica escantellat pels costats. La peça té un rebaix de 10 × 5 × 3 cm on es troben els negatius de tres figures circulars disposades tangencialment (destaquen dues roses de quatre i vuit pètals). A l’orla del voltant hi ha, segons la traducció de R. Amador de los Ríos, les següents llegendes:
- costat A: [Benedicció d’]Al·là, ventura, prosperitat, salut
- costat B: felicitat
- costat C: grandesa, plaers, salvació perpetus
- costat D: per al seu amo
Segons el parer de R. Amador de los Ríos, la peça és feta de roca basàltica, possiblement fonolita. Destaca el seu color fosc, amb alguna tonalitat rogenca que atribueix al fet d’haver sofert altes temperatures. Precisament la textura del material, les fissures per a la sortida d’aire i les claus de la peça superior van demostrar que es tractava d’un motlle d’orfebreria. Pel context estratigràfic i les seves característiques formals, aquesta peça s’ha de datar cap al final del segle X, durant el període del califat d’Al-Hakam II.
El motlle va formar part al començament de segle del fons museístic del llavors anomenat Museo Arqueológico de Ilercavonia (ara Museu Municipal de Tortosa), si bé el seu fundador i primer director, l’arquitecte J. Abril i Guanyabens, va defensar des del primer moment que la peça era propietat seva. Desavinences entre l’Ajuntament de Tortosa i el director del museu feren que aquest aconseguís novament a títol personal la peça. Des de llavors (primer terç del segle XX) es donava per perduda. Darrerament s’ha localitzat al MNAC. Sembla que els hereus de J. Abril la van donar al prevere L. Arasa i Bel, qui per la seva part la va vendre a l’Ajuntament de Barcelona el 1951.
Bibliografia
- Amador, 1900, 12, pàg. 705 i segs.; 1915, 9-12, pàgs. 187-191 i làm. 9