Resultats de la cerca

Es tracta d’una capella situada prop de la població de Tossa, de la qual s’ha dit que en resten elements d’un absis romànic No n’hem trobat cap notícia històrica, i per això només deixem constància del fet i del dubte sobre la seva filiació

Només una única referència informa de l’existència en època medieval d’aquesta fortalesa En la convinença signada entre Ermengol VIII d’Urgell i Arnau de Castellbò, datada el 1194, s’esmenta un lloc anomenat Castronovo , prop de Vilamitjana Sens dubte correspon a l’actual casa dita Castellnovet No hi ha elements atribuïbles a l’antiga edificació, avui dia totalment desapareguda

Als cingles que vigilen la confluència del Guart amb la Noguera Ribagorçana hi ha les Esplugues de Penavera, que sens dubte estigueren habitades d’antic El lloc de Peranera és documentat ja el 1045 En principi formava part del districte de Casserres, per la qual cosa va ésser adquirit pels comtes de Barcelona el 1067 El 1137 es documenta el castell de Penavera com a entitat independent, en un capbreu de les rendes del monestir de Santa Maria de Meià

Capella que cal considerar desapareguda o almenys no clarament identificada, situada a la frontera entre els actuals municipis de Santa Coloma de Queralt Aguiló i Argençola Clariana La coincidència de titular i de topònim entre aquesta capella i la de Sant Pere Desvim, de l’antic terme de Miralles i ara del municipi de Veciana, ha fet suposar que es tractava d’una sola església, però la seva sovintejada repetició, amb la fixació dels seus límits, entre la vella documentació de Sant Cugat del Vallès esvaeix tot dubte i fa pensar en l’existència de dos Sant Pere del Vim o Desvim El…

Aquesta església va dependre del monestir de Santa Maria d’Ovarra per mitjà del petit priorat de Santa Maria de Nocelles El 1023 membres de la família Lierp o Vilanova dotaren l’església de Nocelles amb l’oratori de Sant Martí, al damunt de Torrueco, amb delmes, primícies, una heretat a Vilanova, defuncions i oblacions La dotació de l’església de Merli registra també una terra al Camp de Sant Martí 1122 Tot i que no en trobem esment, sens dubte després del conveni del 1295 passà al priorat de Roda

L’actual església de Sant Just de Vic fou consagrada l’any 1538 Consta, però, que l’any 1330 hi havia a Vic una capella dedicada al sant amb relíquies i dos beneficis, bé que hi ha el dubte de si es trobava a la catedral o al seu emplaçament actual, annexa a l’antic seminari Sant Just té culte a Vic almenys des de l’any 1196 i una llegenda tardana pretén que el sant era un vigatà piadós que va néixer a l’indret de l’actual església gòtica, ampliada el segle XVIII

Aquesta església és la parròquia del petit poble de Ginclar, situat a la riba dreta del riu Bolzana L’actual edifici és del segle XVIII Fins al segle XIX tingué contigu el cementiri Aquesta disposició permet pensar que l’església té un origen alt medieval i que va presidir el naixement del vilatge Aquesta hipòtesi és reforçada pel fet que el lloc és conegut des del segle XIII, moment en què era una possessió de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, sens dubte arran d’una donació feta pels comtes de Besalú als segles X o XI

Actualment la capella de la Santa Creu, situada a la dreta de la creu de terme gòtica que marca el centre del poble, és un edifici d’estil renaixentista Els seus orígens, però, s’han de cercar en època romànica És esmentada per primera vegada l’any 1279, en què consta que el ministro de l’església de la Santa Creu d’Anglesola pagà 34 sous de dècima papal El 1375 consta a la capella l’existència d’un benefici, sens dubte el mateix que exercia el ministro del 1279 La capella conserva una veracreu romànica

Situada dins l’antic terme del castell de Pampe, no degué passar de simple capella La primera notícia que en tenim és de l’any 1182, quan Guilla, senyora del castell de Solanes, amb el seu fill Ot i el seu germà Ramon de Clerà, reconegué que s’havia apoderat injustament d’unes vinyes situades a Santes Creus Tot i que aquest document ha estat datat l’any 1062, correspon al 1182, sense cap mena de dubte La capella perdurà fins a l’any 1782, que fou reconstruïda i al final del segle XIX ja es trobava novament enrunada

Aquest castell llegendari, com ho indica el seu nom, és situat dalt el puig d’Alí, a l’esquerra del riu Brugent, sobre l’antiga Torre de Sant Climent o casa forta de Roca-salva El lloc fou seu d’una fortificació ibèrica, amb una torre i una muralla dels segles IV i III aC Podria ésser que per la seva situació estratègica hi hagués hagut en època medieval una torre de guaita o un punt fortificat, bé que no se n’ha trobat cap confirmació documental ni restes característiques Per això, aquí només en deixem constància, amb el dubte sobre el seu paper com a castell o fortalesa medieval