Resultats de la cerca

Làpida d’un prevere provinent del convent dels franciscans de la vila, avui encastada a la torre del Diable ECSA - A Roura Provinent de l’antic convent dels franciscans de Vilafranca de Conflent, es conserva, encastada a la torre del Diable d’aquesta vila, contigua a l’església parroquial, una làpida amb l’epitafi de Ponç Duran Aquesta làpida, que fa 31 X 17 cm, és situada a 1,55 m del sòl, a l’interior de la torre, just sobre una sagetera El seu text és 1 ANNO CHRISTI M CC LXXXVI NONAS SEP- 2 TEMBRIS OBIIT PONCIUS DURANNI 3 PRESBITER ISTIUS LOCI CUJUS A 4 NIMA…

Situació L’església de Sant Serni es troba al petit poble abandonat d’Àrreu, situat a 1 250 m d’altitud, a la riba dreta del riu d’Àrreu Mapa 33-9181 Situació 31TCH425256 L’itinerari que cal seguir per arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia anterior MLIR Història No hem trobat referències documentals que esmentin directament a aquesta església, o la vila d’Àrreu, en temps medievals Sabem, però, que era plenament integrada a l’organització religiosa del deganat de la vall d’Àneu, i la seva parròquia tenia una correctoria l’any 1566, data que es manté en els diferents plans d…

Església parroquial de la vila d’Illa, esmentada per primera vegada l’any 982 Fou reconstruïda al segle XI d’aquesta fase resta part de la paret occidental, al costat de l’actual campanar, i engrandida al segle XIII Fou novament reconstruïda a partir del 1664, i es tornà a consagrar el 18 de novembre de 1736 Acabaren essent sufragànies d’aquesta parròquia les esglésies de Sant Climent de Reglella, Sant Salvador de Casesnoves i Sant Miquel de Llotes L’església conserva, encastada a la façana de ponent, la làpida sepulcral d’Arnau Gasal d’Illa, de l’any 1289

La parròquia de Tesà és una de les esglésies del Rosselló conegudes des de més antic Fou el temple de la villa Tezanum , documentada des del 832 Les referències sobre Sant Pere de Tesà es remunten al final del segle IX L’any 899 Carles el Simple confirmà al seu fidel Esteve, marit d’Anna neta del comte Berà I, la vila anomenada Tesà, amb els seus vilars Anglars i Salelles i l’església de Sant Pere Al principi del segle XX es procedí a construir una nova església parroquial, que fou beneïda l’any 1924 En l’actual, es conserva encastada al mur nord una làpida del 1260 que conté l’…

Situació L’església de Sant Martí és al llogaret de Castellars, situada aigua avall del barranc de Peranera, a la seva riba esquerra Mapa 32-10 213 Situació 31TCG196985 Per a arribar-hi partint del Pont de Suert, cal seguir la carretera C-144 i desviar-se per un trencall que porta al poble de Malpàs Des d’aquí, una carretera local mena fins a Castellars JBP Història Aquesta església és esmentada en la documentació vers l’any 1103, quan Letgarda de Sas, muller de Miró Guerreta, amb els seus fills Miró Guerreta, Guillem Mir i Ramon Mir, assistiren a la dedicació de l’església de Sant Feliu i la…

Situació Hom considera que aquest campanar ha estat bastit amb restes de la torre de l’antic palau comtal dels segles XI i XII M Anglada El campanar de Sant Pere de Vilamajor és una torre quadrada exempta, situada al sud-est del temple parroquial, a la dreta de la façana És emplaçada a la part alta de la població, a 305 m d’altitud sobre el nivell de la mar Mapa L37-14364 Situació 31TDG492151 Ocupa el sector antic del poble, conegut com la Força, en part aïllat per la riera, fins on arriba la carretera o brancal d’uns 2 km que s’inicia a Sant Antoni de Vilamajor, a la carretera de Llinars a…

Bé que el lloc de Solivella o Olivella és conegut des del segle XI, hom no té cap menció de la seva església fins a arribar al segle XIII De fet, la primera referència de la parròquia d’Olivella és dels anys 1279-1280, en què consta que el rector d’Olivella contribuí amb 60 sous anuals en la dècima papal recaptada aquells anys L’església parroquial d’Olivella, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe de Tarragona L’edifici actual, al centre del poble, és una obra barroco-classicista que reemplaçà l’antiga església romànica situada a la part alta del nucli urbà, de la qual no…

Situació Gran absis semicircular d’època romànica reaprofitat en bastir-se una nova església al final de l’època gòtica ECSA - J Figuerola Interior de l’església, amb la capçalera romànica al fons ECSA - J Figuerola L’església parroquial de Santa Maria es troba a la part més elevada del poble de Pratdip, dins del seu nucli antic, en un turó a 245 m d’alçada, a la dreta del barranc de la Dòvia, en la seva confluència amb el de Santa Marina Mapa 33-18472 Situació 31TCF213467 S’accedeix al poble de Pratdip des de Mont-roig per la carretera T-310 JFM Història L’esment de l’església parroquial de…

El topònim del lloc de Pià, grafiat Apianum , figura en la documentació medieval des de l’any 902 A la darreria del segle X, concretament l’any 991, és consignada la seva església parroquial en una escriptura per la qual la comtessa Guisla, juntament amb els altres executors testamentaris de Gausfred I, comte del Rosselló, atorgaren —seguint els desitjós expressats en el testament del comte— la “Villa Apiano com sua ecclesia, que dicunt Sanch Quiric’ , a la seu episcopal d’Elna Del segle XIII, una referència documental informa d’un conveni signat l’any 1287 entre els homes de Pià i Guillem de…

Situació Petita imatge de la Mare de Déu amb l’Infant encastada en l’anomenada “Creu Verda”, una creu de terme de jaspi verd situada actualment al presbiteri de l’església ECSA - S Masdéu El convent de la Serra és situat en una petita elevació a ponent de la vila, sobre l’indret on millor es conserva l’antic recinte murat i hi ha el portalot de la Serra Mapa 34-16418 Situació 31TCF465824 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia de la vila de Montblanc APF Història La Mare de Déu de la Serra és un convent de monges franciscanes o clarisses…