Situació
Gran absis semicircular d’època romànica reaprofitat en bastir-se una nova església al final de l’època gòtica.
ECSA - J. Figuerola
Interior de l’església, amb la capçalera romànica al fons.
ECSA - J. Figuerola
L’església parroquial de Santa Maria es troba a la part més elevada del poble de Pratdip, dins del seu nucli antic, en un turó a 245 m d’alçada, a la dreta del barranc de la Dòvia, en la seva confluència amb el de Santa Marina.
Mapa: 33-18(472). Situació: 31TCF213467
S’accedeix al poble de Pratdip des de Mont-roig per la carretera T-310. (JFM)
Història
L’esment de l’església parroquial de Pratdip és dels primers temps de l’ocupació cristiana del Camp de Tarragona, ja que apareix consignada en la butlla d’Anastasi IV del 1154. Posteriorment, ho és en la de Celestí III del 1194. La inclusió de la parròquia de Pratdip dins l’arxidiòcesi de Tarragona topà amb l’oposició del bisbe de Tortosa que la reclamava com a pròpia, segons s’establia en la dotalia de la catedral de Tortosa de 1178. Els límits entre ambdós bisbats s’acordaren definitivament el 1203 i segons el pacte firmat Pratdip passà definitivament a Tortosa. El seu rector figura en la dècima papal del 1280. L’església va ser restaurada el 1959. (EGJ-CPO)
Església
Planta de l’església, refeta en època gòtica però amb l’absis de l’església romànica, de mitjan segle XII.
J. Figuerola
L’església de Santa Maria de Pratdip és un edifici molt modificat en la seva configuració original i només conserva de la seva estructura romànica l’absis semicircular de grans dimensions. Aquest absis és construït amb pedra ben treballada seguint filades horitzontals de dimensions desiguals. S’obre a la nau amb un sol plec i al centre presenta una finestra de doble esqueixada de grans dimensions, tapiada.
La resta de l’edifici ja és posterior. La nau actual, que substituí l’original romànica, és coberta amb dos trams de volta de creueria, amb una clau de volta cadascun, seguint una estructura gòtica. El tercer tram té un arc intermedi de sustentació del cor, amb el campanar i el baptisteri a cada costat. Als costats dels dos primers trams de volta se situen les capelles laterals.
L’absis romànic és foradat per dues portes laterals, una d’accés a la sagristia, al nord, i l’altra que conforma un armari dins del gruix del mur, a migdia. Al centre se situa una petita fornícula a un nivell baix i coberta amb volta de mig punt.
Les restes romàniques de l’església de Pratdip semblen correspondre a un edifici bastit a mitjan segle XII. (JFM)
Epigrafia
Làpida del carceller Jaume de Carcassona, encastada al mur sud de l’església, tocant a l’absis.
ECSA - J. Figuerola
Al mur sud de l’església, en l’angle d’unió del semicilindre absidal i la capella lateral de més a llevant, hi ha encastada una làpida sepulcral que presenta el següent epitafi:
1 ANNO DOMINI
2 M CC XXX VIII
3 OBIIT IACOBUS
4 [S?] DE CARCA-
5 SSONA CAR-
6 SILARIUS DE
7 PRATO DIP
8 CUIUS ANIMA RE-
9 QUIESCAT IN PA-
10 CE.
Que traduït vol dir:
L’any del Senyor 1238 morí Jaume de Carcassona, carceller de Pratdip. Que la seva ànima reposi en pau.”
(APF-CPO)
Bibliografia
- Villanueva, 1851, vol. XIX, ap. XXXVIII, pàgs. 300-304
- Kehr, 1926, vol. I(I), doc. 65, pàgs. 336-339
- Rius, 1946, pàg. 175.