Resultats de la cerca

Situació Aspecte que ofereix l’ermitatge núm 1, amb l’armariet buidat a la roca al fons ECSA - J Bolòs Tres possibles ermitatges són situats prop del límit entre el municipi de Sant Esteve Sesrovires i el de Mar-O torell, al vessant sud d’una petita vall boscosa, que s’estén a la riba esquerra de l’Anoia Mapa 36-16420 Situació 31TDF078924 Des de Martorell, cal agafar la carretera que va a Piera i, poc després, la variant de Gelida A uns centenars de metres del trencall, hom troba a mà dreta un abocador de terres i runes L’ermitatge més ben conservat és al fons de l’abocador, a mà dreta els…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Tous Inicialment tingué funcions parroquials, les quals encara manté en l’actualitat Les primeres notícies sobre el terme del castell de Tous corresponen a l’any 960, data en què el comte Borrell donà a l’església de Sant Pere de Vic i al bisbe Ató un alou amb el castell de Tous, situat al comtat de Manresa, al terme del castell de Montbui L’església amb les funcions parroquials es documenta en una llista de parròquies datable entre els anys 1025 i 1050, on figura la parròquia de Tous L’advocació de l’església de forma…

Situació Interior de l’església l’absis es comunica amb la nau per un doble plec o arc presbiteral F Tur L’església parroquial de Sant Julià del Llor s’alça alcim del turó sobre el nucli del poble Mapa L38-13333 Situació 31TDG709466 Del punt quilomètric 13,2 de la carretera C-152, de Santa Coloma de Farners a Olot, just a la sortida d’Anglès i abans de passar el pont que salva la riera d’Osor, surt una carretera en direcció nord-est cap a Sant Julià de Llor JRR Història L’església de Sant Julià del Llor —topònim que evoca una zona de llorer— apareix esmentada inicialment l’any 949 Fou…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Claramunt, en el lloc anomenat Carme inicialment estigué subjecta a la parròquia de Santa Maria de Claramunt com a sufragània, fins que aconseguí la independència i esdevingué parròquia Les primeres notícies del castell de Claramunt corresponen a la butlla del papa Benet VII que l’any 978 adreçà al bisbe Fruià de Vic confirmant-li el bisbat amb les seves possessions Una d’aquestes era el castell de Montbui, que afrontava amb els confins de Claramunt El lloc de Carme es documenta per primer cop l’any 1005, en què la vescomtessa…

Situació És davant la casa Capdevila de Sanç, versemblantment anomenada així de Sanç pel fet de tenir a la seva vora la capella, la denominació de la qual, pel cap baix des del segle XVIII, és Sant Pere de Capdevila Dins el municipi de Lladurs es troba al seu extrem nord-oriental A les seves envistes, per tramuntana, hi ha la mola de Lord Una vista de l’exterior de l’església L Prat Vista de l’interior de la nau, amb la volta esfondrada, amb la capçalera al fons A desgrat de la seva ruïna és interessant la distinció que traspua el seu aparell Arxiu Gavín Mapa 292M781 Situació 31TCG821619 Per…

Situació Un detall del mur de migjorn de Sant Andreu del Cavall, amb la porta original d’entrada al temple, actualment tapiada L Prat A l’extrem nord-oriental del terme municipal de Navès, es troba un dels indrets més feréstecs i alhora encisadors del Solsonès, solcat pel riu Cardener Els darrers anys ha estat notícia perquè aquesta vall ha estat motiu d’un polèmic embassament, com a alternativa del de Sorba Mapa 292M781 Situació 31TCG823607 Per la carretera indicada a Olius, partint de la de Solsona a Berga, al punt quilomètric 4,500, passant per davant de l’original cementiri d’aquella…

Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est L Prat Dins el terme municipal de Pinós, a frec del petit nucli de Vallmanya, a uns 400 m de la parròquia, aproximadament, hi ha el temple de Sant Miquel, sobre la propietat i el mas Ribalta Mapa 362M781 Situació 31TCG817312 Hom trobarà les claus a la casa Prat , que és al peu de la carretera de Valls de Torroella a Calaf, al punt quilomètric 14,700 Aquesta capella té culte esporàdicament JCT Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Vallmanya i dins el terme parroquial de Sant Pere de Vallmanya,…

Situació Fortificació o casa forta que s’alça en un turó a la petita vall de Garraf ECSA - J Bolòs Castell situat a la petita vall de Garraf, al cim d’un turó, que s’alça actualment al costat de l’autopista i d’unes pedreres Des del castell s’albirava la vall i la mar Mapa 36-17448 Situació 31TDF064673 Si seguim la carretera de les costes de Garraf, en arribar al poble de Garraf, després del trencall de la pedrera, a mà dreta hi ha un carrer que mena a un conjunt de cases d’estiueig Al final del carrer comença una pista costeruda que passa per sota l’autopista i arriba fins al costat del…

Situació Aspecte que ofereix el conjunt del castell, del qual la part romànica que ha pervingut és constituïda per l’església de Sant Sebastià, antigament anomenada Sant Esteve, notable edifici de planta circular J Pagans-TAVISA Les ruïnes del castell, juntament amb l’església de Sant Sebastià, coronen un serral, anomenat Turó del Castell, que es dreça a la riba esquerra del Llobregat i sota el qual, vers el sud-est i no gaire lluny, s’arrauleix el poble de Sallent Long 1°54’40” Lat 41°48’52” Per anar-hi cal agafar la carretera de Manresa a Berga per emprendre, poc abans d’arribar al Parador…

Situació Cantonada nord-oest d’una gran estructura que formava el mur extern d’aquest castell, molt malmès en haver-li adossat edificacions modernes ECSA-J Bolòs Les ruïnes d’aquest castell s’emplacen en un petit tossal separat per un marcat coll del serrat on hi ha la població de Vilanova de Segrià Els vestigis de la vella fortalesa es destruïren per edificar en el mateix indret un xalet modern, tot i que encara se’n pot veure algunes restes Mapa 32-14 359 Situació 31TCG022207 S’arriba a Vilanova de Segrià des de Lleida per la carretera LP-9221 que passa per Torre-serona i Benavent de Segrià…