Situació
Un detall del mur de migjorn de Sant Andreu del Cavall, amb la porta original d’entrada al temple, actualment tapiada.
L. Prat
A l’extrem nord-oriental del terme municipal de Navès, es troba un dels indrets més feréstecs i alhora encisadors del Solsonès, solcat pel riu Cardener. Els darrers anys ha estat notícia perquè aquesta vall ha estat motiu d’un polèmic embassament, com a alternativa del de Sorba.
Mapa: 292M781. Situació: 31TCG823607.
Per la carretera indicada a Olius, partint de la de Solsona a Berga, al punt quilomètric 4,500, passant per davant de l’original cementiri d’aquella parròquia, cal dirigir-se al molí de Ratavilla, que és a 2,600 km. Un xic més enllà hi ha dos trencants dels quals cal agafar el de mà dreta, sense deixar de seguir el curs del riu Cardener en direcció a tramuntana. Hom passarà pel molí de Foix, que hi ha al cap de 4,700 km. Gairebé 2 km abans d’arribar al Cavall, hom deixa a mà dreta les runes del pont romànic Castellonet, ben visible des del camí. Al cap d’11,600 km, hom arriba a la casa i església del Cavall. Cal dir, però, que, si hom fa el camí en cotxe, caldrà una certa dosi de paciència i traça per seguir la pista oberta per a les prospeccions del futur embassament.
Història
Aquesta església, també coneguda popularment per Sant Pere del Cavall, surt intitulada a la documentació amb l’advocació de sant Andreu. Aquesta duplicitat fa suposar que l’advocació actual és aplicada només al segon edifici, bastit al principi del segle XVII per Guiu Cavall. La de Sant Andreu es devia aplicar al temple que ens interessa, mig desaparegut i encastat dins el cos de la casa del Cavall. O, tal vegada, el primer tingué les dues advocacions alhora, i no fou reflectit això als documents?
En la relació de les possessions del monestir de Sant Llorenç de Morunys, feta el 1050, es diu que “in ipso Cavallo” hi ha l’església de Sant Andreu, una casa, un alou i vinyes.
Església
Als murs de migjorn del conjunt casa-església visibles actualment, hom s’adona d’una petita portalada tapiada amb un arc de punt rodó; és entre la casa i l’entrada al temple de l’any 1603. Aquesta portalada havia estat d’accés al petit edifici romànic, del qual només resta una petita part, accessible des de l’interior de la casa, per a la qual posteriorment devia servir de rebost.
A l’interior hi ha la volta i una part de l’arc toral, amagat a mà esquerra per unes parets posteriors, a causa del nou encarament que hom donà al nou temple, no ben bé perpendicular. L’obra és feta amb pedra tosca.
En el cas d’haver-hi hagut absis, caldria situar-ne l’emplaçament a l’interior del temple actual —fora d’ús, tanmateix— entrant a mà esquerra i sota el cor, tal com indica l’agermanament de parets d’ambdues èpoques.