Resultats de la cerca

Folis 1v i 2 del còdex, obra d’Ermemir, realitzada l’any 1061 G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 128b, per la seva envergadura, es tracta de 313 folis, l’antic manuscrit XLVII del Catàleg de Villanueva * fou subdividit recentment en dos volums més reduïts, el segon dels quals, el Ms XLVII, 2 o bé Ms 128, b ofereix un cert interès artístic gràcies a la modesta decoració de caplletres D’aquest manuscrit tractarem en el nostre breu comentari És un còdex de 145 folis de 32,2 x 26cm, escrits en lletra carolina, al qual han estat afegits els folis del 128 al 143 que, a causa d’un …

Als afores del poble de Solans, aigua avall del riu de Solans, a la dreta d’aquest, hi ha l’ermita de Santa Eugènia, coneguda popularment com Santa Eugina i, fins i tot, grafiada Santa Ansines L’única referència escrita que se’n coneix és en les llistes d’esglésies visitades l’any 1314 al bisbat d’Urgell pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, que es menciona l’església de Santa Eugènia de Vila-rubla, quan l’any 1312 hi consta l’església de Sant Sadurní de Vila-rubla No es pot establir si es tractaria d’un error o confusió de l’escrivà, o Santa Eugènia de Vila-rubla fa…

Situada dins l’antic terme del castell de Riner Inicialment depengué de la parròquia de Sant Martí de Riner com a capella o sufragània, però posteriorment passà a tenir funcions parroquials, que ha conservat fins a l’actualitat Depengué de la canònica de Solsona El lloc de Su “ Suvo ” és documentat a partir de l’any 1053, mentre l’església ho és des del 1055, quan Dalmau, senyor del castell de Riner, la seva muller Elisava i llurfill Hug, donaren a Guifré i a la seva muller Ermengarda un alou situat al terme del castell de Riner, al lloc de Su “ Suvi ” o al Cors prop de Fornells “ ipso Cursu…

Al terme de la “ villa Gavusos” , com als veïns de Vilopriu i Pins, tenia una part de les seves nombroses possessions un personatge de nom Riculf, possessions que li foren confirmades pel comte Gausfred l’any 959, les quals hom feia constar que li havien estat donades pel rei Lluís el d’Ultramar L’església de Santa Maria apareix esmentada molt tardanament, en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280, amb el nom de “ Gatosis” , que, més que una variant, sembla un error de transcripció L’any 1316 el lloc apareix esmentat amb el nom de “ Gahusis ” i el 1362 amb el de “ Gahusys…

L’única menció que tenim d’aquesta església data de l’any 1391, en el llibre de la dècima del bisbat d’Urgell, on, dins del deganat de Cardós, a més de relacionar el capellà de Santa Coloma de Surri, hi figura el capellà de Sant Julià de Surri amb la quantitat de 20 sous Tanmateix, no hi ha constància de cap capella o església amb aquesta advocació al terme de Surri en la visita pastoral del 1575 figura la capella de Sant Miquel, i en la del 1758 consten les capelles de la Verge del Roser i de Sant Joan Baptista en l’actualitat resten encara la capella de Sant Miquel i la de Sant Joan…

La capella de la Santa Creu, d’estil gòtic, és la capella superior del conjunt format per les capelles superposades de la Santa Creu i Santa Magdalena del castell reial de Perpinyà Una de les primeres mencions documentals data de l’any 1295, quan s’esmenta el seu altar sembla, però, que el servei religiós de la capella no fou totalment organitzat fins al regnat de Sanç I de Mallorca 1311-24 La dotació oficial de les dues capelles palatines tingué lloc el 1309 L’any 1642, amb l’ocupació del Rosselló per la corona francesa, la capella de la Santa Creu canvià la seva advocació per la de santa…

L’església parroquial de Preixens apareix esmentada documentalment l’any 1172, amb motiu de la publicació sacramental del testament de Bertran de Preixens Segons que consta en la citada escriptura, el testament va ser jurat a l’altar de sant Pere de l’església de Preixens, en presència d’Arnau de Preixens, germà del testador i bisbe d’Urgell, Ramon, rector de l’església de Preixens, Bernat, rector de l’església del Pradell, i d’altres Bertran de Preixens, entre altres disposicions, havia ordenat que el seu cos fos sepultat a l’ ecclesie sancti Petri de Perexenz , a la qual també havia fet una…

El poble de Palou de Torà, dit també Palouet o Palou de Massoteres, és a llevant del terme municipal La similitud del seu topònim amb el de Palou de Sanaüja Torrefeta fa que sovint els esments documentals d’aquest darrer indret s’hagin atribuït a Palou de Torà i viceversa Tenint en compte, doncs, aquesta consideració que pot induir a algun error, segons indica CBaraut, el castell de Palou de Torà és esmentat en el testament de Pere Ponç de l’any 1116 aquest personatge, abans de pelegrinar al Sant Sepulcre, dictà les seves disposicions testamentàries, i entre moltes altres deixes…

Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 129, el manuscrit, que actualment té 106 folis de 37,5×27 cm, escrits en lletra Carolina, ja molt avançada, incloïa, a més, fins fa poc temps, un petit quadern de 16 folis amb fragments dels Pares de l’Església, que tenia a la darrera pàgina una inscripció que alludia a Ermemir, la qual cosa permetia atribuir-li el patrocini i datar l’elaboració del còdex l’any 1061, sense gaire marge d’error El quadernet que, per una equivocació, era inclòs en el Ms 129 de Vic XLIII del catàleg de Villanueva * , és actualment integrat en el lloc que li…

La primigènia església parroquial de Constantí fou bastida probablement a mitjan segle XII Aquesta església fou la que molt possiblement donava culte a l’anomenat Constantí Vell o primitiu indret on s’assentà Constantí, als habitants del qual, l’any 1159, l’arquebisbe Bernat Tort atorgà una carta de franqueses En una segona carta de poblament atorgada el 1177 per l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls, aquest prelat manà traslladar la vila de Constantí Vell al Puig de Llentisclell —emplaçament definitiu de Constantí—, i es pot assegurar, sense gaire risc d’error, que en aquell…