La primigènia església parroquial de Constantí fou bastida probablement a mitjan segle XII. Aquesta església fou la que molt possiblement donava culte a l’anomenat Constantí Vell o primitiu indret on s’assentà Constantí, als habitants del qual, l’any 1159, l’arquebisbe Bernat Tort atorgà una carta de franqueses. En una segona carta de poblament atorgada el 1177 per l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls, aquest prelat manà traslladar la vila de Constantí (Vell) al Puig de Llentisclell —emplaçament definitiu de Constantí—, i es pot assegurar, sense gaire risc d’error, que en aquell moment fou construït un nou temple parroquial. Aquesta és l’església que és consignada l’any 1193, en què l’esmentat prelat tarragoní, en promulgar la constitució “Providum est escripturae committere”, mencionà l’ecclesia de Villa Constantina com una de les esglésies reservades al capítol catedralici. L’any següent, el 1194, l’ecclesiam de Constantí figura esmentada com a propietat de l’església de Tarragona en la butlla de confirmació de béns i privilegis que el papa Celestí III atorgà a la seu metropolitana tarragonina.
A la darreria del segle XIII, en la relació de parròquies que contribuïren a satisfer la dècima recaptada a la diòcesi els anys 1279 i 1280, consta que el rector de Constantino pagà per l’any 1279 113 sous i 3 diners, mentre que pel 1280 només satisfeu 85 sous.
L’església parroquial de Constantí, al final del segle XV, era de col·lació de l’arquebisbe.
L’any 1727 hom prengué el determini de bastir un temple nou, segurament sobre l’antic temple medieval, que s’alça al bell mig de la població. Segons l’inventari del 1924, l’edifici actual començà a bastir-se l’any 1738 i fou beneït el 12 d’octubre de 1749. Per a l’obra de l’altar major fou contractat l’escultor Ochando el 8 d’octubre de 1747. L’altar de la Mare de Déu del Roser fou construït per l’escultor Gabriel Guàrdia l’any 1778 i daurat poc després per Gregori Isern. De la destrucció que sofrí durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39, es pogueren salvar les imatges d’alguns altars.