Resultats de la cerca

Aquesta fortificació es documenta a partir del 1176, essent residència de la família dels Soler Actualment es conserva el mas Soler de Nuc al terme de la sufragània de Sant Andreu de Llanars amb restes d’època gòtica

L’any 1186, essent a la vila de Fraga, Alfons el Cast lliurà als frares hospitalers el lloc de “ Turrem Albam que est subtus Fragam cum omnibus terminis et pertinenciis ejus ”, a excepció de l’església L’editor de l’instrument, J Miret i Sans, interpreta que es tracta de Torre Blanca, partida fragatina, bé que J Salarrullana identifica el topònim llatí amb el despoblat de Torralba, a Torrent de Cinca o Torrauba, com en diuen els del país Més tard, hi ha esment de l’església de Torreblanca com a annexa de la parroquial de Fraga

Església parroquial de la vila d’Illa, esmentada per primera vegada l’any 982 Fou reconstruïda al segle XI d’aquesta fase resta part de la paret occidental, al costat de l’actual campanar, i engrandida al segle XIII Fou novament reconstruïda a partir del 1664, i es tornà a consagrar el 18 de novembre de 1736 Acabaren essent sufragànies d’aquesta parròquia les esglésies de Sant Climent de Reglella, Sant Salvador de Casesnoves i Sant Miquel de Llotes L’església conserva, encastada a la façana de ponent, la làpida sepulcral d’Arnau Gasal d’Illa, de l’any 1289

Aquesta església parroquial és situada al centre de la vall de Santa Creu, a l’extrem sud-est del municipi d’Osor La vall i l’església de Santa Creu són esmentades des del 902 Consta com a parròquia independent de Santa Cruce entre el 1050 i el 1150 L’any 1332 tenia ja el cotitular de Sant Jaume, que acabà essent el principal de l’església i, a causa del despoblament, passà a ésser sufragània d’Osor, fins al 1878 L’edificació actual es va refer al segle XVIII i no conserva vestigis visibles de l’època romànica

El castell de la Torre té el seu origen, tal com el topònim assenyala, en una torre de guàrdia existent a l’indret almenys des del segle X L’any 938 ja es documenta la villa Torre , vila que és consignada repetidament a partir d’aquesta data La fortalesa de la Torre acabà essent considerada un veritable castell, i així en la donació de la parròquia de Sant Jaume de la Torre de l’any 1139 ja apareix el castrum de Turri Elnensis El domini eminent del terme de la Torre fou dels bisbes d’Elna fins a la fi de l’antic règim En l’actualitat no resten vestigis del castell, que es pot…

Surt esmentat el 974 El seu primer senyor conegut ha de ser un Seniofred, viciari, que té béns a Avinyó el 1007 ja que entre el 1032 i el 1060 apareix un Ramon, fill de Seniofred d’Avinyó La família Avinyó segueix apareixent en la documentació fins que el 1121 el comte Ramon Berenguer III introdueix un nou feudatari sobre la família Avinyó és Berenguer Bernat de Queralt, que el 1121 li jura fidelitat pel castell d’Avinyó i molts d’altres La família Queralt segueix essent senyora del castell d’Avinyó i encara el 1247 consta que ho era Amb la desaparició d’aquest llinatge el rei…

Segons Joaquim Botet i Sisó, aquest castell depenia de la família des Torrent, que el tenia en feu pel senyor de Torroella de Montgrí L’any 1272, en produir-se el bescanvi entre Dalmau de Rocabertí i l’infant Pere, com a representant del rei, esdevingué senyor de Torroella aquest infant i, de fet, el castell d’Albons fou incorporat a la corona En un document del mateix 1272, una mica més tardà que el precedent, hi ha esmentada una Beatriu de Llagostera i d’Albons Albornis , casada amb Arnau de Llagostera Quan el 1303 es relacionen tots els torts fets pel comte d’Empúries contra el rei o el…

La primera notícia del lloc de Tossa data del 966, en què el comte Miró féu donació de l’alou de Tossa al monestir de Ripoll La donació incloïa les esglésies de Sant Vicenç i Sant Lionç, i fou confirmada pel comte Borrell II, el 993 L’església de “ Sancti Vicentii de Tursia ” tornarà a tenir importància com a nucli de població en la carta de poblament atorgada per l’abat de Ripoll, Ramon, el 1187 Actualment roman a Tossa la vella església, construïda dins l’antic recinte, durant el segle XIV A mitjan segle XVIII, i essent insuficient l’antic temple, es construí un de nou amb el…

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc de Claret No degué passar de capella rural, encara que durant un temps funcionà com a hospital El lloc de Claret és documentat des del 1082, l’església ho és el 1063, però és una data dubtosa, essent més segura la del 1199 i del 1202 i d’altres referències del segle XIII Al segle XIV l’església acollí donats i funcionà com a hospital Al principi del segle XVI l’advocació de Santa Anna anà substituint la primitiva Més tard la capella es traslladà al costat de l’església parroquial de Santa Maria de Claret començant les…

Un document de l’any 1014 localitza perfectament el seu emplaçament el monestir de Santa Maria d’Ovarra adquirí una terra al lloc dit Pañetes Altas, al Palau, que afrontava a llevant amb illas parietes, a ponent amb l’església de Sant Feliu, i d’altra banda, amb el camí que anava a l’església L’any 1080 Miró Roger lliurà a la seu de Roda l’església de Sant Feliu amb tots els homes i les seves heretats, essent oïdor Benet de Fontova, consanguini, i vers el 1110 Pere Roger, germà d’aquell, deixà a Sant Feliu una peça de terra amb vinya plantada a la Plana de Bertran i cinc sous en…