Resultats de la cerca

És l’antiga església filial de Sant Hilari Sacalm i durant un temps parròquia independent Es troba prop de la riera d’Osor o de la Font Picant, uns 3 km aigua avall de la població de Sant Hilari, entre la riera i la carretera “ Santa Maria de Manzulino ” és documentada des del 1038 amb el mateix nom és citada en les tres llistes de parròquies de la diòcesi de Vic, anteriors al 1150, com a filial de Sant Hilari Fou parròquia independent, entre el segle XIII i mitjan segle XIV, i de nou a partir del 1878, en erigir-se una església nova la vella va quedar com a santuari…

L’església de Sant Miquel de Ventalló fou una simple capella agregada a l’església de Sant Vicenç de Valveralla, fins que l’any 1606 fou declarada parròquia independent Actualment, el poble de Valveralla és un agregat de Ventalló, cap d’un extens municipi La primera notícia que hi ha de l’església de Sant Miquel és del 27 de desembre de 1256, data en què A de Requesens prestà homenatge al bisbe per la tercera part del delme de Ventalló, parròquia de Sant Vicenç de Valveralla El 20 d’abril del 1317 Pere Struch, fill de Berenguer de Castelló, reté homenatge al bisbe per la sisena…

No ens han pervingut notícies d’aquesta església, que degué tenir el seu origen en època medieval Tradicionalment fou sufragània de Sant Esteve d’Abella fins que l’any 1904 fou erigida en parròquia independent

A l’extrem sud-oriental del terme, a la dreta del Matarranya, prop dels termes de Calaceit i Cretes, hi ha el despoblat del Mas d’Escasos Aquest indret fou un lloc independent de Massalió, senyorejat pel bisbe de Saragossa Hi havia una capella documentada durant el segle XIll

L’antiga capella del castell d’Anglès, documentada des del 1281, depenia inicialment de la parròquia de Santa Maria d’Anglès o de la Cellera d’Anglès, fins que esdevingué parròquia independent el 1594, en augmentar el nucli del castell L’antiga capella fou ampliada al segle XVI i refeta a partir de l’any 1629, en estil renaixentista tardà Ocupa la part alta de la població ocupada abans pel desaparegut castell aquest últim és documentat des del 1242

Als cingles que vigilen la confluència del Guart amb la Noguera Ribagorçana hi ha les Esplugues de Penavera, que sens dubte estigueren habitades d’antic El lloc de Peranera és documentat ja el 1045 En principi formava part del districte de Casserres, per la qual cosa va ésser adquirit pels comtes de Barcelona el 1067 El 1137 es documenta el castell de Penavera com a entitat independent, en un capbreu de les rendes del monestir de Santa Maria de Meià

La primera notícia coneguda del castell de Karkovite és de l’any 995 Posteriorment apareix esmentat el lloc de Castellnou de Carcolze, situat en un pla inferior, i diferenciat de l’anterior En aquesta població se situa l’església de Sant Gervasi, visitada l’any 1312, pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona En el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391 consta el capellà de Castellnou de Carcolze, dins del deganat d’Urgellet Parròquia independent fins al segle XX, ha estat integrada darrerament a la demarcació parroquial de Castellciutat

Es coneixen poques referències d’aquest lloc, que apareix ja des del segle XII com una dependència del terme del castell d’Orcau, el senyor del qual era qui nomenava el batlle de la vila Vers l’any 1526 la rectoria de Soterranya , dins de l’oficialat de Tremp, era unida a la de Puigfalconer i l’obtenia Ramon Serradells El 1758 Sant Serni de Suteraña era parròquia independent l’edifici es trobava en bon estat, encara que la teulada necessitava reparació Actualment depèn de la parròquia de Vilamitjana

L’any 993 es jurà sobre les relíquies de Sant Joan Baptista “ cuius baselica sita est in comitatum Urgilitensis, infra domum Sancte Marie Sedis Vicho ”, el testament del comte Borrell II Aquesta notícia sobre l’existència d’una capella dedicada a sant Joan, construïda dins l’església de Santa Maria de la Seu i no com a edifici independent, seria ratificada en la relació feta pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, en la seva visita a la diòcesi d’Urgell l’any 1312, que esmenten la capella de Sant Joan, amb categoria de parròquia, situada dins la catedral

Aquesta església parroquial és situada al centre de la vall de Santa Creu, a l’extrem sud-est del municipi d’Osor La vall i l’església de Santa Creu són esmentades des del 902 Consta com a parròquia independent de Santa Cruce entre el 1050 i el 1150 L’any 1332 tenia ja el cotitular de Sant Jaume, que acabà essent el principal de l’església i, a causa del despoblament, passà a ésser sufragània d’Osor, fins al 1878 L’edificació actual es va refer al segle XVIII i no conserva vestigis visibles de l’època romànica