Resultats de la cerca
Es mostren 698 resultats
Sant Maurici (Sant Mori)
Art romànic
El terme de Sant Mori “Sancto Mauritio” apareix esmentat l’any 1066 en l’acta de consagració de Sant Miquel de Fluvià, com un dels límits meridionals del territori del monestir El topònim indica que ja hi devia haver l’església L’església parroquial de Sant Maurici apareix documentada en les Rationes decimarum de l’any 1279, tot i que hi figura amb el nom erroni de “ Sancto Martino” L’any 1280, en comptes del nom anterior hi ha escrit “ ecclesia Sancto Mauricio” , nom amb el qual és consignada en un document de l’any 1316 L’any 1362 consta que l’església de Sant Mori era sufragània de l’…
Sant Just de Lançac
El poble de Lançac és situat a la dreta de la ribera del Boissar o Rec Grand, sota el gran roc de Lançac La primera menció documental del lloc i de la seva església data de l’any 1017 en l’acta d’institució i dotació de l’efímer bisbat de Besalú, creat a instàncies del comte Bernat I Tallaferro segons indica el mencionat document, una part de la dotació la formaven la villa Olonzach conjuntament amb l’ ecclesia Sancti Justi Poc temps després, en el testament del mencionat comte de Besalú, datat l’any 1020, s’indica que deixava “la seva filla Adelaida, amb l’alou de Lançac”, al monestir de…
Sant Climent de Vallabriga (Beranui)
Art romànic
Vers el 1020 és esmentat al Ròtol de Vallabriga el lloc i la plana de Sant Climent, cosa que indica l’existència d’una església dedicada a aquest sant Potser es tracta de l’actual ermita de Sant Miquel, situada als afores del poble, cap a ponent
Castell de Montornès (Montblanc)
Art romànic
El lloc de Montornès, avui despoblat, és situat al sector nord-oriental del terme de Prenafeta, convertit avui dia en pedania de Montblanc Una de les primeres mencions documentals d’aquest indret data de l’any 1082, quan mitjançant una escriptura, el comte de Barcelona Ramon Berenguer II donà a Ermengol Bonpart, als seus germans Ponç i Bonfill, als esposos Gaufred Gilabert i Sança i a llurs descendents, les terres cultes i ermes i altres béns territorials situats al puig de Montornès, amb la condició que hi bastissin una torre o fortalesa segons indica del document, tots aquests béns cedits…
Necròpoli de Fontclara (Palau-sator)
Art romànic
Segons informà Josep Pella i Forgas en la seva obra del 1883 * , al costat del cementiri de Fontclara hi havia uns grans sarcòfags de pedra, rectangulars o trapezials “ en forma de gran ataúd ” L’autor esmentat no precisà quin era el nombre de sarcòfags, ni cap altre detall Només indicà que eren com els de Sant Climent de Peralta
Castell o torre de la Figuera (Algerri)
Art romànic
El castell de la Figuera és situat a la part alta del poble abandonat de la Figuera, a uns 20 m de l’església romànica de Sant Josep Una referència històrica documental que data de l’any 1153 dóna notícia d’aquesta fortalesa Es tracta d’una escriptura de donació atorgada pel vescomte Guerau Ponç III de Cabrera i la seva esposa Berenguera a favor de Pere de Claramunt i els fills de Ramon de Claramunt Segons aquest document, els mencionats vescomtes donaren als Claramunt “ unam turrim, nominatim ipsa de Figera ” amb tots els seus termes i drets, la qual era situada dins la demarcació…
Santa Maria de Tormeda (Tremp)
Art romànic
Aquesta església és citada l’any 1183 en el testament de Ramon de Gurp, prelat de Santa Maria de Tremp, el qual dotà aquesta canònica amb el lexiu de Tormeda que fou de Ramon Guillem, menys el delme que concedia a Santa Maria de Tormeda La seva localització, igual que el castell, ens és desconeguda El topònim indica que era emplaçada en un torm o muntanya aïllada, no gaire lluny d’Aulàs, i probablement a la Sarga d’Orrit
Santa Julita d’Abella (les Paüls)
Art romànic
El petit nucli d’Abella és situat al sud-oest de les Paüls, just sota el tossal d’Abella El topònim d’aquest indret prové del nom de persona romà Abellasia Un Galí d’Abella documenta la seva existència vers el 1020 El nucli formà sempre part de la baronia d’Espés No es disposa de cap referència documental de la seva església, tot i que la santa titular n’indica una notable antiguitat L’església ha estat molt modificada, però tot i així alguns trams del mur de migjorn recorden el seu origen romànic
Necròpoli de Malacara (Estaràs)
Art romànic
Situació Cista sepulcral ben conservada que, amb altres lloses disperses, indica l’existència en aquest lloc d’un grup d’antics enterraments ECSA-I Estany Als marges del rierol o rasa de Malacara, uns 500 m a ponent del casal que rep el mateix nom, hi ha dues tombes que pertanyen al tipus cista La tomba situada al marge dret del rierol és a sota mateix de la casa anomenada cal Cintet, al peu del corriol que va parallel al petit curs d’aigua Mapa 34-14 361 Situació 31TCG654200 Per a accedir-hi, a la sortida de Sant Ramon en direcció a Ferran es pren la pista que mena a Malacara Passat cal…
Sant Fruitós dels Masos (Pals)
Art romànic
L’església de Sant Fruitós, situada al poble homònim, anomenat els Masos de Pals, és un gran edifici dels segles XVIII i XIX, acabat al començament del segle XX Aquesta construcció substituí un edifici anterior, de petites dimensions, actualment enrunat, situat a la banda de migjorn de l’actual Tot i que la dedicació a sant Fruitós indica sempre un lloc de culte molt antic, a les restes de l’església vella no hi ha pas vestigis anteriors als segles XVI i XVII Probablement una prospecció arqueològica podria indicar l’antiguitat o no d’aquesta església
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina