Resultats de la cerca

Nom popular d’una torre que corona el Puig Castellar, situada al límit més occidental del terme, damunt la riera de Caldes i el poble de Caldes d’Estrac Per aquest punt passava el límit tradicional que dividia les antigues jurisdiccions, les vegueries i els bisbats de Girona i de Barcelona El seu nom actual és antic el 1792 ja se li diu “lo castell dels Encantats” Se n’ignora l’origen Consta d’una torre bastida al segle XIII, reformada al segle XV i ampliada encara amb una muralla circular exterior, emmerletada, al segle XVI, per resistir millor els atacs de la…

Aquesta capella, avui perduda, donà nom al Grau de Sant Cristòfol, límit llevantí de la vall Ribagorçana, entre Serradui i Biasques

Es documenta a partir del 1086 Es tracta d’una fortalesa, de la qual queden unes restes de la torre de defensa quadrada al límit de Viladrau i Arbúcies

La capella i el terme del castell de Montornès, dit també castell de Sant Miquel per raó de la capella, es troben en un contrafort de la serra de Sant Mateu el límit entre els municipis de Montornès i de Vallromanes passa a frec de la torre bé que tradicionalment es diu que el castell pertany a la demarcació de Vallromanes El castell és documentat el 1109 quan Bernat Ramon el va llegar a la seva filla Estefania L’any 1122 en la donació d’un alou de Martorelles i de Palau d ‘Almanla a la seu de Barcelona, se cita com a límit la serra on hi ha la capella de Sant Miquel…

Actual parroquial de Tagamanent És un edifici refet al segle XVII i més tard El 1247 consta com a límit de d’Osona en un document de Sant Pau de Casserres "de Bisaura usque ed Sancta Eugenia de Congusto"

Torre de defensa que ha donat nom a una masia del terme, coneguda des del 1233 Es tracta d’una masia fortificada situada a la riba esquerra de la riera de la Vila, al peu del camí de l’Aleixar a Alforja, abans d’arribar al límit municipal d’Alforja

Aquesta església, avui completament desapareguda, ha donat nom a una partida del terme, prop del límit amb Torrelles i Clairà Sembla que la primera referència de l’església és de l’any 963, en una donació a Santa Eulàlia d’Elna de dues vinyes situades a Torrelles, al camí de Sant Esteve

La capella de Sant Grau apareix esmentada per primer cop l’any 1366 Si bé és probable que existís de molt abans, ja que entre els pergamins del mas Molinou d’Armàncies surt esmentat des del 1280 el topònim coll de Sant Grau com a límit de possessions Aquesta capella havia estat filial de Sant Martí d’Armàncies

Aquesta capella rural situada a l’extrem sud-est del terme, prop del límit amb Vilobí d’Onyar, és un edifici tardà, i refet al segle XVIII, situat davant del mas Serrallonga Surt esmentada el 1657 en una vella consueta, i tenia un concorregut aplec el dia 8 de setembre Podria tenir un origen molt més remot, bé que no consta documentalment ni arqueològicament

Aquest monestir apareix en el testament de l’any 993 del comte Borrell II, en què li deixà 2 eugues i 2 vaques També va rebre una deixa de dues unces d’or en el testament del comte d’Urgell, Ermengol, de l’any 1007 Hi ha documentada una altra deixa, d’un sou per a la seva illuminació, en el testament del 1037 de Seniofred, sagristà de la Seu La vila de Planeza és esmentada com a afrontado d’un alou a Cogomells, l’any 1047 i l’any 1053 es troba la deixa d’una casa situada a Planezas Els documents no assenyalen una situació precisa de l’indret on era edificat aquest monestir, tan sols l’…