Resultats de la cerca

El poble de Santa Maria de Montmagastrell és situat al nord-oest del terme, entre el reguer de Montmagastrell i la serra d’Espígol La seva església parroquial, que ha donat nom al poble, fou donada l’any 1209 pels germans Gombau, Ramon i Guillem de Ribelles a Sant Pere dels Arquells Segarra, priorat dependent de la canònica de Santa Maria de l’Estany, amb l’obligació de tenir-hi sempre un capellà que hi celebrés els oficis litúrgics En temps del seu govern, l’abat de l’Estany Jaume de Rocabruna 1277-1311 designà Berenguer de Castellnou com a capellà de Santa Maria de Montmagastrell, manant-li…

Tot i que se n’ha perdut memòria, sembla pertinent d’identificar aquesta església amb Santa Maria del Coll, que segons diu la seva acta de consagració era emplaçada “ in civitatem Rotam, prope flumen Isavana ” L’any 1018 els seus fundadors, Ató i la seva dona Cenó amb llur fill Garcia, i Adalmà amb la seva dona Genebona i llur fill el prevere Apó, invitaren el bisbe Borrell de Ribagorça per tal de consagrar-la a honor de Santa Maria, sant Pere i sant Esteve, i la dotaren amb llibres, ornaments litúrgics i béns immobles, cosa que també van fer altres fidels D’acord amb les diverses referències…

L’antiga parròquia de Sant Pere de Llastanosa es troba a l’actual mas de Sant Pere, al límit de ponent del terme i en el camí de Roda a Güel, que segueix la capçalera del barranc de Garbison, afluent per la dreta del de Santa Creu, sota el tossal de les Piles Trobem documentada aquesta església força antigament L’any 988 el prevere Altemir, el seu fundador, invità el bisbe Eimeric a consagrar-la i la dotà amb ornament i llibres litúrgics i diversos béns immobles, cosa que també imitaren altres fidels L’any 1092 el bisbe Ramon Dalmau traspassà a Sant Vicenç de Roda les quartes episcopals de…

L’escola de la Catedral La producció literària del primer bisbe conegut d’Urgell, sant Just, autor d’un comentari al Càntic dels Càntics i d’un sermó en honor de sant Vicenç, recordat per sant Isidor en el De viris inlustribus c 24, fa pensar en l’existència d’una escola catedralicia urgellitana com les que hi havia contemporàniament en altres seus episcopals visigòtiques Malauradament, els escrits del bisbe Fèlix que tanta llum haurien pogut proporcionar sobre la continuïtat de la mateixa escola al segle VIII no ens han arribat, ja que foren destruïts a posta per tal d’evitar la difusió de…

L’església de Santa Maria de la Seu tenia un altar dedicat al Sant Sepulcre, que, com a tal, ja apareix documentat l’any 1045 amb els altars de Sant Jordi i Sant Just Però el mateix any consta una deixa de terres a la “ domum Sancti Sepulchri de ipsa Sede ”, i l’any 1057, en el testament de Guillem, aquest deixa tots els seus béns que tenia a Somont, Paradís, Baltinyà, Formiguera, Sardina, Quintmesó, Cases Noves, Campareny, Cabrisags…, com també ornaments litúrgics, a l’església del Sant Sepulcre de la Seu, església edificada pel seu avunculo , el sacerdot Miró Vivén Si bé aquestes dues…

Al costat de l’antic fossar i vora el vell hospital de Sant Llàtzer, extramurs de la vila s’emplaçava l’antiga església romànica de Sant Miquel Consta en els primers inventaris que aquesta església era destinada a la celebració d’aniversaris i que posseïa notables paraments litúrgics Als gravats del segle XIX Aragón histórico, pintoresco y monumental , 1889, pàgs 203-206 encara podem admirar una construcció sòlida, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular Els paraments presentaven carreus mitjans, ben escairats i polits, i disposats en filades regulars Les voltes apuntades…

A la banda meridional del terme, a la partida dita d’Ambigats, hi havia l’ermita de Sant Pere d’Ambigats Aquesta església és documentada l’any 945, quan els comtes de Barcelona, Sunyer i Riquilda, la donaren al monestir de Santa Cecília de Montserrat, tot especificant en l’escriptura de cessió que es trobava “ in campo Barberano ” Al segle XIII, hom té referència que el rector de la parròquia de Barberà de la Conca pledejà amb l’abat de Santa Cecília de Montserrat a causa dels drets que el primer reivindicava sobre l’església de Sant Pere, però una sentència dictada l’any 1252 assignà a l’…

Aquesta església es localitza a l’entrada del despoblat recent de Nocelles, a 1 033 m d’altitud, a la dreta de la riera de Vacamorta, aigua amunt de Terrassa i sota el poble de Merli En un primer moment l’església de Nocelles estigué relacionada amb el monestir d’Ovarra, on va anar a parar per motius que desconeixem La casa o petit priorat de Nocelles ja existia abans de l’any 981, ja que aleshores Eso confirmà a Santa Maria d’Ovarra i de Nocelles els delmes de la coma Domna i els altres donatius fets pels seus parents i, a més a més, pel remei de la seva ànima, concedí una vinya que tenia a…

De l’antic monestir de Sant Climent de Codinet no queden restes arquitectòniques La masia de Codinet i la capella de Sant Pere de Codinet, documentades el 1860, recordaven el lloc on s’erigí el cenobi eren situades a l’entrada del congost de Tresponts, a l’esquerra del curs del riu Segre, en el camí de la Seu d’Urgell a Organyà, abans que fossin enrunades per una riuada del Segre A partir dels estudis de J Villanueva s’havia donat l’any 803 com a data de l’origen del monestir, però les recents tasques d’investigació dutes a terme per C Baraut retarden la data de fundació entre els anys 819 i…

Les ruïnes de l’antiga església de Sansor se situen en el poblet homònim, localitzat a la plana, vora el riu Segre Consta que, a la darreria del segle XII, el temple de Sancor fou saquejat pels exèrcits del comte Ramon Roger de Foix i del vescomte Arnau de Castellbò, defensors de l’heretgia càtara, i se n’emportaren tots els ornaments Cal lamentar que el document manqui de precisió sobre els ornaments que van extreure de l’església romànica, perquè s’hauria conservat una llista d’objectes de culte d’època romànica Per un document datat l’any 1290, hom sap que l’església de Sansor era dedicada…