Al costat de l’antic fossar i vora el vell hospital de Sant Llàtzer, extramurs de la vila s’emplaçava l’antiga església romànica de Sant Miquel. Consta en els primers inventaris que aquesta església era destinada a la celebració d’aniversaris i que posseïa notables paraments litúrgics. Als gravats del segle XIX (Aragón histórico, pintoresco y monumental, 1889, pàgs. 203-206) encara podem admirar una construcció sòlida, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular. Els paraments presentaven carreus mitjans, ben escairats i polits, i disposats en filades regulars. Les voltes apuntades í els arcs torals evidenciaven importants reformes en època gòtica del sistema de cobertes de la nau (segle XVI), que en sobrealçar els murs, a l’exterior, deixaren al descobert el primitiu ràfec bisellat amb una densa línia de mènsules. La capçalera, però, conservava la clàssica conca absidal. L’interior de l’església era il·luminat per una àmplia finestra frontal de mig punt i de doble arquivolta. Tenia dues portes d’accés; una gairebé al centre de la façana de migjorn, sòbria i primitiva. Als peus de l’edifici es descloïa una interessant portalada amb arquivoltes de mig punt en degradació, columnes adossades i capitells ornamentats amb motius vegetals, tot emmarcant un timpà que mostrava el clàssic crismó sostingut per dos àngels esculpits en relleu, força semblant al de la parròquia de Santa Maria la Major de Tamarit i comparable al de la Mare de Déu de Baldós de Montanyana. D’acord amb això, aquesta construcció romànica es podria datar ben avançat el segle XII. A més del retaule major, conservava un notable sepulcre gòtic d’una noble dama del país.