A la banda meridional del terme, a la partida dita d’Ambigats, hi havia l’ermita de Sant Pere d’Ambigats. Aquesta església és documentada l’any 945, quan els comtes de Barcelona, Sunyer i Riquilda, la donaren al monestir de Santa Cecília de Montserrat, tot especificant en l’escriptura de cessió que es trobava “in campo Barberano”.
Al segle XIII, hom té referència que el rector de la parròquia de Barberà de la Conca pledejà amb l’abat de Santa Cecília de Montserrat a causa dels drets que el primer reivindicava sobre l’església de Sant Pere, però una sentència dictada l’any 1252 assignà a l’esmentat monestir la possessió de l’ermita amb els termes que li eren propis i també tots els drets de patronat. Tot sembla apuntar que a la darreria del segle XIV el cenobi de Santa Cecília tingué cura de l’ermita d’Ambigats mitjançant uns administradors.
Es desconeix exactament la data en què el monestir de Santa Cecília de Montserrat alienà aquest lloc, però a la fi del segle XVI consta que depenia del rector i del municipi de Barberà de la Conca, que tenien cura de l’estat de conservació de l’ermita i de l’arrendament de les terres del seu voltant.
A la darreria del segle XVIII es prohibí de celebrar-hi missa fins que l’ermita estigués ben arranjada, car ni el rector de Barberà ni el mateix municipi, segurament per incúria, s’havien preocupat de mantenir-la en condicions per als usos litúrgics.
L’ermita de Sant Pere d’Ambigats havia estat un centre tradicional de romiatge dels barberencs, fins que al segle passat, havent decaigut la devoció, acabà essent destruïda el 1883. La seva portalada fou traslladada llavors al Molí de l’Amorós.