Resultats de la cerca
Es mostren 600 resultats
Castell de Conques (Isona)
Art romànic
Les restes de l’antic castell de Conques s’aixequen dalt d’un turó, al nord de la població L’any 1007, el comte Ermengol d’Urgell llegà en el seu testament el castell de Conques “ ipsum meum castrum que vocant Chonchas cum suas aiacencias ” a Santa Maria de la Seu d’Urgell El domini eminent del castell degué passar posteriorment a mans del comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, el qual, juntament amb Almodis, rebé l’any 1067 pel castell de Conques i altres el jurament de fidelitat de la comtessa Sança d’Urgell També pels mateixos anys, entre el 1053 i el 1071, els comtes de…
Castell de Sant Natzari (Argençola)
Art romànic
Només surt esmentat en el testament de Ramon de Vilademàger, datat el 1198, el qual el llegà, juntament amb el castell de Carbasí i la quadra de Sant Natzari, a la seva germana Guilleuma i a la seva neboda, anomenada també Guilleuma
Castell de la Pineda (Vila-Seca de Solcina)
Art romànic
Hom disposa d’escasses noticies d’aquesta fortalesa, de la qual es desconeix l’emplaçament Una de les primeres mencions data de l’any 1211, quan Guillem de Tarragona, amb el consentiment del rei Pere i de Catalunya-Aragó, va fer donació, en condomini, de la jurisdicció que li pertanyia dels llocs i castells de Salou, la Pineda i Alió a l’arquebisbe Ramon de Rocabertí Aquest prelat, l’any següent, va adquirir per 5 000 sous a Guillem de Tarragona els castells de Salou i la Pineda, i els cedí al paborde i al capítol de la seu de Tarragona L’any 1230 Guillem de Tarragona llegà en…
Santa Felicitat (Àger)
Art romànic
Aquesta església apareix esmentada en l’acta de consagració de Sant Salvador d’Àger de l’any 1048 Per a la seva dotació, Exabel, prevere, llegà una terra que era a Santa Felicitat Després d’aquesta menció, no hi ha cap més referència que aporti notícies sobre aquest temple
Santa Maria de Solanell (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Aquesta església apareix documentada en el testament d’Arnau Dacó del 1075, en què llega uns alous a Santa Maria de Solanell L’any 1212 es donaren unes possessions a Sant Serni de Tavèrnoles situades a la vall de Castellbò, a la vila de Solanell “ in appendicione Sancte Marie ”
Castell de Miralles de Copons (Veciana)
Art romànic
La primera notícia del terme del castell de Miralles de Copons és de l’any 1065 Quatre anys més tard, torna a aparèixer en l’acta de cessió per part dels esposos Ramon Guadall i Arsendis a la seu barcelonina de la dominicatura de Sant Pere Desvim El 1078 un tal Guadall Adroer i la seva muller Arsendis vengueren uns alous situats dins el terme del castell de Miralles El 1113 Ramon Teobald, en fer testament, llegà a la seva filla Adelaida els drets que ell tenia sobre el castell de Miralles, els quals tenia com una de les deixes testamentàries que li feu un tal Geribert Hug…
Sant Just de Guixà (Orellà)
Art romànic
Era l’església del lloc de Guixà villare de Gissano , 977 L’indret el recorda avui una masia d’aquest nom, a 1 069 m d’altitud i a uns 8 km al nord-oest d’Orellà El temple és esmentat l’any 1375, en què Ramon Perramon, d’Illa, llegà un sou a Sant Just de Guixà
Santa Maria d’Anglesola
Art romànic
Aquesta església és coneguda gràcies al testament de Pere Mestre, de l’any 1139, en què per a la salvació de la seva ànima llegà un morabatí a l’obra de Santa Maria d’Anglesola Hom desconeix la seva localització exacta i cap altra notícia històrica Potser es correspongui a l’església de la Santa Creu, documentada des del segle XIII
Fortalesa de Prades (la Molsosa)
Art romànic
Malauradament, són poques les notícies d’aquesta fortalesa Amb tot, el terme de Prades de la Molsosa apareix documentat l’any 1021 La primera referència directa de la torre de Prades és de l’any 1040, data en la qual Eriball, bisbe d’Urgell i vescomte de Cardona, llegà a l’església de Sant Vicenç de Cardona entre altres béns, la torre de Paratras , amb l’església i la vila
Santa Maria de Vallòria (Banyuls de la Marenda)
Art romànic
La primera referència d’aquesta església és de mitjan segle XIII, en què el bisbe d’Elna Bernat de Berga, en el seu testament del 18 de juny de 1259, llegà al seu successor el dret d’alberga que el comte d’Empúries havia posseït en aquesta església i que havia adquirit d’ell, al mateix temps que el lloc de Bages L’actual mas de Vallòria no en presenta avui cap vestigi visible
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina